24/2/11
L’excusa: Quan els actuals governants van perdre les eleccions anteriors a les darreres, després de masses anys al poder, els seus representants varen demostrar una bel·ligerància extraordinària, que em va fer pensar en la reacció d’una núvia tractada amb despit. Ara, amb el seu retorn em fan pensar en la núvia que recupera la seva parella i en fa escarni, per venjança, de la seva contrincant. Molt de pel·lícula. Tot allò que s’ha fet fins ara s’ha d’esborrar, moltes de les inversions fetes, de la feina feta s’han de llençar. A quants àmbits ho podries aplicar tot això?
L’explicació: Aquesta cultura és hereva d’una mala formació que evoluciona i s’estén des dels vuitanta de la centúria anterior. Ho podem veure en molts àmbits, però sobre tot en l’econòmic i empresarial. Aquell que arriba per substituir un president, un director general, un gerent, un gestor o el lloc que sigui, ha de passar com Atila per sobre de la feina feta, en pro de penjar-se el més aviat les medalles (en temps de crisi són molt cares), que li permetin sobreviure al càrrec per treure-hi el major fruït personal i no pas el col·lectiu. Mireu les vostres empreses, els vostres governs, els vostres clubs, les vostres associacions..., sempre hi ha algú que actua així, en contra de la majoria.
Hom, de l’entorn educatiu i als inicis de la crisi actual, va dir i reconèixer que, tot plegat era un error de formació, econòmica i empresarial, dels darrers vint anys. Doncs són aquests que han estat errats en la seva formació qui ens dirigeixen actualment, tant en l’àmbit laboral, com en el polític o d’altres. En resum, uns incapaços que oculten la seva mediocritat amb ma de ferro.
La reflexió: Companys, us faig un crit a la reflexió. El sistema dels “yuppies”, brokers especuladors i taurons, està matant i ha mort el que varen defensar les generacions anteriors, es a dir, un món més igual, més anivellat econòmicament, amb valors de proximitat entre nosaltres i defensor d’ideals solidaris, un camí cap a un estat del benestar. Quants van morir per defensar tantes idees igualitàries o de llibertats?, si les perdem hi haurem de tornar a passar per lluites massa cares de pair. No és una cursileria parlar d’això. Tu i jo volem progressar, però si tu progresses en excés serà perquè jo em torno més pobre. Hem de lluitar perquè tu o jo no especulem, i perquè ni un ni l’altre siguem uns paràsits. Evitarem així, grans índex d’atur i tot el que ve associat a la pobresa, (no cal que ho escrigui, oi?). Potser va sent hora de demanar responsabilitats als qui les tenen i a reconèixer les pròpies. Allunyem-los, els culpables, dels òrgans de poder i fem properes les decisions. Si, això vol dir que la justícia hi ha d’intervenir, si cal d'ofici. Polítics i empresaris, dirigents i directius, si heu especulat produint mals aliens, ho haureu de pagar. No us sembla just?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada