dimecres, 16 de desembre del 2015

Del tot i el per... Conclusió...

Tots els dies que t’has manifestat.
Totes les vegades que ho has somiat.
Totes les respostes a les seves mentides i injustícies.
Totes les consultes, totes les diades.
Tot allò que hem estat.
Tot el que podem arribar a ser.
Tots els que ho volien i ja no hi són.
Tots els que vindran.
Tot allò que hem fet.
Tot allò que volem fer.
Tot, absolutament tot, hi cap dins un sobre, i es guanya en una urna.
Tot només depèn de tu.
Per qui ens va deixar i per qui vindrà,
Per tant insult, tanta amenaça i tanta por.
Per les andanes plenes de gent esperant.
Per aquelles maletes de cartró i aquelles sabates gastades.
Per la memòria d'aquella derrota.
Per tant fred, tanta pluja i tanta calor en una paradeta.
Per qui ja no ho pot veure i per les llàgrimes que va vessar.
Per tant sospir i tanta indignació davant de la tele.
Per la República.
Per tanta mentida i tanta traïció.
Per poder parlar com es vulgui i del que es vulgui.
Per tants que esperen que guanyem per alçar-se ells.
Per demostrar que sí que es pot més enllà d'un plató de televisió.
Per canviar-ho tot i tenir-ho tot.
Per equivocar-nos nosaltres i no esperar que ningú s'equivoqui per nosaltres.
Per tanta espera i tanta pèrdua.
Per aquella persona que tant t'estimava i que tant et va demanar que ho aconseguissis.
Pel més bell dels llegats que es poden deixar.
Per no haver de donar més explicacions de qui ets i per què ho ets.
Per demostrar que al carrer es guanya i es perd tot.
Per les abraçades, les rialles i les mirades a les diades.
Per no tornar a explicar per què a Catalunya es parla català.
Per no avergonyir-nos més dels presidents espanyols.
Per veure un PPSOE ser el que fa molt que hauria de ser: intranscendent.
Per no tornar a despertar-nos pensant quina portada de quin diari ens insultarà aquest matí.
Per no haver de reconèixer cap altre rei que no sigui aquell que càpiga als teus braços i et digui “papa” i “mama”.
Per no veure tanta indignitat camuflada de suficiència.
Per tenir una dreta decent i una esquerra valenta.
Per viure en un país on votar no sigui una “amenaça”.
Per aquells nens que no es mereixen que no ho aconseguim.
Per aquella gent gran que es mereixia haver-ho aconseguit molt abans.
Per començar-ho tot amb tot.
Per guanyar un país.
Per recordar-ho tot cada cop que hi ha eleccions.
Pel demà, no podem fallar
Per la república catalana.
Per tu, per mi, per ells, per tothom.
Aviam, t'has de fer un reciclatge, si vols defensar l'estatus quo, hauràs de trobar raons lògiques fora dels sentiments i les pors....
Les raons econòmiques que t'oferim són de prou pes perquè no tinguis cap dubte. I tranquil, els grans magatzems i empreses tenen a Catalunya, un pulmó igual al dels bancs, no marxaran, els seus beneficis.neixen als rius de les nostres butxaques..
Votar partits que defensen l'independentisme, no t'ha de fer por, ans el contrari, t'ofereix una oportunitat que no pots menysprear...

NOMÉS EN 180 ANYS: DE 1835 A 2015 - CATALANS A LES URNES!

NOMÉS EN 180 ANYS: DE 1835 A 2015

CONSEQÜÈNCIES DE L'OBTÚS PENSAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL I PARAL·LELISMES
1835:
  • Situació: Malestar pel xoc entre liberalisme i absolutisme, en l'entorn de les guerres carlines, i de crisi econòmica. Culpabilització de l'Església per la seva excessiva influència a l'Estat. Menysteniment de les classes populars i treballadores.
  • Perjudicats: La classe treballadora.
  • Detonant: Inauguració amb un mal espectacle de la Plaça el Torín.
  • Conseqüència: Bullangues del 1835, principalment a Barcelona i Reus. Crema de convents i esglésies. Liquidació d'alguns funcionaris i de part del clergat, per estar vinculats als liberals o als conservadors.

CONSEQÜÈNCIES DE L'OBTÚS PENSAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL I PARAL·LELISMES
1909:
  • Situació: Després del fracàs del colonialisme espanyol a Cuba i Filipines, en un entorn de crisi econòmica, es prepara una imminent guerra contra el Marroc. Les places espanyoles del Nord d'Àfrica, eren percebudes a Catalunya com una qüestió aliena, pròpia de la política Madrilenya, Anticlericalisme latent, per la posició de l'Esglèsia i sindicats afins, de frenar el moviment obrer de base progressista.
  • Perjudicats: La classe treballadora.
  • Detonant: Mobilització de reservistes, molts d'ells ja amb família i majoritàriament catalans, Es permet a les famílies riques pagar per dispensar els fills, unes 1.500 pessetes. Sou mitja d'un obrer 5 pessetes.
  • Conseqüència: La Setmana Tràgica a Barcelona i d'altres poblacions. 18 de juliol primers incidents al port amb suport dels partits republicans i socialistes. 21 juliol, després de la mort de 300 reservistes, vaga i aldarulls. Reacció del Ministre de Governació, declara l'estat de guerra i la suspensió de les garanties constitucionals a tota la província de Barcelona. Reacció del poble, 250 barricades a Barcelona, crema d'edificis religiosos (convents, esglésies i escoles), assalt de comissaries. L'exercit es nega a anar contra els revoltats. Es una revolta obrera i republicana, l'Estat la titlla de separatista.

CONSEQÜÈNCIES DE L'OBTÚS PENSAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL I PARAL·LELISMES
1936:
  • Situació: Crisi econòmica mundial d'entreguerres. Govern democràtic, d'esquerres i republicà, elegit a les urnes pel poble per sufragi universal. Cop d'estat de les dretes.
  •  Perjudicats: La classe treballadora.
  •  Detonant: No acceptació de la situació, per part de les dretes, l'Església, l'aristocràcia i part de l'exercit, de la pèrdua dels seus privilegis, ni de la democràcia. Insurrecció a Melilla 17 de juliol. Cop d'estat 18 de juliol.
  •  Conseqüències: Guerra Civil 1936-39. Més de 500.000 morts. Aniquilació del pensament plural. Destrucció massiva d'infraestructures i de l'economia.
  • Dictadura 1939-1977. Ajusticiaments, assassinats i desaparicions forçoses”: a l'entorn dels 200.000, malgrat l'Estat ha ocultat sempre les dades. Milers de foses comunes, moltes als vorals de les carreteres. “Represàlies”: Contra qualsevol que no fos afecte al règim o en fos senzillament sospitós de no ser-ho. Camps de concentració amb treballs forçats; presó; espoli del patrimoni econòmic, intel·lectual o cultural. Intent d'aniquilació del coneixement, de la igualtat de gènere, de les cultures diferents, de l'homosexualitat, del laïcisme, del pensament polític plural, de la interrelació amb l'estranger...
CONSEQÜÈNCIES DE L'OBTÚS PENSAMENT DE L’ESTAT ESPANYOL I PARAL·LELISMES
2015:
  •  Situació: Severa crisi econòmica mundial. Democràcia des del 1977. Transició en dubte. Creixement del sentiment independentista a Catalunya. Crisi de la configuració de l'Estat espanyol. Corrupció politico-econòmica desbocada. Milers de milions llançats en infraestructures inservibles, infrautilitzades i deficitàries.
  • Perjudicats: La classe treballadora.
  • Detonants: Des del 2010, negacions continuades a buscar una solució a l'encabiment insostenible de Catalunya dins d'Espanya. Greuge comparatiu permanent amb el tracte respecte d'altres CCAA dins l'Estat. Catalunya és la Nació sense estat amb més dèficit fiscal de tota Europa. L'ofegament, social, fiscal, d'inversions, polític, cultural per part de l'Estat vers Catalunya. Insults i menyspreus continuats. Incompliment permanent dels pressupostos estatals vers Catalunya, sobre tot en inversions d'infraestructures. I la gota que vessa el got, rodalies RENFE.
  • Conseqüències: Quantes provocacions necessites més, per fer el pas definitiu. No calen ni violència, ni desqualificacions, només cal sortir al carrer per votar, per fer fora a liberals, neoliberals, feixistes, neofeixistes, monàrquics recalcitrants, religiosos fanàtics, i polítics dedicats al xou televisiu. Ja no cal vessar més sang, vessem les urnes de paperetes amb opcions que defensin la nostra terra. Que hi haurem de posar als llibres d'història?
CATALANS A LES URNES!