Deus de conèixer algun funcionari i, potser, és familiar teu. El coneixes be, i saps els problemes que pateix el seu sector. També saps de molta gent que és laboral (com anomenen els que contracta de manera fixe l'administració pública, però que no tenen plaça a la funció pública per oposició) o be interins, (contractats amb més perill de perdre el seu lloc de treball, esperant algun dia ser part de la funció pública, i que mai no arriba), avui per avui acomiadats sistemàticament.
Tots t'expliquen, la importància que té la feina que fan, i que per desgràcia que arrosseguen una mala imatge pertanyent a temps passats. Com a totes les empreses hi ha un petit percentatge de galtes que enfosqueixen el compromís i dedicació de molts d'ells. Tractar amb un públic objectiu, extremadament exigent dels seus drets, desgasta molt i malhumora bastant. I sí, fins ara tenien la tranquilitat de poder mantenir el seu lloc de treball amb alguna dignitat. Els seus sous s'han vist congelats durant molts anys en les darreres dècades, i ara tots sabem que els hi retallen tants per cent amb una alegria inusitada, o els hi diuen que els trauran uns privilegis que, ateses les circumstàncies, potser no ho són tant. La tanquilitat se'ls va acabar fa molt de temps, i pateixen per ells i les seves famílies.
Ara recordes, amb tristesa, que a les darreres eleccions, municipals, autonòmiques o estatals, vas votar el PP, PSC-PSOE o CIU, i baixes la vista quan parles o et creues amb algun d'ells, et costa de mirar-los als ulls. El sentiment de culpabilitat el pots amagar, i fins i tot, autoconvèncer la teva ment de que era el que havies de fer. Però la resposabilitat et demana ara que facis veure a aquells que vas votar, que la solució dels mals, no passa per fer de la funció pública el pitjor treball, que la seva feina és imprecindible i que no és pot privatitzar per tal que, els amics dels polítics, en puguin treure rendiment de la situació.
Només cal fer un petit repàs dels forats que la corrupció política ha fet. Aeroports i estacions de l'AvE, subvencions a membres de la família real, comissions per obres o contractes, palaus musicals, societats cantores, parcs temàtics, requalificació de terrenys, lleis a mida, prevaricació, etc. Aquests abusos, tant tolerats per la societat i, en algunes comunitats més encara, sumen molts milions durant dècades i fins i tot segles, que ara volen recuperar del dèficit actual a base d'estrènyer pressupostos. ¿Des de quina autoritat moral poden ara reclamar austeritat per tapar els seus nyaps i enriquiments?, només cal que mireu les pàgines següents o moltes d'altres que podríeu buscar: http://wiki.nolesvotes.org/wiki/Corrupt%C3%B3dromo, http://es.wikipedia.org/wiki/Corrupci%C3%B3n_en_Espa%C3%B1a o be http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&oe=UTF8&msa=0&msid=208661973302683578218.00049ca0e3e7654bb763a.
Cal pagar be als polítics?, queda clar que sí, però cal fer la neteja necessària per escarmentar i foragitar a qualsevol corrupte. Rarament, la corrupció s'inicia des del poble, però aquest, temptat per aquestes actituds, acaba participant-hi, i convertint-la en un sistema de vida. Als partits els hi és fàcil implicar als votants si també els corrompen. Entre ells s'acusen de ser i de presentar candidats corruptes, però després acorden tapar-se les vergonyes.
Encara creus que ja no hi pots fer res?, segur que pots recolzar la gent, segur que pots enviar algun correu als que vas votar perquè canviïn d'opinió, encara pots sortir al carrer en les innumerables protestes. No et conformis, no claudiquis, no facis que el teu vot es perdi, reclama allò que és lògic i ètic. Ho podem aconseguir, el país anirà endavant, no cal perdre l'avenç obtingut fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada