dijous, 8 de maig del 2014

Pensaments primer trimestre 2014

11-01-2014 Espurnes..., fa dies que us penjo articles dels que faig comentaris,  en la línia de que moltes revoltes han començat gràcies a espurnes, poc relacionades amb la situació de crisi de cada moment, però que han fet besar el got.

26-01-2014 Ja sabeu que en Cristobal Montoro, Ministre d'Hisenda ha anunciat, a la convenció del PP de Catalunya, que un grup d'experts treballa en el canvi de la metodologia per a calcular las balances fiscals, que passaran a nomenar-se "cuentas públicas regionalizadas" i es publicaran al març. Diu que el 31 de gener presentarà a Girona el nou model. L'objectiu és que serveixin per contrarestar les balances fiscals que Catalunya utilitza per a denunciar el dèficit fiscal.

Havia promès, que presentaria aquestes balances a la convenció d'aquest cap de setmana, i no ho ha pogut fer perquè cap dels càlculs que pot trobar afavoreixen les seves posicions. 

Sense cap vergonya, fa aquest pas per crear una nova acció d'eginyeria comptable i financera, tant poc ortodoxa com les seves pròpies actuacions.

Montoro: "Estamos superando la crisis en España gracias a Cataluña"



26-01-2014 Rajoy ens ha dut el seu pla, ho ha dit molt clar, mentre ell sigui Presidente del Gobierno del Reino de España, no deixarà exercir el dret a decidir el nostre futur, mitjançant una consulta democràtica, per tant ens ha anunciat la seva pròxima i irrevocable dimissió.

29-01-2014 De vegades, voldria que la natura em tornés a integrar, i dir-vos que jo ja no parlo humà. M'hauré d'esperar a la mort?, o, ho podré fer abans? Viure entre dos móns, el que voldries i el que ens toca viure. Cal tornar a les arrels per sentir-nos integrats al món, un món del que no en som propietaris.

29-01-2014 Contra l'economia submergida, en un nou país, en faríem neteja. Per educar la gent a contribuir-hi cal de convèncer i ser realista, fer un mirall dels diners rebuts i els diners invertits.., sense esquerdes al vidre.


02-02-2014 Hom pot mostrar-se més o menys indiferent o afligit, per la mort d'una persona. Que Aragonés hagi finat, és una notícia, per a mi, de poca transcendència, malgrat el respecte que mereix com a persona. És per això que, em subleva que sigui la notícia de capçalera d'alguns mitjans genèrics de tv, ràdio o escrits. Això em fa pensar si la trajectòria professional d'aquesta home és suficient per aquest personatge, una persona de la qual tots recordem imatges d'assetjament als seus jugadors amb una xuleria esparverant, inclòs aquell cop que va insultar en un entrenament un jugador de raça diferent a la seva.



06-02-2014 Solteros y faltos de amor de pareja, uniros contra el horrible evento consumista de chorradas sanvalentinianas, festejad vuestra singularidad a salto de cerveza y la promiscuidad que ofrezca una buena borrachera.

10-02-2014 L'any 2006, en plena sequera, va nàixer la meva filla. El primer cop que va rebre gotes d'aigua de pluja a la seva cara, va ser un experiència que mai no podré oblidar. Jo la duia en braços, i ella semblava no entendre res del que passava, estirava les mans i obria els ulls mirant al cel, li era del tot incomprensible.


15-02-2014 Fantàstic!, sempre ideo fantasies per donar explicacions diferents a fets aparentment evidents, això eixampla el pensament i permet formar els que t'envolten i a tu mateix. No tot és el que sembla.


15-03-14 Segur que jo, tinc sang àrab, jueva, ària o ibèrica. Els catalans ens hi sentim i punt, no és un tema territorial, és un sentiment social i això és el que no entenen.Els nacionalismes sempre s'havien basat en purs fets de casta o territori, ara és un tema social, de la societat catalana.

16-03-14 Aquí hem de creure? Ens balla el pensament? Un país sense diàleg genera manipulació i ocultacions, per part de tot-hom. Sense diàleg s'ha de prendre decisions unilateral.

30-03-14 Diàleg? Jo ja no hi sóc a temps. Només estic disposat a acceptar un mediador internacional per negociar el retorn de la llibertat des de la independència.




(anteriors no publicats) 

* Davant una malaltia greu d'un fill, que fàcil seria que, el pediatra del nen, receptes i donés la baixa als pares per poder-lo atendre ...

* Ahir parlàvem del cost del casament de dues persones que només són éssers vius, i que fan una despesa incorregible, per molt que uns pocs s'enbutxaquin aquestes riqueses. Avui tenim un altre dispendi que el paguem nosaltres amb els diners que rep l'Església dels nostres imposts. Mentre Càrites ha de reduir inversions els seus caps rebenten diners beatificant cadàvers. Quin cost té aquest casament amb la mort?

La il·lusió i l’alegria de la mort campa per tot arreu. Veneren morts i maten perquè en venerin... Desenterren J Pau II, maten la família de Gadafi, maten l’Ossama, maten Bildu... quines reaccions esperen. De moment les d’alegria a la premsa i les ràdios. Esperem que els plors dels seus familiar no en seguin els nostres plors.

* Les perruqueries són la causa més habitual de divorci, si elles es fan la permanent, ells són transitoris?


* La Revolució francesa i el maig del 68 quedaran eclipsats en les cròniques de la història, comença una nova era, ..., qui no estigui preparat, que es prepari per aquest viatge...,


* Ja pren el caire de moviment mundial no dono abast per llegir totes les poblacions a on els seus ciutadans han sortit al carrer, arreu de tot el món, ho he dit be, arreu de tot el món... Siguem fidels al pensament pacífic i no caiguem en provocacions. La revolta ja és més que un èxit...



*  Indignació és poc...

27 / maig / 2011 a les 23:26
felip.puig@parlament.cat
NO crec que voleu entendre perquè hi són allà aquesta gent. Això si, sou molt comprensius amb l'acte de barbàrie d’una policia mal manada. Amnistia Internacional ja investiga, el Síndic de Greuges investigarà d’ofici, i a mi les imatges m’han regirat l’estómac. Sí, ocupen la via pública amb el consentiment implícit de l’Ajuntament , la Generalitat i la “Delegación del Gobierno del Reino de Espanya”.
Han actuat de manera desproporcionada, amb l’objectiu clar d’endur-se tot allò que els ha semblat, pals, perillosíssimes pancartes, ordinadors, tot el menjar de la cuina, tota la cuina, les tendes, els sacs, cartrons, etc., i hi han deixat ferits, odi, una flama encesa cap a la violència, un efecte crida, la indignació de molts altres ciutadans que fins ara no reaccionaven, etc.
Evidentment la misèria s’ha escenificat en roda de premsa, i ara aquells que heu votat als convergents encara esteu més contents d’haver-ho fet, (de fons ja es senten els somriures connivents des de Gènova).
Sortiu al celebrar les vostres victòries, rebenteu les Rambles com sempre i estomaqueu als seguidors d’altres equips, que això es tolera millor.



dilluns, 17 de febrer del 2014

DESHONRA EN LA FRONTERA; LA SEÑORA + Y LA SEÑORA -

DESHONRA EN LA FRONTERA

Dos mujeres de mediana edad, amigas de toda la vida y después de muchos meses, se reencuentran al cruzar la plaza mayor de su pueblo, volviendo del mercado donde la pobreza y la pena luchan con los olores de las especias.

-¿Dónde vas con esa cara? ¿Acaso has perdido tu sonrisa de perlas blancas?

-Y tu familia, ¿seguís cómo siempre?

+Ciertamente he perdido mi sonrisa y mi alma.

+Mi hijo mayor, quiso huir del sin futuro y perdió la vida, ¿creo?

+Y digo creo, porque sus compañeros de viaje me dicen que murió, engullido por las aguas de la mezquindad.

-Pero, ¿qué pasó?

+Creyó que, para ayudar a la familia, debía viajar al paraíso en búsqueda del maná, de un trabajo que le permitiera ejercer de ingeniero, para eso se había preparado durante tantos años, en la universidad que tanto nos costó pagarle, ya sabes.

-¿Qué me dices?, no pudo encontrar trabajo aquí.

+No. Ya sabes que nunca fuimos una familia de suerte, ni los gobernantes nos consideraron desde que el abuelo participó en las revueltas de años atrás. Ninguno de mis siete hijos ha podido conseguir prosperar más allá de la miseria de tener que vivir con nosotros y nuestra vil pobreza.

+Invertimos todo lo que teníamos en pagarle los estudios al mayor, y ahora nuestro esfuerzo ha fracasado. Tuvimos que pedir un empréstito para costearle el viaje en camioneta hasta la frontera, y allí perdió la vida. Nunca pensamos en que debíamos enseñarle a nadar, total para eso existen la barcas que él diseñaba.

+Mis seis hijos vivos, sus hermanos, vagan por las calles sin ánimo de nada, su referente sigue perdido y sin futuro.

-¿Y su padre?

+¿El del mayor?

-Si.

+No debe saber ni que su hijo ha desaparecido. Ya sabes que desde que perdió su trabajo en la fábrica alemana, cuando la compraron los chinos, se hundió en la barra del bar para liquidar su vida con licor de caña o de palmera.

+Suerte que el padre de mis pequeños, nos anima y trabaja, si no ¿cómo íbamos a poder vivir?, pero no nos llega para todos.

-Y, ¿qué pensáis hacer?

+Haber, si el segundo pudiera intentar el viaje. Ya no sé quién nos va a fiar. Si no, tendremos que vender a la niña de once, para que se case con algún viejo del pueblo. No nos fiamos del que vino a buscar a la de quince, para que fuera a trabajar a Europa como sirvienta de una casa rica. Ya sabes lo que paso con la hija de los del Moundé, que acabó secuestrada y con muchas deudas, total para prostituirla contra su voluntad, para vergüenza de su familia. Acabo suicidándose, ya lo sabías ¿no?

-Sí, ya lo sabía, y desde entonces lloro por ella, era mi ahijada.

+Caramba, no era consciente de ello. Lo siento por todos. Como ves, la mala suerte cayó hace ya demasiado tiempo sobre nuestro pueblo, y no nos dejarán salir del agujero en el que nos metieron los primeros invasores, perdón quiero decir colonizadores.

-En fin, cuando sepas con certeza que pasó con tu hijo, ya me dirás…, a ver si podemos honrar su alma para vuestra tranquilidad y su memoria.

+Cuando la guardia de la frontera se digne reconocer a los muertos ya te vendré a buscar para el velatorio. Gracias por escucharme, me hacía falta.

-¡Qué dios os proteja!

+Dios ya se olvidó de los pobres, le damos demasiado trabajo. Besa y abraza a tus hijos cuanto puedas, que no sabemos que muerte les depara.



dilluns, 27 de gener del 2014

TRADICIONS: enretirar el pessebre.

TRADICIONS

Ja ens acostem a la Candelera, dia en que es rememora el ritus jueu de l'ofrena d'espelmes (candeles de cera), justament 40 dies després del Natalici de Jesús, quan aquest va ser presentat al temple de Jerusalem i quan es va fer la Purificació de la seua mare, Maria de Natzaret, ritus imprescindible passada la quarantena del part, i que permetia la relació social amb l'entorn.

Tradicionalment el dia 2 de febrer es marca com el dia en què cal desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal iniciat, prèviament, amb l'Advent amb tantes espelmes com setmanes queden fins el Nadal.

La Presentació del Nen Jesús i la Purificació de Maria, és una de les festes més antigues, en reconeixement a Maria, que es fan durant tot l'any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496. El Papa Gelasi I va introduir la festa com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates. Com sempre passa, totes les festes cristianes són hereves de tantes altres festes paganes.

Aquest petit relat, m'ha fet recordar el nom de Haile Selassie, conegut com el Messies Negre. El Crist nou vingut, gran referent per a la religió rastafarian, que segueix la Bíblia amb una visió particular dels seus versicles, clar que també és particular la interpretació que en fan els cristians, en les seves múltiples i diverses branques.

Vaja que aquest cap de setmana enretiraré el pessebre. 

Fa 22 anys vàrem comprar el naixement, i ara, comptem amb gran nombre de peces, i coincidim amb un munt de pessebristes que, gràcies a la labor de "Les figures de la Mª Aurora", any rere any, anem ampliant aquesta simpàtica representació. Veureu que hi ha molts models de pessebres i gran imaginació en cada un dels artistes, i així els hem de dir, per les mostres que ens fan anualment. Però tot ho basem en les característiques figures que habiten a Betlem. En resum tot plegat és una fantàstica tradició. 
Fins el NADAL vinent!

("clic a sobre de la primera foto i ho podreu passar com en una galeria de visualització")