APROXIMACIÓ AL FET VITAL DE LA MORT.

           Com ja sabeu els que em coneixeu de més a prop, sempre he pensat que, l'asèpcia amb la que la nostra societat tracta el tema de la mort, està allunyant-nos del coneixement i de l'assumpció d'un fet que forma part de la vida. Les conseqüències anímiques, que impacten a sobre dels que no viuen aquest fet com a una situació normal, els fan patir en excés per no haver comprés, per no haver-se preparat, per no voler assumir, o senzillament per la solitud, encara que estiguin recolzats i acompanyats.

         Educar els fills en aquests aspectes, no és fàcil, se'ls pot fer referències a la mort quan pregunten o quan els fas participar d'un funeral, un enterrament o quan algú proper fina. Però educar els fills significa tenir una societat més conscient i sana, doncs procurarem que no pateixin en excés l'impacte de la mort d'éssers estimats o propers, sobre tot quan la seva desaparició és sobtada, imprevista. Cal doncs, integrar de nou i de forma quotidiana, la proximitat a la mort, com a fet natural que és.

         M'he tornat a endinsar en aquest tema, perquè a mi em va estar privada l'educació al respecte, sense una voluntat expressa, senzillament l'entorn així ho acostumava a fer. No és el primer cop que m'hi refereixo, però cada cop que hi penso, em venen al cap els meus besavis, els companys d'escola, la noia que vaig negar conèixer i que podia haver estat un gran pas dins la meva vida, el cosí, l'amiga, els pares, ..., tots aquells que van desaparèixer sense tancar correctament un dol que podia haver estat més fàcil, cercles de vides que van concloure sense tancar la porta. Avui procuro que no es repeteixin aquests errors que em pesen, malgrat cregui tenir-los assumits, però mai del tot controlats.

          El detonant de tornar a tocar el tema, han estat tres darrers fets:

• El primer és que he vist algú molt proper, tornant a patir per no haver fet passes d'acostament a algú que ja no hi és, i això ha deixat una porta oberta que li dol, i que espero poder ajudar-lo a pal·liar aquest desencís. Normalment el desconcert sentimental que genera la mort sobtada d'algú és de difícil control.
• En segon terme vaig veure un documental anomenat "Al final de l'escapada", on es tracta el dret a la mort digna que es mereix una vida tan digna com la d'en Miguel Núñez, activista social i polític, un model de vida per a mi, mort el passat 2008.
• I com a tercera qüestió, he descobert una sèrie de 13 programes amb una durada d'uns 15', sota el nom de "El vol de la papallona" emesos en diversos mitjans que parlen detingudament d'un munt de temes que ens poden educar, ajudar a pair la mort quan ens colpeix o ens arriba.
• També fer record d'algun llibre: "La mort una alba", de Kübler-Ross, a on tracta de pal·liar el dolor dels que no han mort, però que pateixen per la pèrdua d'algú, un bon ajut encara que no siguis creient de res. "El llibre tibetà de la vida i la mort", a on podrem fer el lligam per no perdre el fil entre la vida i la mort. Sogyal Rimpoché, igual que altres creients de diferents dogmes o religions ens revela la seva visió ancestral sobre el tema. Podríem afegir qualsevol altre, però aquests em van ajudar.

         Espero que amb aquesta publicació, pugui ajudar a aquells que pateixen per la mort dels que s'estimen o els hi són propers, i que així iniciïn un camí més planer. No cal que ho veieu en un sol dia, podeu anar clicant de mica en mica, en qualsevol cas tot us serà profitós.

"AL FINAL DE L'ESCAPADA"  http://www.tv3.cat/videos/3907370

"EL VOL DE LA PAPALLONA" SÈRIE DE 13 PROGRAMES SOBRE LA MORT .

1. Veure la mort i sortir-se'n: Coneixerem els testimonis de la Maria, el Roger i l’Odila, tres persones que s’han trobat de cara amb la mort i que li han guanyat la batalla. En aquest capítol ens explicaran com han superat la malaltia i com aquesta experiència els ha canviat la manera d’entendre la vida.
2. La por a la mort: Mentre que a Occident la mort és un tabú, a altres religions i cultures s’entén com el final d’un procés natural que forma part de la vida. En aquest capítol conversarem amb un budista, un mexicà que entén la mort com una festa, un sacerdot cristià, un jueu, un musulmà i un ateu. Tots ells ens donaran el seu punt de vista. El filòsof Francesc Torralba mirarà de posar ordre a totes aquestes reflexions.
3. El final de la vida: Com arriba la mort a les nostres vides? A vegades s’acosta de manera sobtada sense avisar i en d’altres és el final d’una llarga malaltia. Com reaccionen els familiars que s’enfronten a una mort? Més enllà de la pèrdua, el capítol també explica què és la mort en termes científics i biològics. Des d’un punt de vista més espiritual la doctora en Metafísica, Anji Carmelo, descriu el seu concepte de la mort com un fet alliberador.
4. Conviure amb la mort: Aquest capítol està basat en el punt de vista d’aquells professionals que miren la mort als ulls en el seu dia a dia. Una psicooncòloga, un mossèn i un funerari ens ofereixen una visió de la mort totalment normalitzada, com a part de la seva rutina. També sabrem com ha estat el seu procés d’adaptació perquè treballar amb la mort no els perjudiqui personalment.
5. Em vull morir: En aquest capítol veurem com hi ha persones que es volen morir i no poden per qüestions legals i d’altres que s’omplen de valor i es treuen la vida. Reflexionem al voltant del suïcidi i l’eutanàsia. Morts induïdes que ens fan plantejar fins a quin punt de desesperació s’ha d’arribar per prendre aquesta decisió. També coneixerem l’estat en què queden les famílies.
6. Lluitar per viure: En aquest capítol entrem en la intimitat del Jordi, un jove de 41 anys que pateix un càncer que ha fet metàstasi. Durant tres mesos ens explicarà a través d’una videocàmera com la malaltia li ha canviat la vida, la visió del seu futur i també de la idea que té de la mort. En definitiva, les seves gravacions ens mostraran com lluita per viure.
7. L'embolcall de la mort: Quan es produeix una defunció hi ha tot un seguit de passos a seguir. Veurem com es prepara tot, però des del punt de vista dels professionals que ajuden a preparar tot el ritual fúnebre. El capítol també farà un repàs de com ha evolucionat i com s’ha modernitzat el sector. Veurem urnes ecològiques per conservar cendres i, fins i tot, descobrirem com les restes dels nostres éssers estimats poden convertir-se en diamants.
8. La vida en una funerària: A través de les reflexions d’en Josep Fenés i la Montserrat Nat, dues persones que han dedicat tota la seva vida a l’àmbit funerari, coneixerem el dia a dia en un tanatori. Les històries humanes de la gent que hi treballa s’entrellacen amb totes les situacions que s’hi produeixen arran de la mort d’algú, des que arriba el difunt fins que el cotxe fúnebre se l’emporta cap al cementiri.
9. El dol: El procés de dol és segurament una de les situacions més dures de la vida. En aquest capítol veurem com les persones que l’estan passant gestionen aquest dolor a través de les trobades, els consells dels psicòlegs i les experiències personals que es donen cita als grups de dol. Farem un viatge a través de les emocions de la Mercè i el Jordi, que van perdre un marit i un fill respectivament. Ens explicaran com a través d’un gran treball personal i gràcies al suport dels grups de dol han superat la pèrdua.
10. Didàctica de la mort: Com s’explica als nens què és la mort? Com es prepara als bombers per comunicar una defunció? Aquests són alguns dels aspectes que es tracten en aquest capítol, ja que tenir coneixements de la mort ens ajuda a saber més sobre la vida. També farem pedagogia de la mort amb Concepció Poch i a través d'un taller veurem com la mort relacionada amb l’art ens pot ajudar a canalitzar les nostres emocions.
11. Un òrgan una vida: A partir de diversos casos veurem com l’òrgan d’algú pot salvar la vida d’un altre. Coneixerem les dues vessants dels trasplantaments, les reflexions d’aquells que n’han donat i dels que n’han rebut. La Montse, que ha donat un ronyó al seu marit; el pares de l’Ariadna, que van decidir donar els òrgans de la seva filla al morir; i la Laia, que espera un trasplantament de cor, són alguns dels testimonis que veurem en aquest capítol.
12. Els secrets d'un cementiri: En aquest capítol descobrim les entranyes dels cementiris i de les persones que hi treballen. Enterramorts, conductors de cotxes fúnebres i el gerent d'un tanatori i d'un cementiri, entre d'altres, ens explicaran com es posa en marxa aquesta gran maquinària, que treballa per tenir-ho tot a punt perquè els familiars i amics s’acomiadin del seu ésser estimat. A més, descobrirem que els cementiris poden ser també un punt d’interès turístic i cultural.
13. La mort, llei de vida: Quan envellim la mort s’entén com un fet normal, que forma part del camí natural de la vida. En aquest capítol veurem com s’enfronten les persones grans a la mort. Uns ho fan amb calma i serenor, mentre per a d’altres mirar la mort els omple de por. També viurem la història d’amor de la Marta i el Tiziano que amb més de 80 anys s’han tornat a enamorar i viuen feliços sense pensar en la mort.

La "Dansa de la Mort a Verges", és un fet tradicional que empeny la gent a reconèixer la vida i la mort com un fet proper.

A la seva senyera, hi pots llegir una meravellosa frase "LO TEMPS ÉS BREU", ajuda a conscienciar-te, a entendre que el que no facis avui per una persona, pot ser que demà ja no ho puguis fer, i això pot deixar una porta oberta que no sabràs com tancar de principi, i que hauràs de treballar de valent per reconduir els sentiments, el dol, sobre tot quan hi hagi una mort sobtada.