ENDOFòBICA ? ? ? XIULADA ? ? ?

He trobat aquesta petició a change.org, i només vull fer unes consideracions.

1. Hi ha llibertat per fer les peticions que un vulgui. Però malgrat la paraula "endofòbia" o "endofòbica" no surt al diccionari de la RAE ni al DIEC, hom li ha donat un significat que ve a dir que és el menyspreu a un mateix, i l'odi a la pròpia raça o a la pròpia cultura.
2. Bé, queda clar que l'auto-odi, no sembla que pugui emparar-se en aquest concepte, a menys de que no sàpigues qui ets o que hagis comés alguna barbaritat de la que te'n penedeixes, i no és el cas dels que varen xiular al camp, als bars, al carrer, a casa o des del balcó.
3. Odi a la pròpia raça, terme ja per ell mateix desagradable, crec que aquesta qüestió no pot ser considerada, doncs molts de nosaltres, vivint al bressol mediterrani i a Europa, som, com vulgarment diuen, uns mil llets.
4. El tema de la cultura, queda clar que no som estrictament de les mateixes cultures, tenim llengües diferents, tradicions i costums diferents, es a dir, que el conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble, no coincideixen del tot amb els que organitzen aquesta recollida de firmes.
5. Per últim, al final de la petició, com sempre ho trobem a change.org, hi ha la possibilitat de denunciar per contingut no apropiat, i si la definició de la petició ja ho és, més val que no llegiu els motius pels quals els 50.000 signants creuen que ho han de fer.

CARTA OBERTA ALS MILITANTS D'UNIÓ

Cada cop que a Catalunya assolim un nivell de maduresa política suficient, i aquest coincideix amb una època de greuges aberrants per part d’Espanya, s’inicia un camí abastament anhelat pel poble d’ara i de sempre, al nostre país. El camí cap a la independència requereix trencar amb els sentiments que encara lliguen algunes persones a aquell país que els castiga. En situacions de violència, diuen que la víctima sol justificar l’agressor, buscant el costat amable de qui l’ofega, sobre tot si hi va haver vincles sentimentals, fins que hom arriba i li obre els ulls a qui pateix per la seva vida i li revela el monstre que l’està anul·lant.

Ahir vàrem veure com UDC tornava a mostrar el seu costat indefinit respecte del procés madur d’independència. Sempre apareixen grups porucs, que busquen soterrar túnels que els permetin el retorn a l’Espanya que els castiga. Aquesta síndrome és el reflex d’aquells que han patit l’agressió i tornen a admetre a l’agressor, perquè no són prou madurs per admetre que poden ser independents de la seva antiga parella. L’únic que cal doncs, és fer-los veure que SÍ són capaços de viure en llibertat sense la seva antiga parella, que SÍ poden viure a l’habitatge que ja tenen i que és seu per dret, i que han d’aprofitar tot el que deixa l’agressor quan marxa i dictar-li una ordre d’allunyament.

Evidentment al seu Manifest Fundacional del 1931, optem per una Catalunya plenament autònoma que recuperi la plena llibertat dins d’una Espanya Federal. Crec que després de 83 anys, al novembre 84, cal que canviïn la vocació federalista per la independentista, doncs se’ns ha demostrat abastament que les intencions de l’Estat espanyol, no passen pas per permetre que l’evolució del seu país, derivi cap al model federal, i que l’objectiu és la re-centralització i l’espanyolització dels nostres usos i costums, és a dir, un genocidi cultural, tal i com han descrit diverses personalitats internacionals, que demanaran al PEN Internacional -membre consultiu de les Nacions Unides- que faci arribar a la comissió de Drets Humans de l'ONU aquest greuge.

Senyors d’Unió, no els demanem que dubtin més, els demanem que facin un retorn a la realitat i perdin les pors per iniciar definitivament el traspàs cap al país que mai havíem d’haver deixat de ser, CATALUNYA.

http://www.racocatala.cat/forums/fil/151725/manifest-fundacional-dunio-democratica-catalunya