dijous, 18 de maig del 2017

Una pica en ....

Realment no puc trobar cap període entre guerres, en el que no hi hagi violència armada, és impossible de trobar. Ara, per fi, després de l'aturada bèl·lica del "grup terrorista" (eufemisme), podem parlar d'uns sis anys de no violència organitzada política o militar. Ha passat massa temps, quant?, jo diria que alguns segles.

Sempre hi ha hagut resistència contra l'estat opressor i els seus cossos armats. Des de l'arribada de la dinastia Borbònica (uix!), hi ha hagut aixecaments i revoltes, bandolers, guerrillers, carlistes, maquis, grups armats de tota mena, dins i fora de l'organigrama governamental, fos quin fos el règim.

El problema del moment, és que el "Gobierno", no té contra qui rebotar-se de manera violenta i armada, i això els ha creat un buit que no saben com omplir. Per aquesta nova situació, busquen botxins i nous "sparrings", però la democràcia els ha deixat orfes de contraris disposats a aixecar-se en armes, ni tant sols contra la seva barroera opressió social.

No hem de caure en provocacions, ni patir per la seva agressivitat pròpia d'altres temps. I sí, ja sé que va amb el seu ADN, són guerrers, perquè tenien poc a fer durant masses segles a les seves terres i s'expandien buscant brega per tota la península, Europa, el nord d'Àfrica i quasi tota Amèrica, buscant els recursos que altres tenien i tenen.

Algun dia se n'adonaran de les seves capacitats, i veuran que no els cal xuclar la sang de ningú, i treballaran per fer realment gran el país, i no haver d'extorquir, pressionar o aprofitar-se'n dels altres.


Resultat d'imatges de una pica en flandes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada