20-02-13 Sempre he pensat en algú que tinc molt aprop, que no vol pujar a un tren del que la major part de nosaltres hi volem baixar, i per això l'admiro hi pateixo alhora, perquè no sé quin és el seu camí, perquè és un camí diferent al meu, és un camí que no conec, i no el puc ajudar a volar.
22-02-13 Algú de mitjana edat, filosofava sobre l'existència de la humanitat i el seu habitat en mig de l'univers, en la petitesa de la nostra existència, i no vaig poder reprimir-me de dir:
"M'encanta rememorar els pensaments, les disquisicions, les especulacions, les reflexions, els raonaments o les meditacions, que es fan quan un és adolescent.
Benvingut a la maduresa. Ara podràs entendre que hom es cansa d'elucubrar i que ha de prendre un camí de confrontació amb els règims establerts, i que potser haurà de protegir, amb virulència, l'entorn més immediat per no ser anul·lat."
24-02-13 M'acaben de dir que tot l'assumpte dels problemes de la monarquia, és una qüestió dels gens, es clar, dels gendres, vull dir dels engendres que la conformen.
01-03-13 Prou de ser políticament correctes, prou de ser tan respectuosos amb persones que són indesitjables, prou de respectar als lladres de la llibertat, prou de tolerar als corruptes, fora del nostre entorn. Rebutgeu-los en qualsevol mínima presència en la vida de la nostra societat, assenyaleu-los amb el dit i digueu-los pel seu nom LLADRES. Al menys escarni públic.
24-02-13 M'acaben de dir que tot l'assumpte dels problemes de la monarquia, és una qüestió dels gens, es clar, dels gendres, vull dir dels engendres que la conformen.
01-03-13 Prou de ser políticament correctes, prou de ser tan respectuosos amb persones que són indesitjables, prou de respectar als lladres de la llibertat, prou de tolerar als corruptes, fora del nostre entorn. Rebutgeu-los en qualsevol mínima presència en la vida de la nostra societat, assenyaleu-los amb el dit i digueu-los pel seu nom LLADRES. Al menys escarni públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada