Pensament
sobre la militància.
Molt en contra del
que pensa part de la població, la gent ens associem o militem en un partit
polític, sindicat, ateneu, o el que vulguis, per proximitat en els ideals o les
activitats que cada un vol seguir. O així hauria de ser.
Si ens centrem en
el pensament, que no en les creences per fe, hom s’associa per voluntat de
transmetre les seves idees i compartir-les amb d’altres persones que freguen o coincideixen
amb les mateixes que un atresora.
La creença cega
sense qüestionar les idees d’un conjunt de persones que professen una doctrina
particular, especialment en religió i que, normalment, són dirigides per líders
carismàtics, se’n diuen sectes, i no valoro si són dolentes o bones, dependrà
de la seva fi i si hi ha manipulació o no, no hi entro.
El TC s’ha pronunciat,
en diverses ocasions, sobre la democràcia a Espanya, i diu que no és una
democràcia militant, com l’alemanya. Alemanya, a la seva llei fonamental a l’article
21.2, prohibeix expressament els partits antidemocràtics, a Espanya la Llei de
partits, només parla de prohibir als partits polítics, allò que sigui delicte al
Codi Penal, per tant l’associació amb fins lícits, i per suposat, la llibertat
de pensament i d’expressió, han de ser la característica bàsica dels partits
polítics i dels seus militants, ja que són ells, les persones, qui formen
aquestes agrupacions i els partits no deixen de ser una escriptura pública, un
paper enregistrat. En democràcia entenem que s’admeten tot tipus d’ideologies,
per molt que no ens agradin, i els poders públics han de quedar oberts i
neutrals, al pensament i al debat entre els ciutadans i els grups en que s’associen.
Per això és del tot incomprensible que ara, el Constitucional, estableixi
que els militants li deuen “fidelitat” als partits als que s’han adherit,
establint els límits de pensament i crítica dels uns vers els altres. El TC ha
dictat una sentència en la que confirma la sanció que el PSOE va imposar a una
militant d’Oviedo, per posar en qüestió una decisió del partit, de no fer les
primàries prèvies a unes eleccions. Els jutges han decidit que hem de ser com
les sectes, i acatar el que diguin els que lideren el partit. Vaja, que hem
venut l’ànima al diable. El tribunal avantposa l’organització del partit, a les
llibertats de pensament i expressió. Tant mateix, el TC, va exculpar nou
militants sancionats més, la diferència és que la militant sancionada va fregar
la injuria, no que fos injuriosa, si no que fregava la injuria.
Aprofitant la sentència, algú, ja esgrimeix la teoria
de que és aplicable igualment als 15 militants que no es van abstenir en la
darrera investidura d’en Rajoy.
Militar no és
sinònim de cedir el pensament al partit. Això no pot estar per sobre la
llibertat d’expressió, i menys, del pensament polític. La llibertat personal és
intransferible a una associació o a un partit. De sectes n’està ple, però no en
pertanyo a cap. Allà a on milito, hi procuro aportar el meu pensament, sigui d’acord
o discrepant d’altres pensaments, i he de poder-ho fer per sanitat ideològica,
per fer una societat sana tant mateix.
L’altre dia, vaig
sentir a la radio algú que deia, que caldria crear una Associació de víctimes/damnejats
del TC, no recordo si em va fer riure o plorar la qüestió. Que no ens callin,
hi ha massa persones que acoten el cap, i tothom es vàlid per expressar les
seves idees, l’altre cosa és que ens convencin.
