Consciència de l'existència i l'entorn

Tenir Consciència de la pròpia existència i del teu entorn, t’apropa als altres i t’ajuda a actuar i a reconèixer-te.

• Consciència individual: És la vertadera llibertat, d’elecció, del coneixement, del ser. L’ésser humà és bonhomiós en el seu estadi primigeni, és invulnerable per estar menys exposat, per la seva tolerància a sentiments nocius, propis de las ments col·lectives com la vanitat, l’egoisme i la hipocresia. La consciència individual té ideals, trenca esquemes i models, perquè és atrevida i aporta noves idees, concep objectius que a la societat li semblen utopies. Per motius banals hi ha egòlatres, vanitosos, segregacionistes, que se senten diferents, que creuen pertànyer a una altra humanitat, que no aporten al be comú des del jo.
• Consciència col·lectiva: Conjunt de creences, pensaments i sentiments comuns a la majoria dels membres d'una determinada societat. Depèn de com fluctuen aquests, podem parlar de consciència social/grupal en evolució al favor o perjudici del bé comú.
• Consciència emocional: La consciència individual i la col·lectiva, discerneixen del que es creu com a bo o com a dolent, emocionalment ens sentim d’acord o en desacord amb les creences, pensaments o sentiments. L’encert emocional deriva en la intel·ligència emocional.
• Consciència temporal:  És selectiva i intencional. Prendre consciència sobre la pròpia existència i el nostre entorn, requereix un treball en el temps, s’aprèn a discernir entre el que volem i el que rebutgem amb un objectiu de futur.
• Consciència psicològica: Reconeixement del propi jo, des de les realitats que l’envolten i el limiten, també des de la introspecció. És la unitat central del pensament, les creences i els sentiments de l’individuo, que pren consciència de la pròpia presència/existència, ubicada dins l’entorn i la intimitat pura.
• Consciència moral: Marc de regles i normes amb el que ens anem dotant, per discernir quina conducta és valuosa o no, respecte del nostre pensament, creences o sentiments, en projecció cap a la relació amb el món exterior al jo, i l’acceptació de l’activitat del ser. D’aquest marc en podem dir el superjò, ens encotilla des de petits, aprofitant l’entorn que modela la consciència. 

Altres termes que cal tenir presents:

• A Consciència: Ben fet, sense frau.
• Tenir la Consciència neta: Estar sense falta.
• Tenir la consciència tranquil·la: Tenir la convicció íntima d'haver obrat bé.
• Segons bona consciència: D'acord amb els dictats de la consciència.
• Per esguard de Consciència: En coherència amb la pròpia consciència.
• En Consciència: Intimació a la consciència pròpia.
• No Tenir Consciència: No tenir escrúpols, obrar malament per mal instint.
• Tenir la consciència bruta: Estar en falta.
• Remordir/gratar la consciència: Estar intranquil per la convicció d'haver obrat malament.
• Netejar/descarregar la consciència: Deslliurar-se de la falta per mitjà de la reflexió o de la confessió.
• Prendre Consciència: Adonar-se’n o percebre la realitat.
• Inconsciència: Manca de sentit comú.
• Ésser una consciència: Ésser un cas de consciència, una cosa de què ens ha de remordir la consciència.
• Fer consciència: Provocar el sentiment de culpabilitat o de llàstima.
• Cas de consciència: Acció, la legitimitat de la qual és, dubtosa.
• Tenir la consciència molt ampla: Tenir-la poc estricta, ésser tolerant.

 Uns apunts més:

• El Conscient, és allò que és relatiu o que pertany a la consciència. Tenir consciència d’un mateix, de la teva condició, dels teus mèrits, vaja del propi ésser. Tant mateix, és allò que fem i diem amb ple coneixement, és part i estructura de la nostra personalitat.
• Subconscient: Que no és totalment conscient o que no ho és encara, però que pot arribar a ser-ho. En psicoanàlisi, part de l’estructura de la personalitat que es distingeix de l’inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent i per tant no necessita ésser tractada clínicament.
• Preconscient: Conjunt de processos psíquics latents, disponibles i aptes per a esdevenir conscients.
• Supraconscient: Contraposat al subconscient i l’inconscient, és la diferència entre instintiu, com activitat primigènia, i intuïtiu, l’activitat que traspassa l’intel·lecte.  

SUBCONSCIENT/PRECONSCIENT/CONSCIENT/INCONSCIENT-->CONSCIÈNCIA

Ocupes tots els estadis?