LES ELECTRIQUES i algunes coses QUE CAL SABER

LES ELECTRIQUES i algunes coses QUE CAL SABER

Qui em pot explicar el 117% d’increment al rebut de la llum de gener 2016 a gener 2017?

·        Inversions en renovables

·        Costos transició a la competència

·        Costos indemnitzacions a la mineria

·        Costos centrals nuclears

·        Importacions d’energia francesa

·        Els lobbys elèctrics

·        Tarificació

·        Endesa i altres companyies

·        Castor

Diuen que és perquè estem pagant les inversions que es van fer en renovables (sic), i resulta que els governs del PP n’han limitat la producció, o inclús n’han fet tancar alguna. Tanmateix van prohibir la producció per a l’autoconsum o el consum compartit.

El Ministre Josep Piqué (PP), seguint les recomanacions i exigències de la UE, va encarregar-se de fer el traspàs del servei públic d’electricitat, al mercat lliure regulat i privat. Els Costos de Transició a la Competència, ens segueixen menjant milers de milions, des de fa vint anys aproximadament, un peatge sense fi. Hem passat d’un monopoli estatal a un Oligopoli privat. I no cal dir qui hi ha als consells d’administració i qui en són els accionistes majoritaris.

Els Costos d’indemnitzacions a la mineria del carbó i el seu tancament progressiu, principalment al nord d’Espanya, van ser i són, en extrem conflictius, tant laboral com empresarial. És evident que el gruix de les compensacions se les enduen les empreses explotadores, i no pas els treballadors.

Els Costos dels processos nuclears, són molt elevats. La producció, el manteniment, la seguretat, el control dels residus i el desmantellament futur, són extraordinàriament cars.

La infra-producció quan a la Península Ibèrica hi ha circumstàncies meteorològiques adverses, ens obliguen a dependre de les Importacions de França, no som independents en generació d’electricitat, no som autosuficients com a país.

El govern Zapatero PSOE, no va poder regular l’autoconsum, i el PP el va matar. El Ministre Soria (papers de Panamà), va permetre protegir les Elèctriques. Bolcar l’autoconsum a xarxa, va ser prohibit i l’Oligopoli va quedar al resguard. El resultat?, 12 tarifes durant el dia, Soria va passar de la regulació cada tres mesos a la tarificació per hores, i ens van col·locar aquests magnífics comptadors electrònics/intel·ligents. El lobby de les Elèctriques en marca el preu. Som l’estat a on ha crescut més el preu, i som dels més cars de la UE. La conseqüència?, un 11% pobresa energètica, derivada de la crisi més l’augment de preus.

Endesa, l’elèctrica que factura més a Espanya, té el seu negoci a Catalunya i Andalusia principalment, a on hi té només el 20% de la plantilla, operaris de manteniment en general. A Madrid hi té el 80%, uns 3.000 empleats, més alts càrrecs i jubilats d’or, i allà és a on exerceix de Lobby, és un model poc eficient, no? L’explicació de la companyia és que a Madrid regulava el mercat llatinoamericà, però van vendre a Enel el 2009 (empresa italiana), per no vendre a Gas Natural (“antes alemana que catalana” va dir E Aguirre), però el 2008, ella mateixa deia que una empresa que marxés de Madrid a un altre lloc (estranger) no era acceptable. Han anat eliminant les plantilles de manteniment dels territoris, i tot ho subcontracten, no assistint el sistema i tornant-lo precari. Tot es centralitza a Madrid i allà no subministren gaire bé res. Evidentment tot el negoci llatinoamericà, l’ha perdut en favor d’Enel.

El negoci d’Endesa és fer de Lobby, més que de companyia de distribució o generació. La publicitat d’Endesa no fa res més que netejar el nom. Els lobbys no estan regulats a Espanya, això és molt perniciós, perquè els lobbys són polítics, és política del BOE mitjançant els lobbys. A Catalunya s’intenta fer una regulació, i a Madrid no hi ha voluntat política de fer-la. I veiem com es carreguen personatges com Pedro Sánchez i d’altres, des dels mamuts enterrats als seus consells d’administració.

A tot això cal afegir els costos dels casos com el Castor, o similars...

Els costos en una Catalunya independent serien un -50%, doncs moltes de les despeses desapareixerien, i per tant el rebut es reduiria en la mateixa proporció.

Apostar per les renovables, no és una voluntat a Madrid, aquí volem fer un país nou a on puguem gaudir d’energies netes.