diumenge, 22 de gener del 2017

PENSAMENT SOBRE LA MILITÀNCIA AL PSOE

Pensament sobre la militància.

Molt en contra del que pensa part de la població, la gent ens associem o militem en un partit polític, sindicat, ateneu, o el que vulguis, per proximitat en els ideals o les activitats que cada un vol seguir. O així hauria de ser.
Si ens centrem en el pensament, que no en les creences per fe, hom s’associa per voluntat de transmetre les seves idees i compartir-les amb d’altres persones que freguen o coincideixen amb les mateixes que un atresora.
La creença cega sense qüestionar les idees d’un conjunt de persones que professen una doctrina particular, especialment en religió i que, normalment, són dirigides per líders carismàtics, se’n diuen sectes, i no valoro si són dolentes o bones, dependrà de la seva fi i si hi ha manipulació o no, no hi entro.
El TC s’ha pronunciat, en diverses ocasions, sobre la democràcia a Espanya, i diu que no és una democràcia militant, com l’alemanya. Alemanya, a la seva llei fonamental a l’article 21.2, prohibeix expressament els partits antidemocràtics, a Espanya la Llei de partits, només parla de prohibir als partits polítics, allò que sigui delicte al Codi Penal, per tant l’associació amb fins lícits, i per suposat, la llibertat de pensament i d’expressió, han de ser la característica bàsica dels partits polítics i dels seus militants, ja que són ells, les persones, qui formen aquestes agrupacions i els partits no deixen de ser una escriptura pública, un paper enregistrat. En democràcia entenem que s’admeten tot tipus d’ideologies, per molt que no ens agradin, i els poders públics han de quedar oberts i neutrals, al pensament i al debat entre els ciutadans i els grups en que s’associen.
Per això és del tot incomprensible que ara, el Constitucional, estableixi que els militants li deuen “fidelitat” als partits als que s’han adherit, establint els límits de pensament i crítica dels uns vers els altres. El TC ha dictat una sentència en la que confirma la sanció que el PSOE va imposar a una militant d’Oviedo, per posar en qüestió una decisió del partit, de no fer les primàries prèvies a unes eleccions. Els jutges han decidit que hem de ser com les sectes, i acatar el que diguin els que lideren el partit. Vaja, que hem venut l’ànima al diable. El tribunal avantposa l’organització del partit, a les llibertats de pensament i expressió. Tant mateix, el TC, va exculpar nou militants sancionats més, la diferència és que la militant sancionada va fregar la injuria, no que fos injuriosa, si no que fregava la injuria.
Aprofitant la sentència, algú, ja esgrimeix la teoria de que és aplicable igualment als 15 militants que no es van abstenir en la darrera investidura d’en Rajoy.
Militar no és sinònim de cedir el pensament al partit. Això no pot estar per sobre la llibertat d’expressió, i menys, del pensament polític. La llibertat personal és intransferible a una associació o a un partit. De sectes n’està ple, però no en pertanyo a cap. Allà a on milito, hi procuro aportar el meu pensament, sigui d’acord o discrepant d’altres pensaments, i he de poder-ho fer per sanitat ideològica, per fer una societat sana tant mateix.

L’altre dia, vaig sentir a la radio algú que deia, que caldria crear una Associació de víctimes/damnejats del TC, no recordo si em va fer riure o plorar la qüestió. Que no ens callin, hi ha massa persones que acoten el cap, i tothom es vàlid per expressar les seves idees, l’altre cosa és que ens convencin.

dissabte, 21 de gener del 2017

LES ELECTRIQUES i algunes coses QUE CAL SABER

LES ELECTRIQUES i algunes coses QUE CAL SABER

Qui em pot explicar el 117% d’increment al rebut de la llum de gener 2016 a gener 2017?
·        Inversions en renovables
·        Costos transició a la competència
·        Costos indemnitzacions a la mineria
·        Costos centrals nuclears
·        Importacions d’energia francesa
·        Els lobbys elèctrics
·        Tarificació
·        Endesa i altres companyies
·        Castor

Diuen que és perquè estem pagant les inversions que es van fer en renovables (sic), i resulta que els governs del PP n’han limitat la producció, o inclús n’han fet tancar alguna. Tanmateix van prohibir la producció per a l’autoconsum o el consum compartit.

El Ministre Josep Piqué (PP), seguint les recomanacions i exigències de la UE, va encarregar-se de fer el traspàs del servei públic d’electricitat, al mercat lliure regulat i privat. Els Costos de Transició a la Competència, ens segueixen menjant milers de milions, des de fa vint anys aproximadament, un peatge sense fi. Hem passat d’un monopoli estatal a un Oligopoli privat. I no cal dir qui hi ha als consells d’administració i qui en són els accionistes majoritaris.

Els Costos d’indemnitzacions a la mineria del carbó i el seu tancament progressiu, principalment al nord d’Espanya, van ser i són, en extrem conflictius, tant laboral com empresarial. És evident que el gruix de les compensacions se les enduen les empreses explotadores, i no pas els treballadors.

Els Costos dels processos nuclears, són molt elevats. La producció, el manteniment, la seguretat, el control dels residus i el desmantellament futur, són extraordinàriament cars.

La infra-producció quan a la Península Ibèrica hi ha circumstàncies meteorològiques adverses, ens obliguen a dependre de les Importacions de França, no som independents en generació d’electricitat, no som autosuficients com a país.

El govern Zapatero PSOE, no va poder regular l’autoconsum, i el PP el va matar. El Ministre Soria (papers de Panamà), va permetre protegir les Elèctriques. Bolcar l’autoconsum a xarxa, va ser prohibit i l’Oligopoli va quedar al resguard. El resultat?, 12 tarifes durant el dia, Soria va passar de la regulació cada tres mesos a la tarificació per hores, i ens van col·locar aquests magnífics comptadors electrònics/intel·ligents. El lobby de les Elèctriques en marca el preu. Som l’estat a on ha crescut més el preu, i som dels més cars de la UE. La conseqüència?, un 11% pobresa energètica, derivada de la crisi més l’augment de preus.

Endesa, l’elèctrica que factura més a Espanya, té el seu negoci a Catalunya i Andalusia principalment, a on hi té només el 20% de la plantilla, operaris de manteniment en general. A Madrid hi té el 80%, uns 3.000 empleats, més alts càrrecs i jubilats d’or, i allà és a on exerceix de Lobby, és un model poc eficient, no? L’explicació de la companyia és que a Madrid regulava el mercat llatinoamericà, però van vendre a Enel el 2009 (empresa italiana), per no vendre a Gas Natural (“antes alemana que catalana” va dir E Aguirre), però el 2008, ella mateixa deia que una empresa que marxés de Madrid a un altre lloc (estranger) no era acceptable. Han anat eliminant les plantilles de manteniment dels territoris, i tot ho subcontracten, no assistint el sistema i tornant-lo precari. Tot es centralitza a Madrid i allà no subministren gaire bé res. Evidentment tot el negoci llatinoamericà, l’ha perdut en favor d’Enel.


El negoci d’Endesa és fer de Lobby, més que de companyia de distribució o generació. La publicitat d’Endesa no fa res més que netejar el nom. Els lobbys no estan regulats a Espanya, això és molt perniciós, perquè els lobbys són polítics, és política del BOE mitjançant els lobbys. A Catalunya s’intenta fer una regulació, i a Madrid no hi ha voluntat política de fer-la. I veiem com es carreguen personatges com Pedro Sánchez i d’altres, des dels mamuts enterrats als seus consells d’administració.
A tot això cal afegir els costos dels casos com el Castor, o similars...

Els costos en una Catalunya independent serien un -50%, doncs moltes de les despeses desapareixerien, i per tant el rebut es reduiria en la mateixa proporció.


Apostar per les renovables, no és una voluntat a Madrid, aquí volem fer un país nou a on puguem gaudir d’energies netes.

dilluns, 16 de gener del 2017

Consciència de l'existència i l'entorn


Tenir Consciència de la pròpia existència i del teu entorn, t’apropa als altres i t’ajuda a actuar i a reconèixer-te.

  • Consciència individual: És la vertadera llibertat, d’elecció, del coneixement, del ser. L’ésser humà és bonhomiós en el seu estadi primigeni, és invulnerable per estar menys exposat, per la seva tolerància a sentiments nocius, propis de las ments col·lectives com la vanitat, l’egoisme i la hipocresia. La consciència individual té ideals, trenca esquemes i models, perquè és atrevida i aporta noves idees, concep objectius que a la societat li semblen utopies. Per motius banals hi ha egòlatres, vanitosos, segregacionistes, que se senten diferents, que creuen pertànyer a una altra humanitat, que no aporten al be comú des del jo.
  • Consciència col·lectiva: Conjunt de creences, pensaments i sentiments comuns a la majoria dels membres d'una determinada societat. Depèn de com fluctuen aquests, podem parlar de consciència social/grupal en evolució al favor o perjudici del bé comú.
  • Consciència emocional: La consciència individual i la col·lectiva, discerneixen del que es creu com a bo o com a dolent, emocionalment ens sentim d’acord o en desacord amb les creences, pensaments o sentiments. L’encert emocional deriva en la intel·ligència emocional.
  • Consciència temporal:  És selectiva i intencional. Prendre consciència sobre la pròpia existència i el nostre entorn, requereix un treball en el temps, s’aprèn a discernir entre el que volem i el que rebutgem amb un objectiu de futur.
  • Consciència psicològica: Reconeixement del propi jo, des de les realitats que l’envolten i el limiten, també des de la introspecció. És la unitat central del pensament, les creences i els sentiments de l’individuo, que pren consciència de la pròpia presència/existència, ubicada dins l’entorn i la intimitat pura.
  • Consciència moral: Marc de regles i normes amb el que ens anem dotant, per discernir quina conducta és valuosa o no, respecte del nostre pensament, creences o sentiments, en projecció cap a la relació amb el món exterior al jo, i l’acceptació de l’activitat del ser. D’aquest marc en podem dir el superjò, ens encotilla des de petits, aprofitant l’entorn que modela la consciència. 

Altres termes que cal tenir presents:
  • A Consciència: Ben fet, sense frau.
  • Tenir la Consciència neta: Estar sense falta.
  • Tenir la consciència tranquil·la: Tenir la convicció íntima d'haver obrat bé.
  • Segons bona consciència: D'acord amb els dictats de la consciència.
  • Per esguard de Consciència: En coherència amb la pròpia consciència.
  • En Consciència: Intimació a la consciència pròpia.
  • No Tenir Consciència: No tenir escrúpols, obrar malament per mal instint.
  • Tenir la consciència bruta: Estar en falta.
  • Remordir/gratar la consciència: Estar intranquil per la convicció d'haver obrat malament.
  • Netejar/descarregar la consciència: Deslliurar-se de la falta per mitjà de la reflexió o de la confessió.
  • Prendre Consciència: Adonar-se’n o percebre la realitat.
  • Inconsciència: Manca de sentit comú.
  • Ésser una consciència: Ésser un cas de consciència, una cosa de què ens ha de remordir la consciència.
  • Fer consciència: Provocar el sentiment de culpabilitat o de llàstima.
  • Cas de consciència: Acció, la legitimitat de la qual és, dubtosa.
  • Tenir la consciència molt ampla: Tenir-la poc estricta, ésser tolerant.

 Uns apunts més:
  • El Conscient, és allò que és relatiu o que pertany a la consciència. Tenir consciència d’un mateix, de la teva condició, dels teus mèrits, vaja del propi ésser. Tant mateix, és allò que fem i diem amb ple coneixement, és part i estructura de la nostra personalitat.
  • Subconscient: Que no és totalment conscient o que no ho és encara, però que pot arribar a ser-ho. En psicoanàlisi, part de l’estructura de la personalitat que es distingeix de l’inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent i per tant no necessita ésser tractada clínicament.
  • Preconscient: Conjunt de processos psíquics latents, disponibles i aptes per a esdevenir conscients.
  • Supraconscient: Contraposat al subconscient i l’inconscient, és la diferència entre instintiu, com activitat primigènia, i intuïtiu, l’activitat que traspassa l’intel·lecte.  



SUBCONSCIENT/PRECONSCIENT/CONSCIENT/INCONSCIENT-->CONSCIÈNCIA

Ocupes tots els estadis?

dijous, 5 de gener del 2017

PEL RETORN DELS SAVIS i L'ABOLICIÓ DELS REIS

PEL RETORN DELS SAVIS i L'ABOLICIÓ DELS REIS
Només a l'Evangeli de Sant Mateu, i algun d'apòcrif, parlen de la visita de tres savis o mags al nounat Jesús de Natzaret. No és fins al cap d'uns quants segles que se'ls anomena reis, segurament per un error de traducció de l'arameu o del grec. Melcior, Gaspar i Baltasar, són els titulars i poca gent sap que n'hi va haver un de quart que mai no va arribar, Artabà.
Els monarques savis, han anat ampliant el seguici amb patges i carters reials, missatgers i emissaris, secretaris, criats i espietes, i altres fades, minairons o follets tradicionals segons demarcació, des de que a la segona meitat del segle XIX, es va començar a passejar cavalcades per tot arreu. La primera a Alcoi, a on hi tenen molt arrelada la tradició dels moros i cristians, i la segona a Igualada.
¿Per què mantenim el títol nobiliari de Reis o Reixos, que avui és un valor tan depreciat, i no parlem de Mags o Savis, que de segur transmeten valors més agraïts? A qui pot interessar mantenir la nomenclatura?
Ens toca als grans, que la nostra feina faci que d'aquí a uns anys, es celebri o no aquesta festa, se'n parli només dels savis o mags i mai més parlem de Reis o Reixos amb súbdits esclavitzats amb poca màgia, acompanyats de cavalls i camells domesticats. Que els nens deixin de preguntar-se perquè han de beure tant de cava a cada casa, que no arribaran, que són Mags i no borratxos! O, per què només hi ha fades?, i no Magues, Sàvies, Patgesses, Carteres, Emissàries, ...
Que segueixin el cometa Halley, i li diguin estrella guia, ja és prou al·lucinogen, deu de ser pels camells (sic), però ha arribat l'hora de la Revolta de l'esclavitzada comitiva. El criat Gregori; els patges Amadeu, Sisellu, Eliseu, Raimon, Hassam, Carim, Faruk, Gregori (patge o criat?), Xumet (el recollidor), Xiu-Xiu (Hassim Jezzabel), o en Viu-Viu amb la Fada Estel, l'Alí-Huck, acompanyat dels seus germans Alí-Key i Alí-Jan, el patge Shelim ajudat pels seus companys Xiormel, Pargas i Sartabal; els emissaris Pepet de la fumera, el Mag Maginet, en Melgabal o en Melgasar; o el degradat a Cap de la Casa reial Artabà, i no oblidem el Camarlenc reial. Tots ells, presents als diversos combois màgics de les distintes comarques de parla catalana, i dels que segur me n'he oblidat un munt. Unes escortes massa gòtiques o plateresques, o fins i tot barroques, depenent dels pressupostos municipals.
Una revolta que ha d'assimilar l'oblit de la nomenclatura reial per fer viure la màgia real d'aquesta diada de la mainada. Una revolta que reclami els drets laborals i socials per a tots els que hi participen des dels magatzems i botigues comercials, venent, empaquetant, transportant, recollint cartes i escoltant els dolços desitjos de les criatures. Als que, normalment, se'ls contracta per quatre dies i quatre rals, en condicions menors, això sí, reduint dràsticament l'índex d'atur a on després hi tornen. Una gent que viu la bogeria del consum nadalenc, per fer feliços nens i grans (suposadament), des d'un lloc de treball a precari.
Espero que en reflexionem, i que fem girar la festa cap a quelcom encara més màgic.
Bons Reixos, uix!, bona diada dels Mags d'Orient. Si cavalqueu, penseu en totes les persones que fan possible les Cavalcades, contractats i voluntaris, associats i no associats, funcionaris i laborals, que ho fan per raons necessàries, econòmiques o festives purament, però que si no hi fossin, tot seria prou menys fantasiós.
Mantenir les tradicions?, sí, no transformar-les?, mai. Han d'evolucionar i adaptar-se als nous temps.
Salut i República màgica.