Pensament tardor 2012

19-10-12 Una generació d'idiotes que ens ha de dirigir. La veritat i sincerament, penso que nosaltres també en vàrem fer de ximpleries i que en continuem fent, però com no les gravàvem en vídeo, ni les penjàvem a Internet, no han quedat en la nostra memòria per la posteritat. Les majors estupideses que hem fet han estat no aturar als poderosos, tant econòmics com polítics, i això ens ha portat a aquesta crisi de liquidació i recull de beneficis per part d'ells. Total la major estafa perpetrada des de l'inici de la humanitat.

22-10-12 Fent de piquet informatiu, he intentat informar a moltíssima gent, molts m'han escoltat, molts d'altres senzillament m'han insultat. Si no escoltes, no pots saber quines solucions aportem, en el que si estem d'acord és que de cap manera, cap país se n'ha sortit retallant, si no tot el contrari fent inversió, prenent endeutament real i no traspassant-lo des del sector privat, que després costa molt de digerir. Hi ha antisistema, i també anti keynesianisme, reflotar l'economia passa per ajudar la inversió i invertir directament, ajudarà a contractar i a reactivar. Queda demostrat que l'economia no pot regular-se sola, doncs queda en mans de personatges sinistres del capital, que forcen l'especulació per acaparar bens i beneficis, reduint a la pobresa les classes mitjanes que són les que havien sostingut el moviment comercial i d'inversió. No és tolerable que un país com el nostre penalitzi l'educació pública i beneficii la privada, posant en joc el futur de tothom. No és tolerable que es destrueixi la millor xarxa pública de sanitat, probablement, a nivell mundial. No és admissible menysprear els ciutadans, alies poble, generant grans diferències entre rics i pobres i fent desaparèixer una classe mitjana que sostenia l'estat del benestar, que se'n preocupava de les bosses de pobresa i que prometia suficients beneficis als rics. Aquí està el fet clau, volien els petits beneficis d'una gran massa, que sumats són el benefici més gran que mai havien obtingut. Ara poden comprar tot a preu de saldo, mentre el poble s'ofega, i a sobre li traspassen el seu endeutament. La crisi ha estat una opció política, econòmica i social, que només beneficia a uns pocs, hi ha altres maneres de sortir-se'n. L'estat té l'obligació d'afavorir els seus habitants amb inversió, per pal·liar el seu patiment. Els sindicats som al costat de la gent per actuar, no per pensar per ells, som la primera línia de resistència en contra de l'especulació del gran capital privat, som un moviment social, fent una feina qualificada, que en aquests moments està sent desprestigiada per l'actuació de la premsa al servei del mateix liquidador del benestar social.
És important a on vivim, però és més important com vivim.

22-10-12 No m'importa pagar més impostos, si no hi ha corrupció, si es dediquen a satisfer les necessitats reals de país, si són invertits amb seny i per consolidar una vida digna per nosaltres i més enllà.

01-10-12 Avui, es el dia de tots els sants, per si algun se'ls hi havia quedat al tinter i no tenia dia onomàstic, així i doncs no és el dia de tots els morts. L'origen prové d'una festa celta a on veneraven els avantpassats, i que l'esglèsia catòlica va fer seva, és a dir, és una festa que es celebra des de fa més de 1000 ó 1500 anys.

Demà serà el dia de tots els "fidels" difunts, es a dir, els infidels, els ateus no hi entrem. La veritat és que si cal fer memòria de persones que paga la pena de recordar, ho faig quan vull i no quan m'ho diuen. Per recordar-los no cal anar a veure la seva làpida o el lloc a on van ser dipositats o llençats.

I, sí, visito els cementiris habitualment, no per anar a veure alguna tomba concreta, que també, si no per conquerir la pau amb el meu passeig i la lectura de les làpides. Practiqueu-ho, sol ser tranquil·litzador, i no ho feu aquests dies que es torna molt trista la visita.

09-11-2012

Mig segle, per ser.

Mig segle, per viure.

Mig segle, d'experiència.

Mig segle, d'incògnita, de si hauràs arribat a traspassar la meitat d'una llarga vida.

10-11-12 Quan l'administració omet la seva responsabilitat, no queda altra que pujar-se les mànigues i actuar. Acusar-la de desistiment és el següent pas.

La bondat i la col·laboració social, són inherents a l'èsser humà. Així és més fàcil viure, si hi vas en contra t'amargues. Això no vol dir que hagis de parar la galta per rebre bufetades.

10-11-12 Hem de fer que la manifestació de l'11S es transformi en participació i presència el 14N, i una resposta exigent el 25N.

Cal que fem canviar les estadístiques i donar un gir sobiranista real i plural.

10-11-12 Estudiants!, us toca decidir, no feu de l'abstenció un parapet, després no podreu reclamar ni queixar-vos. Voteu contra qui no defensa l'educació pública, contra qui la retalla en favor de l'escola privada.

11-11-12 A veure qui té la vergonya de dir que les retallades ja donen els seus fruïts, ..., es clar, suïcidis i morts en l'oblid, pèrdua dels drets fonamentals. Que el pes de la memòria gangreni el cor dels seus impulsors... (el de les retallades, clar).

12-12-12 El 15-M, Les Primaveres Àrabs, Occupy Wall Street. Grans moviments que cal canalitzar, per tal que no es dilueixin. Potser, el nou ordre mundial ha de ser senzillament això, nou, és a dir un sistema innovador, no basat en les institucions que fins ara coneixem, la no continuïtat dels partits polítics com els coneixem. Però el cert és que igualment haurem de crear i organitzar-nos en associacions d'algun tipus, (per poder-nos entendre, si més no), que canalitzin la societat que volem.

18-12-12 La perversitat d'aquesta crisi, la poca vergonya de molts dels representants del poble, la distància abismal entre rics i pobres, fa que la nostra feina tingui més sentit  que mai. La lluita implica patiment, però l'horitzó ens anima a lluitar per vèncer.

28-12-12 Com ja podeu intuir, la fi del món, no ha arribat, ni tan sols després dels primers àpats nadalencs.

Malgrat, aquest 2012, ha estat l’any més incert de les nostres vides, res serà comparable amb el 2013, a on ens trobarem un mostrari de paranys, parats expressament per a fer més difícil la nostra convivència. Així i tot, no defallirem en seguir amb les intencions més sanes de defensar els nostres drets, bàsics o no, d’aconseguir, amb la negociació, mantenir tot allò pel que hem lluitat durant dècades o segles. I si encara i així presenten batalla, lluitarem amb tota la força fins a l’extenuació.

En resum que passeu unes bones festes, i que les compartiu amb tots els que formen part de la vostra vida, aprofiteu aquests dies per gaudir amb ells els millors moments.

Que la força no ens abandoni durant tot el 2013, a on s’haurien de dissipar les boires que ens assetgen.