Vols fer un pas endavant? CRISIS VS RICS VS RISC

Aquest escrit el vaig fer fa més de dos anys, i encara em fa mal de llegir i veure que només retrocedim i que ens guanyen terreny. Han canviat alguns mandataris polítics, però no avancem suficientment. Sí!, han succeït diverses coses en aquest període: la primavera àrab, les revoltes socials als països occidentals, les censures de les informacions filtrades i d'internet, les denúncies públiques i davant jutjat d'alguns pseudo-poderosos, els atacs a les sobiranies econòmiques i polítiques des dels mercats, però tot encara és poc. Estem en front d'un sistema polític caduc, que ha de ser regenerat des de l'òptica del S.XXI, no des del pesament decimonònic dels estats-nació, sinó d'una adaptació d'estats federals sota consens conceptual de la gobalització, unificació de criteris econòmics, de comerç i fiscals. Coi!, que hem llegit tots un munt de llibres de ficció que després s'han complert. Les idees ja hi són, només cal treballar-les.

28/07/09

Fa molt de temps que llegim o sentim informacions, comentaris, tertúlies... , a tothom se li omple la boca de com van de malament les coses en tots els aspectes. Però cal que ens aturem a pensar fredament en l'origen de tots els mals. La societat, i entenem per societat el conjunt de tots nosaltres, té la intenció de caminar cap a un món més fàcil, si més no cap a un món a on se’ns faci més fàcil la vida, sota termes de seguretat, ben estar i prosperitat, vaja, un món millor. Be doncs, un petit grup de membres d'aquesta societat, cíclicament, forcen les coses per obtenir-ne un benefici únic i intransferible, que desequilibren els progressos i que redueixen els avenços que s’hagin aconseguit.

No cal remuntar-se massa temps enllà. Des de fa poques dècades, els tot poderosos del diner fàcil, varen entendre que entrar en política els era absolutament necessari, doncs així tenien a l’abast el bescanviar i el fer les lleis que els afavorissin per a multiplicar les seves fortunes. Clars exemples (hi podeu posar els noms que creieu o vulgueu a la llista), a Itàlia els negocis del que mana, a Espanya perversos conferenciants i el famós “jo he entrat en política per guanyar diners", a EEUU els amics de les energètiques, a Rússia les màfies i l'especulació amb el gas i el petroli, a Israel els restrenyiments a la llibertat i a l’aigua, a la Xina una autocràcia de partit i de nous multimilionaris, l’innumerable nombre de països sota dictadures militars, religioses o d’estirp, i tants d’altres que en aquest darrer segle han tornat a fer de les seves.

Van canviar lleis sobre el sòl provocant una sobre explotació immobiliària; han influït sobre països rics o dependents del petroli, gas, aigua; manipulen les borses i les cotitzacions amb productes de ficció financera (li en diuen enginyeria); han dominat poblacions mancades de formació, o extremadament pobres; han cremat un creixement insostenible, que podien haver frenat i distribuït en temps futurs. Només cal fer un càlcul senzill, les 100 més grans fortunes de les habituals llistes que ens lliuren les revistes del cor i d’economia, són equivalents al que seria necessari per acabar amb la fam al mon, no pas per un dia, sinó per sempre. Cent fortunes per milers de milions de persones. Es evident que tenim la sort de viure a la part rica del món, entre el 5 i el 10% de la població viu així, com nosaltres.

Ara tots ells, comencen a tenir els tradicionals tics reaccionaris, que ja coneixem. Els partits d’ultradreta creixen a tota Europa sota l’ombra dels records centenaris del feixisme, el nacional-socialisme. Les llibertats volen ser retallades en favor de fer créixer la seva economia. La pregunta es molt senzilla, a on són tots els beneficis que heu acaparat durant tants d’anys, de tantes dècades? Si be, es evident que, part de les seves inversions han disminuït de valor, continuen sent els més rics del món els que volen que “paguem el beure” els treballadors, assalariats, autònoms o petits empresaris i per suposat els països menys desenvolupats.

Al crac del 29, els rics van patir molt, però les classes obreres varen viure a la misèria. La crisi també va ser global, va fer mal a tot arreu, van créixer el feixisme i les dictadures, va haver-hi revoltes que van acabar també en dictadures i tot va desembocar en la II Guerra Mundial, i a casa nostra en una guerra civil. Qui no recorda aquelles imatges de miseria als EEUU o Europa. Però els rics varen continuar sent rics, si seguien al règim que tocava, es clar.

Fa ben poc, algú va reconèixer que durant les dues darreres dècades, s’havia format erròniament els alts directius, que avui comanden totes les empreses, que havien oblidat el lligam indestructible que ha de haver-hi entre patrons, directius, treballadors, consumidors, ..., que s’havia trencat la raó de ser paterno – filial. L’error principal ha estat la carrera sense control per la consecució d’objectius pagats amb “bufandes, bonus, stock options, ...”, inclòs el diner negre per ocultar beneficis i no haver de pagar els corresponents impostos. Tot plegat ha prostituït encara més el món. Aquí hi ha una segona trampa amagada, els empresaris, antigament, sabien que havien d’arriscar per poder guanyar i vetllaven per tot plegat assumien responsabilitats i controlaven. Ara molts empresaris han delegat aquesta responsabilitat als seus més alts directius, i aquest caminen sobre una espasa de doble fil, uns enreden, estafen o són despietats amb els seus recursos humans, per tal de guanyar els extraordinaris sous i sobresous  que els paguen, d’altres es mengen tota la porqueria que els aboquen els seus caps assumint decisions irresponsables que fan igual de mal, però que també els perjudiquen a ells.

Ja comencen a parlar de retallar els sous de manera unilateral sense compensacions, es vol reduir el cost de l’acomiadament encara més (cosa que ja han aconseguit en els darrers 15 anys), fan fora la gent com si fossin excedents de mercaderies no útils, deslocalitzen. Tot en el bon nom de fer empreses més productives, rendibles, competitives. Per a qui?

Alguns empresaris tenen la barra de dir que després d’estiu començaran a injectar diners. Aquests diners son la resposta a la pregunta que ens fèiem, son els beneficis de altres dècades d’altres anys.

Les religions, catòlica, islàmica, jueva..., també i juguen un paper polític i econòmic, estan desestabilitzant tot el que els envolta. Els convé que tothom pateixi, quan més millor, així tenen més adeptes i per tant més poder polític i diners.

Aquestes idees són reals, només cal veure les darreres noticies: revoltes a Xina, Iran, Hondures, ..., per manca de llibertats, frau electoral o cop d’estat. Diàleg sobre armament entre Rússia i EEUU per assegurar-se de poder atacar l’Afganistan. Empobriment dels països del tercer món. Increment de les màfies. Els màxims representants religiosos punxant. I per acabar-ho d’adobar la grip nova.

En altres temps, en aquest país, la gent es revoltava, ara ens tenen adormits. Revoltem-nos de manera pacífica, dient el que pensem fent que algú li caigui la cara de vergonya quan ens miri als ulls, i sobre tot pensant en que els polítics són els que en representen, per tant penseu be a qui voleu donant la cara per cada un de nosaltres.

Recordeu que tot això ho vaig escriure el 28/07/09 i ja hem vist, que algunes coses han començat a passar, no us atureu, feu-ne senyera de les vostres idees i parlem d'exigir, i de treballar per les llibertats. Que no ens prenguin les democràcies!