NOMÉS EN 180 ANYS: DE 1835 A 2015 - CATALANS A LES URNES!

NOMÉS EN 180 ANYS: DE 1835 A 2015

CONSEQÜÈNCIES DE L'OBTÚS PENSAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL I PARAL·LELISMES

1835:

• Situació: Malestar pel xoc entre liberalisme i absolutisme, en l'entorn de les guerres carlines, i de crisi econòmica. Culpabilització de l'Església per la seva excessiva influència a l'Estat. Menysteniment de les classes populars i treballadores.
• Perjudicats: La classe treballadora.
• Detonant: Inauguració amb un mal espectacle de la Plaça el Torín.
• Conseqüència: Bullangues del 1835, principalment a Barcelona i Reus. Crema de convents i esglésies. Liquidació d'alguns funcionaris i de part del clergat, per estar vinculats als liberals o als conservadors.

CONSEQÜÈNCIES DE L'OBTÚS PENSAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL I PARAL·LELISMES

1909:

• Situació: Després del fracàs del colonialisme espanyol a Cuba i Filipines, en un entorn de crisi econòmica, es prepara una imminent guerra contra el Marroc. Les places espanyoles del Nord d'Àfrica, eren percebudes a Catalunya com una qüestió aliena, pròpia de la política Madrilenya, Anticlericalisme latent, per la posició de l'Esglèsia i sindicats afins, de frenar el moviment obrer de base progressista.
• Perjudicats: La classe treballadora.
• Detonant: Mobilització de reservistes, molts d'ells ja amb família i majoritàriament catalans, Es permet a les famílies riques pagar per dispensar els fills, unes 1.500 pessetes. Sou mitja d'un obrer 5 pessetes.
• Conseqüència: La Setmana Tràgica a Barcelona i d'altres poblacions. 18 de juliol primers incidents al port amb suport dels partits republicans i socialistes. 21 juliol, després de la mort de 300 reservistes, vaga i aldarulls. Reacció del Ministre de Governació, declara l'estat de guerra i la suspensió de les garanties constitucionals a tota la província de Barcelona. Reacció del poble, 250 barricades a Barcelona, crema d'edificis religiosos (convents, esglésies i escoles), assalt de comissaries. L'exercit es nega a anar contra els revoltats. Es una revolta obrera i republicana, l'Estat la titlla de separatista.

CONSEQÜÈNCIES DE L'OBTÚS PENSAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL I PARAL·LELISMES

1936:

• Situació: Crisi econòmica mundial d'entreguerres. Govern democràtic, d'esquerres i republicà, elegit a les urnes pel poble per sufragi universal. Cop d'estat de les dretes.
•  Perjudicats: La classe treballadora.
•  Detonant: No acceptació de la situació, per part de les dretes, l'Església, l'aristocràcia i part de l'exercit, de la pèrdua dels seus privilegis, ni de la democràcia. Insurrecció a Melilla 17 de juliol. Cop d'estat 18 de juliol.
•  Conseqüències: Guerra Civil 1936-39. Més de 500.000 morts. Aniquilació del pensament plural. Destrucció massiva d'infraestructures i de l'economia.
• Dictadura 1939-1977. “Ajusticiaments, assassinats i desaparicions forçoses”: a l'entorn dels 200.000, malgrat l'Estat ha ocultat sempre les dades. Milers de foses comunes, moltes als vorals de les carreteres. “Represàlies”: Contra qualsevol que no fos afecte al règim o en fos senzillament sospitós de no ser-ho. Camps de concentració amb treballs forçats; presó; espoli del patrimoni econòmic, intel·lectual o cultural. Intent d'aniquilació del coneixement, de la igualtat de gènere, de les cultures diferents, de l'homosexualitat, del laïcisme, del pensament polític plural, de la interrelació amb l'estranger...

CONSEQÜÈNCIES DE L'OBTÚS PENSAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL I PARAL·LELISMES

2015:

•  Situació: Severa crisi econòmica mundial. Democràcia des del 1977. Transició en dubte. Creixement del sentiment independentista a Catalunya. Crisi de la configuració de l'Estat espanyol. Corrupció politico-econòmica desbocada. Milers de milions llançats en infraestructures inservibles, infrautilitzades i deficitàries.
• Perjudicats: La classe treballadora.
• Detonants: Des del 2010, negacions continuades a buscar una solució a l'encabiment insostenible de Catalunya dins d'Espanya. Greuge comparatiu permanent amb el tracte respecte d'altres CCAA dins l'Estat. Catalunya és la Nació sense estat amb més dèficit fiscal de tota Europa. L'ofegament, social, fiscal, d'inversions, polític, cultural per part de l'Estat vers Catalunya. Insults i menyspreus continuats. Incompliment permanent dels pressupostos estatals vers Catalunya, sobre tot en inversions d'infraestructures. I la gota que vessa el got, rodalies RENFE.
• Conseqüències: Quantes provocacions necessites més, per fer el pas definitiu. No calen ni violència, ni desqualificacions, només cal sortir al carrer per votar, per fer fora a liberals, neoliberals, feixistes, neofeixistes, monàrquics recalcitrants, religiosos fanàtics, i polítics dedicats al xou televisiu. Ja no cal vessar més sang, vessem les urnes de paperetes amb opcions que defensin la nostra terra. Que hi haurem de posar als llibres d'història?

CATALANS A LES URNES!