PENSAMENTS PER ACABAR AMB L'ATUR.

1. IL·LEGALITZAR DEFINITÍVAMENT LES HORES EXTRAORDINÀRIES. A l'estatut dels treballadors hi diu, que es poden realitzar 80 hores extres anuals com a màxim, jo dic que haurien de ser absolutament il·legalitzades. L'ocupació laboral pot ser considerada un be escàs, per tant, qualsevol allargament de jornada, propicia la no ocupació d'altres treballadors. Sancionem a les empreses que obliguen o demanen als seus treballadors de perllongar la jornada i també als treballadors que ho accepten. A més a més, moltes d'aquestes hores no són compensades ni econòmicament ni amb dies lliures, per tant, il·legalitzem-les i sancionem als infractors, empreses i treballadors. La conseqüència evident seria la disminució de l'atur, treballadors amb ingressos superiors al subsidi, més tributació d'IRPF i cotització a la SS. Recordem que el nostre Estat, és l'estat de tota  Europa que més hores treballa i que té la productivitat més baixa. Els empleats, no per treballar més, són més productius, ans el contrari.


2. DISMINUIR EL TEMPS DE TREBALL. En l'actualitat l'horari més comú és el de 40 hores setmanals, és a dir 8 hores diàries. Al comerç ja en fan bastant difícil la seva computació, els horaris intensius no ajuden a determinar una regularitat, hi ha modalitats de contractes a temps parcial, horaris nocturns, etc. Quan es va començar a comptabilitzar les hores als treballadors contractats, ja deu de fer més de cent anys, un obrer treballava, potser, 16 hores diàries, ho em aconseguit reduir fins a la situació actual. Ara cal donar un pas més. Sota el mateix concepte del punt primer, cal repartir l'ocupació per tal que aquest be escàs arribi a més persones. Per tant cal reduir la jornada laboral, sí, un cop més. Ja sabem que no ens voldran pagar el mateix, però serà més just, i quan se n'adonin de que els salaris són més baixos hauran d'adequar els preus a les possibilitats econòmiques del moment. Segur que ja buscaran com mantenir beneficis aquells que encara en continuen tenint.


3. RECUPERAR ALGUNES ACTIVITATS QUE HAN ESTAT OBLIDADES. De segur que, tots recordem activitats laborals que, han estat oblidades per desús o que han sofert una davallada important en ocupació per haver estat substituïdes per maquinària. No, no vull dir que haguem de renunciar a l'avenç, a l'evolució, el que vull dir és, que hi ha algunes activitats que podrien ser recuperades. Posem per exemple: - Si, a les comunitats de veïns que tenen més de "x" habitatges, les incentivem en contractar una persona que faci les labors de control de la finca, neteja o alguna altra activitat pròpia d'un conserge o porter, incrementaríem la seguretat, la higiene i el correcte control de l'estat de conservació de les finques.
- Si, a les benzineres féssim que ningú pogués autoservir-se, perquè tots els operaris haguessin de tenir un permís especial de manipulador de productes tòxics, de segur que ho trobaríem comprensible.
No trobeu correcte la recuperació d'aquestes o d'altres ocupacions?, de segur que sí. Pensem que podem recuperar, que s'ha perdut per benefici d'uns pocs.
4. FER QUE LES ETT,s TINGUIN EL PERSONAL FIXE. Seria bo que les empreses de treball temporal, es convertissin en veritables empreses de servei, que oferissin treballadors a aquells negocis que necessiten cobrir una plaça laboral durant un breu espai de temps, per puntes extraordinàries de producció, substitucions de baixes laborals temporals, etc. Facturarien pels serveis oferts i tindrien en nòmina veritables professionals ja formats en diverses especialitats. Aquest fet disminuiria el temps de selecció, de formació, i els resultats productius serien de més qualitat.
5. ACABAR AMB L'ECONOMIA SUBMERGIDA I EL FRAU FISCAL. Hom comptabilitza l'economia submergida en el 30% del PIB actual. A novembre del 2011, en plena crisi, ¿com podem permetre que el nostre veí, el nostre company, el nostre familiar, encara estigui estafant la societat?, una societat necessitada d'un correcte funcionament. Sabem del cert que la màfia és qui sempre ha operat així, i els tenim per delinqüents, i, no és delinqüent qui defrauda? Quan una persona fa hores extres i no cobra, posem per exemple, s'estafa a ell mateix i als demés via la Hisenda Pública, ell no ingressa per les rendes produïdes i no tributa els impostos corresponents. Aquest fet, pot semblar inversemblant i idiota, però és molt habitual als sectors de banca i estalvi. Aquesta feina que fa de més un empleat, evita que es pugui contractar a un aturat que percebria ingressos, tributaria i cotitzaria al sistema social. Aquesta feina que fa l'esgota i provoca baixes laborals temporals innecessàries que hem de costejar. Quan anem a comprar un be o un servei i ens ofereixen o demanem una factura sense IVA, cal pensar que és possible que el botiguer o l'empresari tributi per mòduls, i realment l'únic que produïm és un encariment del producte, ja que li aplicarà el mateix valor amb IVA com sense. El venedor de productes sense IVA, es a dir, en negre, ens capa la possibilitat de la reclamació, del bescanvi, o pot ser, de la garantia. Algú pot pensar, "si, si, ja pots dir missa, que jo he comprat més barat", doncs cal saber que el que ven sense pagar impostos indirectes, també deixa de pagar impostos directes, doncs no declara la totalitat dels ingressos que percep. Allò que uns no paguen ho acabem pagant entre tots. La dissort de no tenir feina, o de tenir pocs ingressos no pot ser justificant d'una actitud irresponsable. Els països més avançats a nivell de l'estat del ben estar, son els que més impostos han pagat, i als que més està costant de desmantellar en aquest aspecte. Quants més ingressos té un país més cobertura pot donar als seus ciutadans.
   TAMBÉ PODRÍEM AFEGIR QUE:
   
   • L'assignació de l'Estat espanyol a l'Esglèsia Catòlica, anualment és de 10.000.000.000€, amb aquest import podríem cobrir el següent: 23.474.178 subsidis d'atur a 426€/mes, 16.627.868 pensions mínimes de 601,40€/mes, 15.590.895 salaris mínims interprofessionals de 641,40€/mes, etc. Ja, ara em direu allò de que l'Esglèsia col·labora a pal·liar les necessitats des d'organismes com Càrites Diocesanes, Mans Unides o d'altres, però són un sistema de rec amb multiples fuites, ja que la seva macro-organització deriva cap als seus interessos d'expansió del seu credo. Tenen unes cúpules enriquides i un patrimoni que no els pertany, i a sobre el manteniment del seu immobilitzat el traspassen als feligressos majoritàriament. Recordem els escandols de les inversions fetes en valors mobiliaris, en consums poc ètics per a les seves creences, els recolsaments econòmics o no, a polítics o cadenes de radio, tv o premsa. Realment en podríem retallar l'assignació?, només caldria trencar els acords amb el Vaticà, que des de la dictadura de Franco arrosseguem com llast. Influeixen en l'educació, en la política, en el lliure pensament, en ... Els bons representants de l'Esglèsia sobreviuran, doncs són útils a la societat, només desapareixeran aquells que són parasits institucionals. Cal recordar que aquesta porta oberta a la subvenció d'una creença és traspassada per totes les doctrines i creences que conviuen a l'Estat espanyol, s'estan multiplicant i algun dia voldran els mateixos  drets. 
   • He llegit que hi ha uns 56.000 milions d'euros en bitllets de 500€ rodant per tota Espanya. Molts coneixem que algunes persones els acaparen per amagar-los, doncs representen els seus fruïts en negre. Fem-los aflorar eliminant-los, no són necessaris ni els de 500€ ni els de 200€, normalment, només s'usen en transaccions de gran import i que convè ocultar. Cada persona, que vulgui canviar-los, que ho hagi de fer en un banc i  que hagi de quedar enregistrada aquesta operació, i posteriorment es comuniqui al Banc d'Espanya o al Banc Central Europeu, que alhora ho comunicaran a l'Hisenda pública.
   • Als pressupostos de l'Estat hi figura una partida de 9 milions d'euros, en concepte de la despesa de la Monarquia. La realitat és molt diferent, aquests 9 milions, no inclouen els sous de les persones que hi tenim dedicades al seu reial dia a dia, no consten les depeses que generen l'ús i manteniment de tots els seus palaus, palauets, vehicles, recepcions, vacances, i ves a saber que més. El còmput aproximat supera en escreix els 33.000.000 d'euros. Si hi afegim els escàndols de frau, que hem de patir provocats pels gendres, que no sabem el que ens costen o costaran, els escàndols del propi Monarca, o dels seus fills. Ves a saber si al final l'estripada és més gran que un set. Per què, la vida anterior i privada d'una princesa ens ha de cridar l'atenció?, que no pot tenir drets, si més no el de l'equívoc. Com és que sempre hem de protegir la seva honorabilitat amb diners i censura? No cal parlar de l'existència d'una noblesa vividora del seu títol i d'allò que va rebre, potser, fa uns 500 anys. Encara ens han de fer memòria de que la Duquesa de Alba és la major latifundista de tota Europa, i que aquestes terres reben el major nombre de subvencions i el major import d'aquestes, des d'Espanya i Europa. Que ens hem begut l'enteniment?