Un cap de setmana d'aquest estiu, com quasi be sempre, he visitat la comarca del Sobrarbe a l'Aragó. És una terra que m'estimo per raons obvies de família. Una petita excursió m'ha fet vessar el got.
La consciència que tots hauríem de tenir de no embrutar, és ben lluny del nostre comportament. Habitualment faig sortides en solitari per les serralades properes al poble que visito. Al vell mig dels camins, trobo restes del pas dels homes, restes que són escombraries i no pas vestigis d'un emplaçament habitat. Llaunes, ampolles, plàstics, robes, ferros, ..., un mostrari, que quan puc, recullo per transportar-los al contenidor de deixalles més proper. N'hi ha tants que la major part s'han de quedar allà. Podria ser que alguna bossa haig arribat per una bufada de vent, però la veritat n'és una altra.
El que m'ha fet vessar el got, ha estat un zona de bany al riu Bellós, que el descriuen d'aquesta manera en aragonès:
O río Bellós u Bellos, a sobén dito garona d'Anyisclo en o suyo corso superior, ye un río que trascorre tota la suya lonchitut en acomarca d'o Sobrarbe, d'entre las valles d'Anyisclo, o Quinyón de Fanlo y la valle de Puértolas.
Tien o naixedor en a versant meridional d'o mallo d'as Tres Serols, en as faixas d'o Mallo Escuro (As Solas, 3002 m), a on que d'alto d'a penya en libra tota una torrentera escrumosa que s'espernia per o cillo, fendo puesto ta un d'es endreitos més vesitatos d'o Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, conoixito como la Fuent Blanca (anque encara se n'ha conservato lo toponimo Font Blanca, que se siente ocasionalment).
A suya garona se cuela per astí enta la barranquera d'A Grallera a escape, o forato que el ha de portar ta dintro d'a valle d'Anyisclo per on que circula, dintro d'as buegas d'o mesmo Parque Nacional, per bells 10 km, dica que n'amaneixe per baixo d'o puesto d'a ermita de Sant Urbez en o molín d'Aso. Mientres o suyo transcorrer per Anyisclo, o Bellós ha agafato las auguas d'o barranco d'a Pardina y en plegando ta lo molín, replega tamién o barranco d'Aso que enta lo puesto en ye baixato de Fanlo.
Zaga d'o molín, o Bellós se mete rapedo ta dintro d'ixaltro forato, dito Foz de Sant Urbez per o decir d'a falordia d'o santo, y en enzata, d'allá ta baixo, lo camín d'o congosto d'as Cambras, per a on que més afuscato que no per alto en Anyisclo, be de correr altros 9 km dica la Fuent d'os Banyos de Puyarruego. A Fuent d'os Banyos ye una viu d'auguas sulfurosas en a mesma ripa d'o río, que ya d'abe buens tiempos congregaba chent con toz ixambre de males d'á redol d'o Sobrarbe, que iban enta allá només que ta banyar-se-be. En o lugar de Puyarruego lo río ha socavatas unas gorgas en a penya que fan a bien precisament ta banyar-se.
En a mesma campeta de Puyarruego, o Bellós i recibe las auguas d'A Yesa, o suyo més gran afluent, que en ye baixato d'a valle de Vio. D'entre Puyarruego y Escalona l'augua ye més calmera y baixa sin guaire corrient.
De zones de bany com aquesta n'està ple, però aquesta, pot ser la de més fàcil accés. Allà s'hi poden ajuntar desenes de persones i fins i tot algun centenar. La pressió que s'exerceix sobre el riu hauria de ser mínima, doncs la gent que hi puja, en general, són persones a les que els hi agrada la muntanya i no hi solen deixar brutícia. Això!, no hi solen. La meva indignació és suprema davant la quantitat de puntes de cigarretes que hi podia comptar, cap altra escombraria, només centenars i centenars de burilles procedents de les boques dels fumadors. No sols contaminen amb el fum dels seus cigarrets en un ambient tant net, sinó que llencen temeràriament aquestes brosses incendiaries que són de molt llarga durada en la seva descomposició. Segurament en la propera tamborinada que caigui a les muntanyes, els litres i litres d'aigua que hi solen descarregar en aquestes zones, seran capces d'escombrar-les totes i sepultar-les al fons del primer pantà que trobin, sempre i quan no s'hagi provocat cap incendi abans, que ja hagi acabat amb l'entorn. Curiosament en cap moment vaig veure ningú fumant i molt menys llançant cap d'aquests centenars de bombes de combustió.
La veritat és que com a exfumador, m'he d'acusar d'haver llançat burilles als carrers de la meva ciutat, però també he de dir que en els darrers anys de la meva addicció, ja fa alguna dècada, vaig ser-ne conscient de que fer-la a terra era una porcada, i vaig acostumar-me a apagar molt be la cigarreta i a dipositar-ne les restes al cistell de la brossa més proper.
Aquests darrers dies, m'he estat fixant, arreu a on anava, de quin era el comportament de la gent fumadora, i en general ben pocs feien l'acte de llençar les burilles apagades i a la brossa.
Ànim fumadors, que avui podreu canviar de costums i ajudar a que ciutats i natura estiguin més nets i a que ens costi menys els netejar-los.
Possiblement d'aquí a centenars d'anys, una persona com tu o com jo, picarà el terra i descobrirà les restes de milers de filtres i no entendrà com podíem ser tan i tant porcs, i comprendrà perquè emmalaltíem nosaltres i el nostre entorn.
ELS RIUS SÓN VIDA - OS RÍOS SON BIDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada