EL MÓN I LES LLENGÜES

Quantes llengües existeixen al món?

És complicat de dir. Encara s'estan explorant zones del món, a on es descobreixen noves llengües i hi ha llengües que, per diversos motius, s'estan extingint ràpidament. La frontera entre llengua i dialecte entra, de vegades, en conflicte tant per qüestions lingüístiques com poden ser, principalment, les polítiques.

La majoria dels experts xifra el nombre de llengües entre 5.000 i 7.000 però, l'Ethnologue, que és el referent acadèmic/científic, en compta 7.097 de llengües vives al món.

Els continents asiàtic i africà són les zones del món, amb un nombre més gran de llengües i, alhora, els més amenaçats per la futura extinció d'algunes d'elles. Els països que encapçalen el rànquing de llengües vives són Papua/Nova Guinea (840), Indonèsia (707), Nigèria (520), Índia (447), Mèxic (283), Austràlia (216), Camerun (279), Brasil (216), o Filipines (183). Per tant hem de dir que, aquestes xifres varien significativament, cada cop que es fa el recompte.

https://www.ethnologue.com/browse/names

Les 10 llengües més parlades al món com a primera llengua:

1. -        Xinès, el Mandarí amb 889 milions de parlants, i 1.200M en total de les variants.
2. -        Castellà amb 426 milions de parlants, molt estès al món.
3. -        Anglès amb 339 milions de parlants. La segona llengua més parlada.
4. -        Àrab amb 263 milions de parlants molt subdividits, però oficial a molts països.
5. -        Portuguès amb 218 milions de parlants. En tres continents.
6. -        Bengalí amb 208 milions de parlants.
7. -        Hindi amb 182 milions de parlants.
8. -        Rus amb 180 milions de parlants.
9. -        Japonès amb 130 milions de parlants.
10. -       Alemany amb 105 milions de parlants. Va estar a punt de ser l’idioma oficial dels EEUU.

Les estadístiques diuen que la majoria de la població mundial és bilingüe, és a dir, que es pot expressar amb soltesa en dos idiomes, encara que només un de cada quatre estats reconeix dos o més llengües oficials, (a Catalunya 3). Tota Àfrica i la major part d'Àsia és multilingüe, a l'igual que Rússia. A Europa, Islàndia és l'únic país sense minories lingüístiques. Si afegíssim al rànquing anterior les segones llengües, l'anglès arribaria entre els 500-1400 milions de parlants, el castellà als 500M, a l'igual que l'hindi 480M, i el rus arribaria a prop dels 300M.

El català: https://www.ethnologue.com/language/cat. Pel que fa al nombre de parlants, es troba en el 75^è lloc mundial, mentre que pel que fa a presència a Internet ocupa el 8^è lloc, fluctuant a cops cap al 10^è. Dels deu llocs web més visitats de la xarxa, sis tenen versió en català (Google, Facebook, YouTube, Viquipèdia, Windows Live i Twitter) i quatre no en tenen (Yahoo!, Baidu, QQ i LinkedIn/din; i “Baidu i QQ” són llocs web xinesos).

En més de 150 centres universitaris, es pot estudiar llengua i cultura catalanes arreu del món. L’idioma és propi a 4 estats actualment, Espanya (Catalunya-València-Balears-Aragó[la franja de ponent]-Murcia[el Carxe]), Andorra, França (Catalunya Nord) i Itàlia (l’Alguer-Sardenya).

Hola! Hei!, ho diem per saludar-nos quan ens veiem amb una altra persona.

Hi! Hei! Hello!, en aquest ordre, són les expressions més usades arreu del món en diferents idiomes, però Hi!, molt més que cap altre i Hei! (també a Catalunya), molt més que Hello!

Hola! Hi! Hello! Hallo! ሰላም! прывітанне! হাই! zdravo! សួស្តី! здрасти! ողջույն! 안녕! Salute! Bok! Hej! Ahoj! Tere! Hei! Salut! Ola! γεια! હેલો! नमस्कार! Nyob zoo! Halo! Dia duit! こんにちは! Ciao! Halló! ಹಲೋ! Сәлеметсіз бе! ສະບາຍດີ! Здраво! Sveiki! Salve! ഹലോ! Salama! हॅलो! Сайн байна уу! नमस्कार! Cześć! Olá! салам! привет! Talofa! හෙලෝ! Pantun! Cалом! ਹੈਲੋ! ஹலோ! హలో! Merhaba! Dobrý den! привіт! Salom! 您好！ Moni! Kwaziwai! Kaabo! Sawubona!

!خوش !هيلو !سلام !העלא !שלום !مرحبا

Que cada un busqui en la seva llengua materna la paraula per dir, Hola!, i després que m’escrigui com s’acomiada, Adéu!

OFERIR LA VIDA O LA MORT

OFERIR LA VIDA O LA MORT

Molts cops, a les meves visites com a delegat sindical, he fet reflexionar als que demanen o que diuen donar més del 100%, dient-los que donar més, és oferir la vida i la mort.

Un cor a més pulsacions de les que aguanta, infarta. Un cos o una ment al 100% permanentment, s'esgota i mor. Sempre hem sentit dir, que els cavalls rebenten quan se'ls fa córrer, inesgotables, en una carrera il·lògica i sense fi.

Durant masses anys, vàrem haver de lluitar per aconseguir una vida digna: 8 hores de treball (o menys si són intensives sense descansos programats), 8 hores per a les obligacions familiars, socials i l'oci, i 8 hores per descansar i dormir.

Els meus primers anys laborals, les dues primeres dècades en concret, la força em va fer descuidar aquests paràmetres, però vaig obrir els ulls després d'anys d'explotació cega i de gens d'agraïment per part dels meus superiors, i menys encara, de l'empresa.

Treballar millor, vol dir complir amb els horaris amb un bon rendiment, per poder tenir una vida digna i descansar el necessari per poder tornar al dia següent a complir amb les responsabilitats inherents al teu lloc de treball.

Allargar les jornades, té com a conseqüència baixar el rendiment, sentir-te insatisfet, incomplir amb el teu entorn social i anar cansat, i tot això després es paga amb salut. Allargar la jornada, sol ser la resposta a una exigència del mal concepte del "presentisme".

El rendiment laboral o la rendibilitat del negoci relacionada amb la productivitat, tenen molt a veure amb el temps que es treballa. Està comprovat que els empleats que rendeixen més, són els que compleixen amb els seus horaris, i aprofiten les hores de producció. Els treballadors que allarguen les jornades permanentment, baixen el rendiment, allarguen els processos productius per ocupar totes les hores i la seva producció és de menys qualitat.

Alguns s'escuden dient que és que hi ha molta feina i els sobrepassen les hores. Les puntes de feina o producció són això, puntes, i més enllà d'uns pocs dies, deixen de ser puntes. Es a dir, si la feina s'incrementa permanentment l'empresa o l'empresari, han d'establir un augment de la plantilla per adequar-la a les necessitats de producció, vaja que manquen recursos humans. Qualsevol altra cosa és explotació.

Ara em diran que ja els paguen les hores extraordinàries, i jo els recordaré que no se'n poden fer més de vuitanta a l'any, que han d'estar declarades i controlades, que han de ser remunerades o compensades amb dies de descans, que no poden ser nocturnes, i que evidentment són voluntàries, o que els menors de 18 anys no les poden fer.

Ja fa més de dos segles que Owen, contemporani de la Revolució Industrial, va iniciar les reivindicacions en la línia del que acabo d'escriure, i vàrem trigar un segle i mig en aconseguir la implantació de manera generalitzada del reconeixement de les 8 hores diàries. Va costar moltes vagues i alguns morts. No ho fotem a la basa. 

ARA DIVERTIU-VOS 

Què significa 100%? Què vol dir donar MÉS del 100%?

Mai t’has preguntat com són les persones que diuen que donen MÉS del 100%?

Tots hem estat a reunions a on algú ens ha dit que hem de donar MÉS del 100%. De què es composa el 100%?

Tot seguit plantegem una senzilla fórmula matemàtica que pot ajudar-nos a respondre aquesta incògnita:

Si usem la següent taula que dona un valor numèric a les lletres de l’alfabet per trobar un resulta percentual, la cosa quedaria així:

A = 1	F =  6	K = 11	P = 16	U = 21	Z = 26
B = 2	G =  7	L = 12	Q = 17	V = 22
C = 3	H =  8	M = 13	R = 18	W = 23
D = 4	I =  9	N = 14	S = 19	X = 24
E = 5	J = 10	O = 15	T = 20	Y = 25

Aleshores, podem deduir el següent d’algunes actituds o accions usades de manera comuna dins les activitats laborals:

TREBALLAR :	20+18+5+2+1+12+12+1+18 = 89%
SAVIESA :	19+1+22+9+5+19+1 = 76%
DECISIÓ :	4+5+3+9+19+9+15 = 64%
INICIATIVA :	9+14+9+3+9+1+20+9+22+1 = 97%
ACOMPLIR :	1+3+15+13+16+12+9++18 = 87%

Ara bé, també hi ha altres actituds i maneres de ser:

LLEPACULS	12+12+5+16+1+3+21+12+19 = 101%
INÚTILS	9+14+21+20+9+12+19 = 104%
MENTIDERS	13+5+14+20+9+4+5+18+19 = 107%
CORRUPTES	3+15+18+18+21+16+20+5+19 = 135%
POCAVERGONYES	16+15+3+1+22+5+18+7+15+14+25+5+19 = 165%

Dels trepes (col·loquialment), ens referim a persones MENYSPREABLES:

(13+5+14+25+19+16+18+5+1+2+12+5+19 = 154%)

La MORAL d’aquesta explicació:

En base a aquesta teoria, podem deduir que és matemàticament cert que:

No és aconsellable TREBALLAR amb SAVIESA, DECISIÓ i INICIATIVA per ACOMPLIR, perquè mai arribareu al 100%.

Per desgràcia estan més valorats els LLEPACULS, els INÚTILS, els MENTIDERS, els CORRUPTES i els POCAVERGONYES, que solen ser trepes, vaja totes, persones MENYSPREABLES, perquè sobrepassen amb escreix el 100%.

Com veieu, les matemàtiques no menteixen.