Pensament tardor 2012

19-10-12 Una generació d'idiotes que ens ha de dirigir. La veritat i sincerament, penso que nosaltres també en vàrem fer de ximpleries i que en continuem fent, però com no les gravàvem en vídeo, ni les penjàvem a Internet, no han quedat en la nostra memòria per la posteritat. Les majors estupideses que hem fet han estat no aturar als poderosos, tant econòmics com polítics, i això ens ha portat a aquesta crisi de liquidació i recull de beneficis per part d'ells. Total la major estafa perpetrada des de l'inici de la humanitat.

22-10-12 Fent de piquet informatiu, he intentat informar a moltíssima gent, molts m'han escoltat, molts d'altres senzillament m'han insultat. Si no escoltes, no pots saber quines solucions aportem, en el que si estem d'acord és que de cap manera, cap país se n'ha sortit retallant, si no tot el contrari fent inversió, prenent endeutament real i no traspassant-lo des del sector privat, que després costa molt de digerir. Hi ha antisistema, i també anti keynesianisme, reflotar l'economia passa per ajudar la inversió i invertir directament, ajudarà a contractar i a reactivar. Queda demostrat que l'economia no pot regular-se sola, doncs queda en mans de personatges sinistres del capital, que forcen l'especulació per acaparar bens i beneficis, reduint a la pobresa les classes mitjanes que són les que havien sostingut el moviment comercial i d'inversió. No és tolerable que un país com el nostre penalitzi l'educació pública i beneficii la privada, posant en joc el futur de tothom. No és tolerable que es destrueixi la millor xarxa pública de sanitat, probablement, a nivell mundial. No és admissible menysprear els ciutadans, alies poble, generant grans diferències entre rics i pobres i fent desaparèixer una classe mitjana que sostenia l'estat del benestar, que se'n preocupava de les bosses de pobresa i que prometia suficients beneficis als rics. Aquí està el fet clau, volien els petits beneficis d'una gran massa, que sumats són el benefici més gran que mai havien obtingut. Ara poden comprar tot a preu de saldo, mentre el poble s'ofega, i a sobre li traspassen el seu endeutament. La crisi ha estat una opció política, econòmica i social, que només beneficia a uns pocs, hi ha altres maneres de sortir-se'n. L'estat té l'obligació d'afavorir els seus habitants amb inversió, per pal·liar el seu patiment. Els sindicats som al costat de la gent per actuar, no per pensar per ells, som la primera línia de resistència en contra de l'especulació del gran capital privat, som un moviment social, fent una feina qualificada, que en aquests moments està sent desprestigiada per l'actuació de la premsa al servei del mateix liquidador del benestar social.
És important a on vivim, però és més important com vivim.

22-10-12 No m'importa pagar més impostos, si no hi ha corrupció, si es dediquen a satisfer les necessitats reals de país, si són invertits amb seny i per consolidar una vida digna per nosaltres i més enllà.

01-10-12 Avui, es el dia de tots els sants, per si algun se'ls hi havia quedat al tinter i no tenia dia onomàstic, així i doncs no és el dia de tots els morts. L'origen prové d'una festa celta a on veneraven els avantpassats, i que l'esglèsia catòlica va fer seva, és a dir, és una festa que es celebra des de fa més de 1000 ó 1500 anys.

Demà serà el dia de tots els "fidels" difunts, es a dir, els infidels, els ateus no hi entrem. La veritat és que si cal fer memòria de persones que paga la pena de recordar, ho faig quan vull i no quan m'ho diuen. Per recordar-los no cal anar a veure la seva làpida o el lloc a on van ser dipositats o llençats.

I, sí, visito els cementiris habitualment, no per anar a veure alguna tomba concreta, que també, si no per conquerir la pau amb el meu passeig i la lectura de les làpides. Practiqueu-ho, sol ser tranquil·litzador, i no ho feu aquests dies que es torna molt trista la visita.

09-11-2012

Mig segle, per ser.

Mig segle, per viure.

Mig segle, d'experiència.

Mig segle, d'incògnita, de si hauràs arribat a traspassar la meitat d'una llarga vida.

10-11-12 Quan l'administració omet la seva responsabilitat, no queda altra que pujar-se les mànigues i actuar. Acusar-la de desistiment és el següent pas.

La bondat i la col·laboració social, són inherents a l'èsser humà. Així és més fàcil viure, si hi vas en contra t'amargues. Això no vol dir que hagis de parar la galta per rebre bufetades.

10-11-12 Hem de fer que la manifestació de l'11S es transformi en participació i presència el 14N, i una resposta exigent el 25N.

Cal que fem canviar les estadístiques i donar un gir sobiranista real i plural.

10-11-12 Estudiants!, us toca decidir, no feu de l'abstenció un parapet, després no podreu reclamar ni queixar-vos. Voteu contra qui no defensa l'educació pública, contra qui la retalla en favor de l'escola privada.

11-11-12 A veure qui té la vergonya de dir que les retallades ja donen els seus fruïts, ..., es clar, suïcidis i morts en l'oblid, pèrdua dels drets fonamentals. Que el pes de la memòria gangreni el cor dels seus impulsors... (el de les retallades, clar).

12-12-12 El 15-M, Les Primaveres Àrabs, Occupy Wall Street. Grans moviments que cal canalitzar, per tal que no es dilueixin. Potser, el nou ordre mundial ha de ser senzillament això, nou, és a dir un sistema innovador, no basat en les institucions que fins ara coneixem, la no continuïtat dels partits polítics com els coneixem. Però el cert és que igualment haurem de crear i organitzar-nos en associacions d'algun tipus, (per poder-nos entendre, si més no), que canalitzin la societat que volem.

18-12-12 La perversitat d'aquesta crisi, la poca vergonya de molts dels representants del poble, la distància abismal entre rics i pobres, fa que la nostra feina tingui més sentit  que mai. La lluita implica patiment, però l'horitzó ens anima a lluitar per vèncer.

28-12-12 Com ja podeu intuir, la fi del món, no ha arribat, ni tan sols després dels primers àpats nadalencs.

Malgrat, aquest 2012, ha estat l’any més incert de les nostres vides, res serà comparable amb el 2013, a on ens trobarem un mostrari de paranys, parats expressament per a fer més difícil la nostra convivència. Així i tot, no defallirem en seguir amb les intencions més sanes de defensar els nostres drets, bàsics o no, d’aconseguir, amb la negociació, mantenir tot allò pel que hem lluitat durant dècades o segles. I si encara i així presenten batalla, lluitarem amb tota la força fins a l’extenuació.

En resum que passeu unes bones festes, i que les compartiu amb tots els que formen part de la vostra vida, aprofiteu aquests dies per gaudir amb ells els millors moments.

Que la força no ens abandoni durant tot el 2013, a on s’haurien de dissipar les boires que ens assetgen.

HOME, HISTÒRIA D'UN VIATGE

 

De vegades ens hem d'aturar per fer consciència. Avui us proposo veure aquest documental que s'està distribuint de manera gratuïta, amb l'intenció de fer un pensament sobre com ens relacionem amb el Món que ens empara.

* Quina és la petjada, que fa 200.000 anys, està deixant l'esser humà?

* Quines són les conseqüències de l'acceleració de la nostra activitat?, sobre tot en els darrers 50 anys.

* Som víctimes de nosaltres mateixos?

* El pes demogràfic, pot acabar amb 4.000 milions d'anys d'existència de la vida a la Terra?

SINOPSI:

L'expert documentalista Yann Arthus-Bertand, trasplanta tota la seva experiència adquirida a l'Àfrica, per apropar-nos a una visió del Món amplia i històrica, que va des de la ciutat fantasmagòrica de Pripiat a Ucraïna, a prop de Txernòbil, fins una reflexió d'una altra ciutat abandonada, com va ser la majestuosa Petra. El desaparegut Mar d'Aral, entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan, un cementiri de grans vaixells ancorats en un desert. Un repàs a tot el Globus, ratllat per meridians, un repàs als nostres excessos i a les possibilitats de canviar un rumb devastador. 

Si no pots dedicar gaire temps, mira'l de mica en mica. Ara, el més possible és, que no el puguis deixar de veure tot seguit, d'un sol cop, per la seva imatge, per la banda sonora, per la veu que t'acarona, i sobre tot pel seu contingut. Ciència fàcil d'entendre, des del principi fins els nostres dies.

El podem veure a YouTube:
http://www.youtube.com/watch?v=SWRHxh6XepM&feature=player_embedded

El podem descarregar gratuïtament des de:
http://www.francetvod.fr/site-vod/home-histoire-d-un-voyage/

CARTA D'UNA MARE O UN PARE QUALSEVOL DE ...

CARTA D’UNA MARE O UN PARE QUALSEVOL DE CANOVELLES

Ja fa molts anys, vaig decidir que, potser en contra de la seva voluntat, faria venir al món la meva descendència. Una de les coses que vaig plantejar-me immediatament, va ser quin tipus d'educació voldria que rebessin a l’escola, i una de les primeres coses que em varen venir al cap, foren els obscurs records d'un ensenyament encarrilat pels ferros de l’església i un estat dictatorial i molt conservador. La segregació, l’extrema disciplina, l’ocultació de la diversitat, la memorització repetitiva, l’educació sense explicacions, la manca d'opinió, eren coses que no volia per als meus fills. Tant mateix, vaig invocar dades rellevants de la meva infantesa i dels resultats d'aquella educació. Un cop posat tot en una balança, vaig determinar que l’educació pública que els podíem oferir en l'actualitat, garantia més avantatges. Un entorn d'igualtat d'oportunitats, una educació no doctrinal, unes infraestructures adequades i de qualitat, a nivell humà, d'instal·lacions i de materials didàctics, eren prou pes per inclinar-me a prendre aquesta opció.

Moltes mares i pares, com jo, per aquestes o d'altres raons, vam optar per aquest projecte de vida i educació. Molts estem àmpliament compromesos amb els centres educatius, mitjançant les AMPES, i amb els seus representants (professors, EAP, inspectors i d'altre personal), que dia a dia ajuden a formar els nostres fills i el futur d'aquest país, i que tan necessiten de la nostra col·laboració.

Contribuïm a l’Estat amb els nostres impostos, i esperem que els gestors, en facin un ús adequat, per satisfer les nostres necessitats. En aquest cas per a uns dels seus destins més sagrats, l’educació i l‘ensenyament, que haurien d'estar pel davant de molts d'altres, doncs són la millor inversió. No caldria de recordar-los  l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans, els articles 10 i 27 de la Constitució Espanyola, ni els 21 i 131 de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya. L’educació i l’ensenyament dignifiquen la persona.

Es per això que quan aquests drets reconeguts són retrinxats, hem d’alçar la veu i recordar-los els seus deures davant les lleis i el poble. NO podem acceptar les mal dites retallades en ensenyament, doncs en realitat són l’incompliment dels seus deures com a gestors i governants.

Retallar en ... significa:

...ensenyament: significa hipotecar i malferir el futur de tot el país, i el país som les persones.

...la contractació de mestres: significa tenir menys personal i no poder cobrir les necessitats reals; que no es cobriran els primers dies de la baixa per malaltia; que no es podran cobrir totes les necessitats especials als centres; que apuja la ràtio d'alumnes a les classes; que no es podran fer activitats externes en molts casos; que s’augmentaran les baixes per esgotament o estrès generant un cercle de difícil control; en definitiva, que els nostres fills i filles quedaran desatesos en moltes situacions...

...les necessitats de mestres: significa abaixar la qualitat en l’ensenyament; en el control necessari dels alumnes en la seva formació; augmentar la discriminació dels més febles en dedicar menys hores al suport i a la diversitat; atacar a l’alumnat amb discapacitat o amb necessitats educatives específiques; augmentar els conflictes interns als centres; augmentar l’índex de fracàs escolar que tant els i ens preocupa...

...beques: significa no fer universal l’educació, molts alumnes quedaran exclosos en part o la totalitat de l’ensenyament.

...sous i augmentar les hores de treball lectiu: significa exigir més a un col·lectiu amb índex de baixes insostenibles i que l’administració no sol publicar, és cremar-lo; reduir el sou dels interins, és condemnar-los econòmicament i obligar-los a buscar feines per complementar, inexistents en temps de crisi; que es perdran vocacions i voluntats de fer be les coses, vaja, aquell compromís extraordinari que molt del personal aporta sense remuneració, doncs no és inherent a la seva funció.

...pressupostos en educació: significa fer mal conscientment al país; atacar col·lateralment a d'altres sectors com l’editorial, el del lleure, el del transport escolar, ...; i significa, sens cap dubte, fer mal a cada un dels milions de persones que hi estan relacionades, amb el món educatiu, directa o indirectament.

Ens hem queixat per escrit, hem fet nombroses concentracions i manifestacions, s’han fet masses vagues..., fins a on seran capaços de tensar la corda?, fins a on volen que arribem? Com poden comprovar, no estem adormits i som suficients per colpejar a on els pugui fer mal, no aprofundeixin la ferida.