Una pica en ....

Realment no puc trobar cap període entre guerres, en el que no hi hagi violència armada, és impossible de trobar. Ara, per fi, després de l'aturada bèl·lica del "grup terrorista" (eufemisme), podem parlar d'uns sis anys de no violència organitzada política o militar. Ha passat massa temps, quant?, jo diria que alguns segles.

Sempre hi ha hagut resistència contra l'estat opressor i els seus cossos armats. Des de l'arribada de la dinastia Borbònica (uix!), hi ha hagut aixecaments i revoltes, bandolers, guerrillers, carlistes, maquis, grups armats de tota mena, dins i fora de l'organigrama governamental, fos quin fos el règim.

El problema del moment, és que el "Gobierno", no té contra qui rebotar-se de manera violenta i armada, i això els ha creat un buit que no saben com omplir. Per aquesta nova situació, busquen botxins i nous "sparrings", però la democràcia els ha deixat orfes de contraris disposats a aixecar-se en armes, ni tant sols contra la seva barroera opressió social.

No hem de caure en provocacions, ni patir per la seva agressivitat pròpia d'altres temps. I sí, ja sé que va amb el seu ADN, són guerrers, perquè tenien poc a fer durant masses segles a les seves terres i s'expandien buscant brega per tota la península, Europa, el nord d'Àfrica i quasi tota Amèrica, buscant els recursos que altres tenien i tenen.

Algun dia se n'adonaran de les seves capacitats, i veuran que no els cal xuclar la sang de ningú, i treballaran per fer realment gran el país, i no haver d'extorquir, pressionar o aprofitar-se'n dels altres.

LA SOCIALDEMOCRÀCIA A LES FESTES DE LA ROSA

Dins el moviment socialista internacional, inspirat en el pensament teòric/utòpic marxista, hi encabim la socialdemocràcia (reformisme o democràcia social). Ideologia política que defensa la intervenció social i econòmica de les estratègies d'estat, per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la democràcia representativa, la negociació col·lectiva, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar, al que se li dona una importància cabdal.

Per tant, l'objectiu de la socialdemocràcia és crear les condicions, dins d'una societat capitalista, per aconseguir més democràcia, igualitarisme i solidaritat, en un entorn de llibertat i fraternitat. S'associa amb el conjunt de polítiques socio-econòmiques, que han lluït als paisos del nord d'Europa. Ha contribuït decisivament a la millora del nivell de vida dels treballadors, a la pau social i al consens polític, dins la segona meitat del S.XX, i ha estat clau en la construcció de la UE.

L'allunyament del socialisme utòpic, i la pràctica política de tipus moderat i reformista, fan de la socialdemocràcia, la tendència política socialista més realista respecte del S.XXI.

És, per tant, la millor manera de canalitzar els avenços per a la població en general, que s'ha allunyat de la lluita de classes que promouen el socialisme utòpic o el comunisme. Els treballadors, assalariats o autònoms, els petits i mitjans empresaris, la gent dependent, cada cop són més lluny dels grans capitalistes, és a dir, no hi ha lluita de classes, hi ha un abisme entre dos mons, ha desaparegut la gradació econòmica, els rics ho són de manera exagerada.

És així, que alguns partits s'apropien del concepte socialista, concepte que han oblidat, i ho veiem en la representació, per part d'alguns dels candidats a les primàries del PSOE del 2017. Quan els seus representants ocupen cadires als consells d'administració de les empreses de l'IBEX35 per defensar els interessos més obscurs, quan estan d'acord a fer lleis que beneficien les grans empreses en contra del benefici social, quan actuen així, és que ja han renunciat a la socialdemocràcia.

Alhora la primavera és temps de clavells i roses, i és quan el PSC fa la nomenada Festa de la Rosa, a on hi regalen clavells (sic). La rosa símbol de l'amor, la passió i la sang, i el clavell símbol de la Revolució a Portugal, de l'amor i el talent (sic bis).

Quan la convoquen, diuen que és una jornada lúdica, reivindicativa, de gent progressista, dels socialistes. Argumenten en contra de les polítiques neoliberals i de les amenaces a l'estat del benestar. Parlen de radicals i fanàtics, i de dialogar amb tothom. Però obliden els socialistes i progressistes que no simpatitzen o militen al seu partit, aquells que no renuncien a la socialdemocràcia. 

La realitat és que són grans teòrics, però no són conseqüents amb les seves idees, per les que haurien de treballar pel bé comú. Això sí, passen el plateret en forma de tiquet de participació a la festa, per recaptar fons pel partit i cobrir despeses, millor així que és un finançament lícit, no?.

No és bo de generalitzar, però en aquesta ocasió no podia fer referència a totes les Festes de la Rosa, una per una, població per població.