Aquesta visita, com moltes d'anteriors del Cap d'Estat del Vaticà, sembla que sigui per assumptes personals i no d'Estat, no entenc perquè cal pagar les despeses que genera i beneficiar a uns pocs empresaris que aprofitaran per fer l'agost venen banderetes i refrescos. Que dirien si el Sr. Sarkozy o el Sr. Hugo Chavez, vinguessin en viatge particular, i generessin aquest dispendi a l'erari públic, que diríem si el President del Govern, viatges a algun país per assumptes propis i li haguéssim de pagar el menjar i el beure.
Cal que comencem a nomenar les coses pel seu nom, això és un atac directe a la sobirania d'un Estat.
El nivell de capacitat de concentració de feligresos que tenen els Papes, sigui quin sigui, sempre generen molèsties allà on es realitzen els seus actes, recordem tot el dispositiu que es va muntar quan va consagrar la Basílica de la Sagrada Família, o qualsevol de les visites que hem patit darrerament.
Hom podria dir que té el mateix dret que un grup de música o la celebració d'altres actes, culturals o no. El cert és que, normalment, aquestes visites no provoquen tots els problemes que si provoquen les visites papals.
50 milions semblen excessius en temps de crisi, i si els sumem a la recent visita a la Sagrada Família, i al seu pas per Galícia, la cosa es dispara.
A Barcelona, malgrat tot es va xifrar la despesa pública en uns 2.5 milions i la despesa a Galícia, va rondar els 3 milions.
Segons publicava "La Vanguardia" el 22/10/2010:
A l'article queda palesa l'estimació de la despesa, però no sabem quin va ser el cost final.
També parla del cost que va suposar la visita a Galícia i fa una pinzellada del cost de la visita a València.
Altres publicacions (articles curts):
En resum: Barcelona 2,5, Galícia 3, València 25 i ara Madrid 50. La inflació és altíssima. Pensem ara que podríem fer amb quasi 100 milions d'euros, i no cal sortir de l'àmbit de l'Esglèsia. Posem el cas que ho destinem a Càritas Diocesana (http://www.caritasbcn.org/ca/), quantes persones podrien menjar o arreglar una mica la seva destrossada vida per culpa de la crisi. La resposta es senzilla, milers.
Càritas, més a més, manté una conducta poc apropiada en les relacions amb els seus empleats, als que no tracta massa be des del punt de vista laboral. Tot es discutible, però els números són la imatge d'una Església molt allunyada de la realitat que viu aquest país i aquest món en general.
Sí, senyor PAPA, prengui banys de masses, que potser allargarà la seva excel·lent vida, i sobre tot empenyi als seus nous missioners a expandir la paraula del seu Déu, entenent com a nous missioners, no a monges que potser pateixen abusos sexuals a l'Àfrica, sinó a les televisions públiques que retransmeten els partits de la seva Champions tan particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada