Cada cop que a Catalunya assolim
un nivell de maduresa política suficient, i aquest coincideix amb una època de
greuges aberrants per part d’Espanya, s’inicia un camí abastament anhelat pel
poble d’ara i de sempre, al nostre país. El camí cap a la independència
requereix trencar amb els sentiments que encara lliguen algunes persones a
aquell país que els castiga. En situacions de violència, diuen que la víctima sol
justificar l’agressor, buscant el costat amable de qui l’ofega, sobre tot si hi
va haver vincles sentimentals, fins que hom arriba i li obre els ulls a qui
pateix per la seva vida i li revela el monstre que l’està anul·lant.
Ahir vàrem veure com UDC tornava
a mostrar el seu costat indefinit respecte del procés madur d’independència.
Sempre apareixen grups porucs, que busquen soterrar túnels que els permetin el
retorn a l’Espanya que els castiga. Aquesta síndrome és el reflex d’aquells que
han patit l’agressió i tornen a admetre a l’agressor, perquè no són prou
madurs per admetre que poden ser independents de la seva antiga parella. L’únic
que cal doncs, és fer-los veure que SÍ són capaços de viure en llibertat sense
la seva antiga parella, que SÍ poden viure a l’habitatge que ja tenen i que és seu per dret, i que
han d’aprofitar tot el que deixa l’agressor quan marxa i dictar-li una ordre d’allunyament.
Evidentment al seu Manifest
Fundacional del 1931, optem per una Catalunya plenament autònoma que recuperi
la plena llibertat dins d’una Espanya Federal. Crec que després de 83 anys, al
novembre 84, cal que canviïn la vocació federalista per la independentista,
doncs se’ns ha demostrat abastament que les intencions de l’Estat espanyol, no
passen pas per permetre que l’evolució del seu país, derivi cap al model
federal, i que l’objectiu és la re-centralització i l’espanyolització dels
nostres usos i costums, és a dir, un genocidi cultural, tal i com han descrit
diverses personalitats internacionals, que demanaran al PEN Internacional
-membre consultiu de les Nacions Unides- que faci arribar a la comissió de
Drets Humans de l'ONU aquest greuge.
Senyors d’Unió, no els demanem
que dubtin més, els demanem que facin un retorn a la realitat i perdin les pors
per iniciar definitivament el traspàs cap al país que mai havíem d’haver deixat
de ser, CATALUNYA.
http://www.racocatala.cat/forums/fil/151725/manifest-fundacional-dunio-democratica-catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada