PENSAMENT SOBRE LA MILITÀNCIA AL PSOE

Pensament sobre la militància.

Molt en contra del que pensa part de la població, la gent ens associem o militem en un partit polític, sindicat, ateneu, o el que vulguis, per proximitat en els ideals o les activitats que cada un vol seguir. O així hauria de ser.

Si ens centrem en el pensament, que no en les creences per fe, hom s’associa per voluntat de transmetre les seves idees i compartir-les amb d’altres persones que freguen o coincideixen amb les mateixes que un atresora.

La creença cega sense qüestionar les idees d’un conjunt de persones que professen una doctrina particular, especialment en religió i que, normalment, són dirigides per líders carismàtics, se’n diuen sectes, i no valoro si són dolentes o bones, dependrà de la seva fi i si hi ha manipulació o no, no hi entro.

El TC s’ha pronunciat, en diverses ocasions, sobre la democràcia a Espanya, i diu que no és una democràcia militant, com l’alemanya. Alemanya, a la seva llei fonamental a l’article 21.2, prohibeix expressament els partits antidemocràtics, a Espanya la Llei de partits, només parla de prohibir als partits polítics, allò que sigui delicte al Codi Penal, per tant l’associació amb fins lícits, i per suposat, la llibertat de pensament i d’expressió, han de ser la característica bàsica dels partits polítics i dels seus militants, ja que són ells, les persones, qui formen aquestes agrupacions i els partits no deixen de ser una escriptura pública, un paper enregistrat. En democràcia entenem que s’admeten tot tipus d’ideologies, per molt que no ens agradin, i els poders públics han de quedar oberts i neutrals, al pensament i al debat entre els ciutadans i els grups en que s’associen.

Per això és del tot incomprensible que ara, el Constitucional, estableixi que els militants li deuen “fidelitat” als partits als que s’han adherit, establint els límits de pensament i crítica dels uns vers els altres. El TC ha dictat una sentència en la que confirma la sanció que el PSOE va imposar a una militant d’Oviedo, per posar en qüestió una decisió del partit, de no fer les primàries prèvies a unes eleccions. Els jutges han decidit que hem de ser com les sectes, i acatar el que diguin els que lideren el partit. Vaja, que hem venut l’ànima al diable. El tribunal avantposa l’organització del partit, a les llibertats de pensament i expressió. Tant mateix, el TC, va exculpar nou militants sancionats més, la diferència és que la militant sancionada va fregar la injuria, no que fos injuriosa, si no que fregava la injuria.

Aprofitant la sentència, algú, ja esgrimeix la teoria de que és aplicable igualment als 15 militants que no es van abstenir en la darrera investidura d’en Rajoy.

Militar no és sinònim de cedir el pensament al partit. Això no pot estar per sobre la llibertat d’expressió, i menys, del pensament polític. La llibertat personal és intransferible a una associació o a un partit. De sectes n’està ple, però no en pertanyo a cap. Allà a on milito, hi procuro aportar el meu pensament, sigui d’acord o discrepant d’altres pensaments, i he de poder-ho fer per sanitat ideològica, per fer una societat sana tant mateix.

L’altre dia, vaig sentir a la radio algú que deia, que caldria crear una Associació de víctimes/damnejats del TC, no recordo si em va fer riure o plorar la qüestió. Que no ens callin, hi ha massa persones que acoten el cap, i tothom es vàlid per expressar les seves idees, l’altre cosa és que ens convencin.