DESAFECCIÓ POLÍTICA I SINDICAL

Desafecció política i sindical.

per el Xavier Josep Plens el dilluns, 30 / maig / 2011 a les 20:49

És evident la desafecció, com la pròpia paraula expressa, no hi ha una tracte recíproc de simpatia i estimació. Les cúpules dels partits i bona part de les bases són afectes sense possibilitat de participació directe en les directrius ideològiques. Només en alguns partits, de caire assembleari, es dona aquesta possibilitat. Per desgràcia sembla inviable un sistema que permeti aquesta reciprocitat, l’únic sistema viable seria fugir dels blocs del format "bipartidisme" amb recolzament dels partits nacionalistes allà on poden existir. Multiplicar el pensament en un format de representació de molts més partits en l’escena política, seria una solució si la llei electoral ho permetés. Malgrat tot, això, ha estat el mal endèmic de les esquerres, per tant l’ideal seria presentar coalicions a l’estil de CiU, però de partits d’esquerra, fet que sí es va produir als inicis de la nova democràcia, recordem EDC, o IC en els seus inicis, o el PSC que va sumar dos partits socialistes. El que cal es que aquestes coalicions mantinguin la personalitat de cada un del partits en forma de pacte i equilibri per poder presentar una idea conjunta.
Per suposat, cal aconseguir que els sindicats no caiguin en el mateix parany a on els està abocant la política. Siguin plurals, i facin venda d’aquesta manera de ser, fugin dels corrents que els polititzen, no per proximitat als partits, sinó per la manera d’actuar de molts dels representants que intenten apropar-se a les cúpules. No pot ser que els considerin animals polítics, ni tan sols per excusar les relacions que han de mantenir amb els polítics. A voltes, potser, cal veure al polític com aquells mals empresaris o executius que tant els costa abatre a les negociacions.