Fa molts dies, que em dona voltes al cap, el vídeo que podeu veure clicant l'enllaç de dalt. M'he estat preguntant moltes coses, i he intentat pensar i sentir com una persona que prem el gallet d'una arma de foc, o que endinsa la fulla d'un ganivet en el cos d'algú.
Ha estat realment difícil comprendre la necessitat dels humans de buscar el risc, de sentir l'adrenalina tensant els músculs i aflorant per la pell, de sentir-me caçador, depredador de la pròpia espècie.
- Som caçadors?
- Et creus capaç de ferir o matar algú?
- Com és que hi ha gent que ho pot fer?
- Com és que hi ha gent que no ho pot fer?
- La mort, genera sentiment de venjança, quan és violenta i inesperada?
- Els sicaris, quins sentiments tenen?
- Els que els lloguen, quins sentiments fan valer?
- Has pensat mai en representar cap dels dos papers?
- T'ha tocat mai representar algun dels dos papers?
Tanca els ulls i imaginat amb un ganivet a les mans, subjectant algú per l'esquena, i tallant-li el coll. La seva sang calenta, regalima per la teva mà i taca la teva roba. Una paraula s'ofega en la sanglotada de la sang, una mà t'estreny el braç. Un soroll pesant deixa caure un cos al terra. Respires fons, respires nerviós.
Pot ser prefereixes la imatge de la distància, detonant un arma contra un cos que cau desplomat gemegant i defallint. El soroll de l'explosió, l'olor a pólvora, el crits dels presents, la remor de les corredisses de la fugida. Respires fons, respires nerviós.
- Has estat capaç de veure't?
- Quin sentiment et provoca aquesta imatge?
- Has pensat en algú del teu propi sexe i edat, o no?
- Has pensat que ho feies a sang freda?
- O, ho has plantejat sota la ferum de l'odi o la venjança?
- Hi havia gent al voltant?
- O, estaves sol amb la víctima?
- Has pensat si realment era una víctima?
- Has pensat si tenia família?
- Has pensat si algú l'estimava?
En cas de que tinguis necessitats vitals i bàsiques, sense cobrir, es podria donar una situació desesperada que et portés davant aquest estat d'enfrontament o depredació. Si més a més fossin fruït del que tu entenguessis com a injustícia, potser et farien donar un mal pas.
- T'ho havies plantejat mai?
- Ho podries fer?
- Que són necessitats vitals i bàsiques?
- Que és una situació desesperada?
- Que consideres una injustícia que t'empenyés a aquest estat?
Posem pel cas, que hi ha una guerra, ni que fos al teu barri o carrer. O que algú arruïnés la teva vida de la manera més injusta, que fessin mal a allò que més estimes. O que s'acumulessin danys físics o morals al teu entorn més o menys proper, però que afectes la teva vida de manera dura i intolerable.- Series capaç de defensar-te?
- Atacaries, per no ser agredit, de manera preventiva?
- Series el que infringiria la injustícia o els danys?
- Podries acabar amb la vida d'algú que t'ha causat mal?
- Com et sentiries sent violent?
La realitat és que no sabem si serem capaços de fer, o de ser, res de tot això Podem creure que podrem o no actuar per venjança, per odi, per defensar-nos o defendre el que estimem o volem. No sabem si el valor que donem a la vida estarà per sobre d'una o d'altra cosa. Pot ser que tinguem clar que podrem ser depredadors, caçadors o assassins, però veient les imatges de l'enllaç, vaig imaginar-me al capdavant d'una protesta i em vaig veure a l'altre costat prement un gallet. Em vaig veure oprimit per una dictadura, o assetjat a casa meva per algú que violava la meva intimitat. Em vaig veure empunyant un ganivet i patint pel mal que hagués fet a alguna altra persona. El que no he estat capaç de veurem és mort, però sí morint, perquè al cap i a la fi, quan sigui mort no podré veure ni sentir res del que m'hagi passat, no podré patir o notar remordiments. Senzillament ja no hi seré, algú pot ser que em plori, algú pot ser m'ignori, algú pot ser pateixi per haver-me mort. Però ni tan sols sortiré en una referència històrica, com l'home que, oferint el seu pit, cau abatut al mig del carrer per un tret d'un soldat mentre el grava algú que no sabrem mai qui és. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada