Tots els dies que t’has manifestat.
Totes les vegades que ho has somiat.
Totes les respostes a les seves mentides i injustícies.
Totes les consultes, totes les diades.
Tot allò que hem estat.
Tot el que podem arribar a ser.
Tots els que ho volien i ja no hi són.
Tots els que vindran.
Tot allò que hem fet.
Tot allò que volem fer.
Tot, absolutament tot, hi cap dins un sobre, i es guanya en una urna.
Tot només depèn de tu.
Totes les vegades que ho has somiat.
Totes les respostes a les seves mentides i injustícies.
Totes les consultes, totes les diades.
Tot allò que hem estat.
Tot el que podem arribar a ser.
Tots els que ho volien i ja no hi són.
Tots els que vindran.
Tot allò que hem fet.
Tot allò que volem fer.
Tot, absolutament tot, hi cap dins un sobre, i es guanya en una urna.
Tot només depèn de tu.
Per qui ens va deixar i per qui vindrà,
Per tant insult, tanta amenaça i tanta por.
Per les andanes plenes de gent esperant.
Per aquelles maletes de cartró i aquelles sabates gastades.
Per la memòria d'aquella derrota.
Per tant fred, tanta pluja i tanta calor en una paradeta.
Per qui ja no ho pot veure i per les llàgrimes que va vessar.
Per tant sospir i tanta indignació davant de la tele.
Per la República.
Per tanta mentida i tanta traïció.
Per poder parlar com es vulgui i del que es vulgui.
Per tants que esperen que guanyem per alçar-se ells.
Per demostrar que sí que es pot més enllà d'un plató de televisió.
Per canviar-ho tot i tenir-ho tot.
Per equivocar-nos nosaltres i no esperar que ningú s'equivoqui per nosaltres.
Per tanta espera i tanta pèrdua.
Per aquella persona que tant t'estimava i que tant et va demanar que ho aconseguissis.
Pel més bell dels llegats que es poden deixar.
Per no haver de donar més explicacions de qui ets i per què ho ets.
Per demostrar que al carrer es guanya i es perd tot.
Per les abraçades, les rialles i les mirades a les diades.
Per no tornar a explicar per què a Catalunya es parla català.
Per no avergonyir-nos més dels presidents espanyols.
Per veure un PPSOE ser el que fa molt que hauria de ser: intranscendent.
Per no tornar a despertar-nos pensant quina portada de quin diari ens insultarà aquest matí.
Per no haver de reconèixer cap altre rei que no sigui aquell que càpiga als teus braços i et digui “papa” i “mama”.
Per no veure tanta indignitat camuflada de suficiència.
Per tenir una dreta decent i una esquerra valenta.
Per viure en un país on votar no sigui una “amenaça”.
Per aquells nens que no es mereixen que no ho aconseguim.
Per aquella gent gran que es mereixia haver-ho aconseguit molt abans.
Per començar-ho tot amb tot.
Per guanyar un país.
Per recordar-ho tot cada cop que hi ha eleccions.
Pel demà, no podem fallar
Per la república catalana.
Per tu, per mi, per ells, per tothom.
Per tant insult, tanta amenaça i tanta por.
Per les andanes plenes de gent esperant.
Per aquelles maletes de cartró i aquelles sabates gastades.
Per la memòria d'aquella derrota.
Per tant fred, tanta pluja i tanta calor en una paradeta.
Per qui ja no ho pot veure i per les llàgrimes que va vessar.
Per tant sospir i tanta indignació davant de la tele.
Per la República.
Per tanta mentida i tanta traïció.
Per poder parlar com es vulgui i del que es vulgui.
Per tants que esperen que guanyem per alçar-se ells.
Per demostrar que sí que es pot més enllà d'un plató de televisió.
Per canviar-ho tot i tenir-ho tot.
Per equivocar-nos nosaltres i no esperar que ningú s'equivoqui per nosaltres.
Per tanta espera i tanta pèrdua.
Per aquella persona que tant t'estimava i que tant et va demanar que ho aconseguissis.
Pel més bell dels llegats que es poden deixar.
Per no haver de donar més explicacions de qui ets i per què ho ets.
Per demostrar que al carrer es guanya i es perd tot.
Per les abraçades, les rialles i les mirades a les diades.
Per no tornar a explicar per què a Catalunya es parla català.
Per no avergonyir-nos més dels presidents espanyols.
Per veure un PPSOE ser el que fa molt que hauria de ser: intranscendent.
Per no tornar a despertar-nos pensant quina portada de quin diari ens insultarà aquest matí.
Per no haver de reconèixer cap altre rei que no sigui aquell que càpiga als teus braços i et digui “papa” i “mama”.
Per no veure tanta indignitat camuflada de suficiència.
Per tenir una dreta decent i una esquerra valenta.
Per viure en un país on votar no sigui una “amenaça”.
Per aquells nens que no es mereixen que no ho aconseguim.
Per aquella gent gran que es mereixia haver-ho aconseguit molt abans.
Per començar-ho tot amb tot.
Per guanyar un país.
Per recordar-ho tot cada cop que hi ha eleccions.
Pel demà, no podem fallar
Per la república catalana.
Per tu, per mi, per ells, per tothom.
Aviam, t'has de fer un reciclatge, si vols defensar l'estatus quo, hauràs de trobar raons lògiques fora dels sentiments i les pors....
Les raons econòmiques que t'oferim són de prou pes perquè no tinguis cap dubte. I tranquil, els grans magatzems i empreses tenen a Catalunya, un pulmó igual al dels bancs, no marxaran, els seus beneficis.neixen als rius de les nostres butxaques..
Votar partits que defensen l'independentisme, no t'ha de fer por, ans el contrari, t'ofereix una oportunitat que no pots menysprear...
Les raons econòmiques que t'oferim són de prou pes perquè no tinguis cap dubte. I tranquil, els grans magatzems i empreses tenen a Catalunya, un pulmó igual al dels bancs, no marxaran, els seus beneficis.neixen als rius de les nostres butxaques..
Votar partits que defensen l'independentisme, no t'ha de fer por, ans el contrari, t'ofereix una oportunitat que no pots menysprear...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada