PEL RETORN DELS SAVIS i L'ABOLICIÓ DELS REIS

PEL RETORN DELS SAVIS i L'ABOLICIÓ DELS REIS

Només a l'Evangeli de Sant Mateu, i algun d'apòcrif, parlen de la visita de tres savis o mags al nounat Jesús de Natzaret. No és fins al cap d'uns quants segles que se'ls anomena reis, segurament per un error de traducció de l'arameu o del grec. Melcior, Gaspar i Baltasar, són els titulars i poca gent sap que n'hi va haver un de quart que mai no va arribar, Artabà.

Els monarques savis, han anat ampliant el seguici amb patges i carters reials, missatgers i emissaris, secretaris, criats i espietes, i altres fades, minairons o follets tradicionals segons demarcació, des de que a la segona meitat del segle XIX, es va començar a passejar cavalcades per tot arreu. La primera a Alcoi, a on hi tenen molt arrelada la tradició dels moros i cristians, i la segona a Igualada.

¿Per què mantenim el títol nobiliari de Reis o Reixos, que avui és un valor tan depreciat, i no parlem de Mags o Savis, que de segur transmeten valors més agraïts? A qui pot interessar mantenir la nomenclatura?

Ens toca als grans, que la nostra feina faci que d'aquí a uns anys, es celebri o no aquesta festa, se'n parli només dels savis o mags i mai més parlem de Reis o Reixos amb súbdits esclavitzats amb poca màgia, acompanyats de cavalls i camells domesticats. Que els nens deixin de preguntar-se perquè han de beure tant de cava a cada casa, que no arribaran, que són Mags i no borratxos! O, per què només hi ha fades?, i no Magues, Sàvies, Patgesses, Carteres, Emissàries, ...

Que segueixin el cometa Halley, i li diguin estrella guia, ja és prou al·lucinogen, deu de ser pels camells (sic), però ha arribat l'hora de la Revolta de l'esclavitzada comitiva. El criat Gregori; els patges Amadeu, Sisellu, Eliseu, Raimon, Hassam, Carim, Faruk, Gregori (patge o criat?), Xumet (el recollidor), Xiu-Xiu (Hassim Jezzabel), o en Viu-Viu amb la Fada Estel, l'Alí-Huck, acompanyat dels seus germans Alí-Key i Alí-Jan, el patge Shelim ajudat pels seus companys Xiormel, Pargas i Sartabal; els emissaris Pepet de la fumera, el Mag Maginet, en Melgabal o en Melgasar; o el degradat a Cap de la Casa reial Artabà, i no oblidem el Camarlenc reial. Tots ells, presents als diversos combois màgics de les distintes comarques de parla catalana, i dels que segur me n'he oblidat un munt. Unes escortes massa gòtiques o plateresques, o fins i tot barroques, depenent dels pressupostos municipals.

Una revolta que ha d'assimilar l'oblit de la nomenclatura reial per fer viure la màgia real d'aquesta diada de la mainada. Una revolta que reclami els drets laborals i socials per a tots els que hi participen des dels magatzems i botigues comercials, venent, empaquetant, transportant, recollint cartes i escoltant els dolços desitjos de les criatures. Als que, normalment, se'ls contracta per quatre dies i quatre rals, en condicions menors, això sí, reduint dràsticament l'índex d'atur a on després hi tornen. Una gent que viu la bogeria del consum nadalenc, per fer feliços nens i grans (suposadament), des d'un lloc de treball a precari.

Espero que en reflexionem, i que fem girar la festa cap a quelcom encara més màgic.

Bons Reixos, uix!, bona diada dels Mags d'Orient. Si cavalqueu, penseu en totes les persones que fan possible les Cavalcades, contractats i voluntaris, associats i no associats, funcionaris i laborals, que ho fan per raons necessàries, econòmiques o festives purament, però que si no hi fossin, tot seria prou menys fantasiós.

Mantenir les tradicions?, sí, no transformar-les?, mai. Han d'evolucionar i adaptar-se als nous temps.

Salut i República màgica.