Veient aquest documental m'han retornat les ganes de pensar que els conflictes tenen solucions pacífiques. Havia perdut l'esperança de que fos així:
Llegir aquest llibre, m'ha fet comprendre que, havia oblidat certes coses. Que són més lògiques, dins del concepte humanitat, les actuacions pacífiques:
http://www.aeinstein.org/organizations/org/DelaDict.pdf
Molt interessant l'apèndix dels "mètodes de l'acció no violenta".
Ara be, si mirem els països que han donat un tomb a la truita recentment, (Sèrbia, Ucraïna, Geòrgia, Egipte, Tunísia, o Síria per exemple) en tots han patit violència en el seu moviment revolucionari, sí, des dels governs repressors, però els morts han estat nombrosos, i sinó repasseu l'hemeroteca. Quants dels tirans han estat condemnats?
Pot ser crec, que la sentència no hauria de ser com la de Gadafi, però també crec que és difícil passar full quan has estat represaliat, humiliat, espoliat, torturat, o ves a saber que.
Pacífic, sí, com Gandhi, però també ens semblen icones altres revolucionaris com Robespierre, Garibaldi, Bolivar, Zapata, Villa, Trotsky, Durruti, Guevara i no varen ser més revolucionaris Montesquieu, Rousseau, Voltaire, Marx, ..., que foren els inductors ideològics. No són bàsics els conceptes llibertat-igualtat-fraternitat?, la llibertat és, no estar subjecte a una autoritat arbitrària o a un poder aliè que ens constreny, respectar les circumstàncies de vida dels altres de manera general, sentint-nos iguals. La condició de veure'ns com a iguals sense diferències de sexe, creença, edat o procedència social. Obliguem-nos a sentir lligams entre nosaltres que facin de la fraternitat una nova pell.
Els treballadors no poden caminar sense els burgesos, els burgesos han d'entendre que no poden avançar sense els treballadors, el que no és comprensible és l'existència d'altres que es consideren fora d'aquestes dues parts del binomi. Creuen estar per sobre del be i del mal, i infligeixen severs correctius polítics i econòmics, de manera cíclica, a aquest tàndem de treballadors i empresaris burgesos. També de manera cíclica apareixen moviments revolucionaris que han fet avançar tota la humanitat a cop de garrot, o de canvi creatiu.
Fa poc vaig dir que érem al 1788, i que el 2012 seria un altre 1789. Tot dependrà de com ens escanyi la corda. Recordeu que tot plegat està immers en una crisi mundial en un món globalitzat, i que la paraula tsunami està malauradament de moda.
Pot ser crec, que la sentència no hauria de ser com la de Gadafi, però també crec que és difícil passar full quan has estat represaliat, humiliat, espoliat, torturat, o ves a saber que.
Pacífic, sí, com Gandhi, però també ens semblen icones altres revolucionaris com Robespierre, Garibaldi, Bolivar, Zapata, Villa, Trotsky, Durruti, Guevara i no varen ser més revolucionaris Montesquieu, Rousseau, Voltaire, Marx, ..., que foren els inductors ideològics. No són bàsics els conceptes llibertat-igualtat-fraternitat?, la llibertat és, no estar subjecte a una autoritat arbitrària o a un poder aliè que ens constreny, respectar les circumstàncies de vida dels altres de manera general, sentint-nos iguals. La condició de veure'ns com a iguals sense diferències de sexe, creença, edat o procedència social. Obliguem-nos a sentir lligams entre nosaltres que facin de la fraternitat una nova pell.
Els treballadors no poden caminar sense els burgesos, els burgesos han d'entendre que no poden avançar sense els treballadors, el que no és comprensible és l'existència d'altres que es consideren fora d'aquestes dues parts del binomi. Creuen estar per sobre del be i del mal, i infligeixen severs correctius polítics i econòmics, de manera cíclica, a aquest tàndem de treballadors i empresaris burgesos. També de manera cíclica apareixen moviments revolucionaris que han fet avançar tota la humanitat a cop de garrot, o de canvi creatiu.
Fa poc vaig dir que érem al 1788, i que el 2012 seria un altre 1789. Tot dependrà de com ens escanyi la corda. Recordeu que tot plegat està immers en una crisi mundial en un món globalitzat, i que la paraula tsunami està malauradament de moda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada