De Rajoy a Ratzinger, del que parla al que canta...

El 8 de febrer de l’any de gràcia del Senyor del 2013, va acabar la cimera. a on els màxims mandataris de l’Europa unida, van decidir de presentar uns pressupostos per als propers 7 anys. Sembla ser que seran uns pressupostos un pel restrets, que és el que volien els països més rics, però que Espanya podrà continuar sent un país receptor net, és a dir que rebrà més del que aporta. S’hi van estar discutint més de 25 hores, i encara i així el pressupost que van parir pot ser que es topi amb el rebuig de la cambra europea, no pas perquè no ho hagin aprovat sota una majoria o consens, si no perquè son massa restrictius. Ja veurem si passen el sedàs de l’eurocambra o no.

El que més em va fer exaltar i preocupar, va ser, veure al Sr. Rajoy en roda de premsa, president d’aquesta Espanya inventada, dient que n’estava molt de content, que se sentia realitzat per haver tancat un acord que permetrà al seu país continuar sent un receptor net o pur, dels fons europeus. Aquesta és la gran aspiració dels espanyols, continuar vivint de la subvenció?, crec jo, que a tots ens agradaria pertànyer a un país que fos contribuent pur i no pas que la nostra aspiració fos viure de l’almoina. Una almoina multimilionària.

Aquesta és la mentalitat d’un suposat poble, al qual diuen que pertanyem i del que jo mai no n’he volgut pertànyer.

Catalans, som d’una altra pasta, d’una altra mentalitat, si optem per seguir el nostre camí, Europa se’n beneficiarà de les nostres aportacions als fons i pressupostos, de la nostra manera de fer política, de la nostra manera de ser. No ens caldrà donar explicacions de perquè gastem els diners en allò que creiem prioritari i necessari per al nostre país, perquè els diners emprats seran els nostres.

Hem sentit, sempre, queixes d’aquells que aporten fons a la compensació entre rics i pobres, i descobreixen que aquests han estat malversats, o que la corrupció és l’estil de vida d’aquells que en són els habituals receptors dels seus diners. Cal que ens n’allunyem, per tal que aquest estil de vida no ens empastifi més del que ja ens n’empastifa.

Tot això ha d’anar acompanyat per una acció contra la nostra corrupció. Hem d’actuar immediatament contra els corruptes que viuen entre nosaltres, i si la justícia no n’és capaç de deslliurar-nos-en, prenguem part, i fem-ne justícia.

Em van explicar que, un ciutadà que dinava en un restaurant, a la Costa Brava, va veure com el Sr. Millet entrava al local, amb tota la família, amb la intenció de menjar-hi. Aquest ciutadà, s’aixecà de la taula i es dirigí cap a l’amo del local, advertint-lo de que si no feia fora a aquell personatge, ell i la seva família marxarien sense pagar i que esperava que la resta del menjador fes el mateix. L’amo del restaurant, convidà al Sr. Millet a marxar.

No en se la certesa d’aquesta història, però pot ser sí, que caldrà fe accions de consciència com aquesta, per tal que tota aquesta patuleia es vegi expulsada de la societat, ja que la justícia no n’és capaç de fer-ho.

                                 

Post data: una persona sensata ha fet un pas amb conseqüències, esperem que bones. El Sr. Joseph Ratzinger, ha decidit que no se n’aprofitaran d’ell com ho varen fer amb el Sr. Karol Wojtyła, que amb 85 anys va morir presentant una decrepitud evident, de la que l’Església Catòlica i els seus representants, més propers a ell, van aprofitar-se’n indignament. La vellesa es un estadi pel qual tots hi hem de passar, si no ens morim abans, i que de segur ens farà perdre facultats, però de la que els altres no en tenen cap dret a aprofitar-se'n, i menys en benefici propi. És clar, mai no sabrem si tot plegat ha estat una decisió orquestrada políticament, o be, una decisió personal i assenyada.

A un capellà, que li preguntaven que havia de fer l’Església a partir d’ara, ho deia ben clar: “allunyar-se del Vaticà”. Segurament, pensant en el mal que fa veure l’ostentació del que en fan gala, pensant en la corrupció que s’ensuma al seu entorn, pensant en les faltes i delictes que es cometen i que l’Església intenta tapar o que perdona amb un gest de la mà, i ves a saber en que més deuria estar pensant.

Es clar, tot son opinions meves, o pensaments d’un radical pensaran d’altres, el cert es que a mi no em paguen per participar en cap tertúlia absurda, on s’escridassen els uns als altres i no en treuen res de clar.

Pensament tardor 2012

19-10-12 Una generació d'idiotes que ens ha de dirigir. La veritat i sincerament, penso que nosaltres també en vàrem fer de ximpleries i que en continuem fent, però com no les gravàvem en vídeo, ni les penjàvem a Internet, no han quedat en la nostra memòria per la posteritat. Les majors estupideses que hem fet han estat no aturar als poderosos, tant econòmics com polítics, i això ens ha portat a aquesta crisi de liquidació i recull de beneficis per part d'ells. Total la major estafa perpetrada des de l'inici de la humanitat.

22-10-12 Fent de piquet informatiu, he intentat informar a moltíssima gent, molts m'han escoltat, molts d'altres senzillament m'han insultat. Si no escoltes, no pots saber quines solucions aportem, en el que si estem d'acord és que de cap manera, cap país se n'ha sortit retallant, si no tot el contrari fent inversió, prenent endeutament real i no traspassant-lo des del sector privat, que després costa molt de digerir. Hi ha antisistema, i també anti keynesianisme, reflotar l'economia passa per ajudar la inversió i invertir directament, ajudarà a contractar i a reactivar. Queda demostrat que l'economia no pot regular-se sola, doncs queda en mans de personatges sinistres del capital, que forcen l'especulació per acaparar bens i beneficis, reduint a la pobresa les classes mitjanes que són les que havien sostingut el moviment comercial i d'inversió. No és tolerable que un país com el nostre penalitzi l'educació pública i beneficii la privada, posant en joc el futur de tothom. No és tolerable que es destrueixi la millor xarxa pública de sanitat, probablement, a nivell mundial. No és admissible menysprear els ciutadans, alies poble, generant grans diferències entre rics i pobres i fent desaparèixer una classe mitjana que sostenia l'estat del benestar, que se'n preocupava de les bosses de pobresa i que prometia suficients beneficis als rics. Aquí està el fet clau, volien els petits beneficis d'una gran massa, que sumats són el benefici més gran que mai havien obtingut. Ara poden comprar tot a preu de saldo, mentre el poble s'ofega, i a sobre li traspassen el seu endeutament. La crisi ha estat una opció política, econòmica i social, que només beneficia a uns pocs, hi ha altres maneres de sortir-se'n. L'estat té l'obligació d'afavorir els seus habitants amb inversió, per pal·liar el seu patiment. Els sindicats som al costat de la gent per actuar, no per pensar per ells, som la primera línia de resistència en contra de l'especulació del gran capital privat, som un moviment social, fent una feina qualificada, que en aquests moments està sent desprestigiada per l'actuació de la premsa al servei del mateix liquidador del benestar social.
És important a on vivim, però és més important com vivim.

22-10-12 No m'importa pagar més impostos, si no hi ha corrupció, si es dediquen a satisfer les necessitats reals de país, si són invertits amb seny i per consolidar una vida digna per nosaltres i més enllà.

01-10-12 Avui, es el dia de tots els sants, per si algun se'ls hi havia quedat al tinter i no tenia dia onomàstic, així i doncs no és el dia de tots els morts. L'origen prové d'una festa celta a on veneraven els avantpassats, i que l'esglèsia catòlica va fer seva, és a dir, és una festa que es celebra des de fa més de 1000 ó 1500 anys.

Demà serà el dia de tots els "fidels" difunts, es a dir, els infidels, els ateus no hi entrem. La veritat és que si cal fer memòria de persones que paga la pena de recordar, ho faig quan vull i no quan m'ho diuen. Per recordar-los no cal anar a veure la seva làpida o el lloc a on van ser dipositats o llençats.

I, sí, visito els cementiris habitualment, no per anar a veure alguna tomba concreta, que també, si no per conquerir la pau amb el meu passeig i la lectura de les làpides. Practiqueu-ho, sol ser tranquil·litzador, i no ho feu aquests dies que es torna molt trista la visita.

09-11-2012

Mig segle, per ser.

Mig segle, per viure.

Mig segle, d'experiència.

Mig segle, d'incògnita, de si hauràs arribat a traspassar la meitat d'una llarga vida.

10-11-12 Quan l'administració omet la seva responsabilitat, no queda altra que pujar-se les mànigues i actuar. Acusar-la de desistiment és el següent pas.

La bondat i la col·laboració social, són inherents a l'èsser humà. Així és més fàcil viure, si hi vas en contra t'amargues. Això no vol dir que hagis de parar la galta per rebre bufetades.

10-11-12 Hem de fer que la manifestació de l'11S es transformi en participació i presència el 14N, i una resposta exigent el 25N.

Cal que fem canviar les estadístiques i donar un gir sobiranista real i plural.

10-11-12 Estudiants!, us toca decidir, no feu de l'abstenció un parapet, després no podreu reclamar ni queixar-vos. Voteu contra qui no defensa l'educació pública, contra qui la retalla en favor de l'escola privada.

11-11-12 A veure qui té la vergonya de dir que les retallades ja donen els seus fruïts, ..., es clar, suïcidis i morts en l'oblid, pèrdua dels drets fonamentals. Que el pes de la memòria gangreni el cor dels seus impulsors... (el de les retallades, clar).

12-12-12 El 15-M, Les Primaveres Àrabs, Occupy Wall Street. Grans moviments que cal canalitzar, per tal que no es dilueixin. Potser, el nou ordre mundial ha de ser senzillament això, nou, és a dir un sistema innovador, no basat en les institucions que fins ara coneixem, la no continuïtat dels partits polítics com els coneixem. Però el cert és que igualment haurem de crear i organitzar-nos en associacions d'algun tipus, (per poder-nos entendre, si més no), que canalitzin la societat que volem.

18-12-12 La perversitat d'aquesta crisi, la poca vergonya de molts dels representants del poble, la distància abismal entre rics i pobres, fa que la nostra feina tingui més sentit  que mai. La lluita implica patiment, però l'horitzó ens anima a lluitar per vèncer.

28-12-12 Com ja podeu intuir, la fi del món, no ha arribat, ni tan sols després dels primers àpats nadalencs.

Malgrat, aquest 2012, ha estat l’any més incert de les nostres vides, res serà comparable amb el 2013, a on ens trobarem un mostrari de paranys, parats expressament per a fer més difícil la nostra convivència. Així i tot, no defallirem en seguir amb les intencions més sanes de defensar els nostres drets, bàsics o no, d’aconseguir, amb la negociació, mantenir tot allò pel que hem lluitat durant dècades o segles. I si encara i així presenten batalla, lluitarem amb tota la força fins a l’extenuació.

En resum que passeu unes bones festes, i que les compartiu amb tots els que formen part de la vostra vida, aprofiteu aquests dies per gaudir amb ells els millors moments.

Que la força no ens abandoni durant tot el 2013, a on s’haurien de dissipar les boires que ens assetgen.

HOME, HISTÒRIA D'UN VIATGE

 

De vegades ens hem d'aturar per fer consciència. Avui us proposo veure aquest documental que s'està distribuint de manera gratuïta, amb l'intenció de fer un pensament sobre com ens relacionem amb el Món que ens empara.

* Quina és la petjada, que fa 200.000 anys, està deixant l'esser humà?

* Quines són les conseqüències de l'acceleració de la nostra activitat?, sobre tot en els darrers 50 anys.

* Som víctimes de nosaltres mateixos?

* El pes demogràfic, pot acabar amb 4.000 milions d'anys d'existència de la vida a la Terra?

SINOPSI:

L'expert documentalista Yann Arthus-Bertand, trasplanta tota la seva experiència adquirida a l'Àfrica, per apropar-nos a una visió del Món amplia i històrica, que va des de la ciutat fantasmagòrica de Pripiat a Ucraïna, a prop de Txernòbil, fins una reflexió d'una altra ciutat abandonada, com va ser la majestuosa Petra. El desaparegut Mar d'Aral, entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan, un cementiri de grans vaixells ancorats en un desert. Un repàs a tot el Globus, ratllat per meridians, un repàs als nostres excessos i a les possibilitats de canviar un rumb devastador. 

Si no pots dedicar gaire temps, mira'l de mica en mica. Ara, el més possible és, que no el puguis deixar de veure tot seguit, d'un sol cop, per la seva imatge, per la banda sonora, per la veu que t'acarona, i sobre tot pel seu contingut. Ciència fàcil d'entendre, des del principi fins els nostres dies.

El podem veure a YouTube:
http://www.youtube.com/watch?v=SWRHxh6XepM&feature=player_embedded

El podem descarregar gratuïtament des de:
http://www.francetvod.fr/site-vod/home-histoire-d-un-voyage/