dilluns, 16 de novembre del 2020

Els orígens de les pors...

Al maig del 2017, abans dels atemptats de les Rambles a Barcelona, vaig escriure aquestes línies i les vaig titular "De jove sovintejava...", i no recordo haver-ho publicat en lloc. Reflexions que a cops escrit o fins i tot publico. Ara hi he posat un altre títol. Avui, avui les he trobades en una carpeta arraconada, pendents de ser rellegides. Ara que la pandèmia ens ha obert els ulls davant la realitat de la indústria turística i les migracions s'han tornat més cruels per les pors que alguns perceben.


De jove sovintejava un restaurant siri-libanès a la cantonada dels Carrers Casanova amb Còrsega de Barcelona. Me’l va mostrar mon germà ara fa masses dècades. Aquest local ja no existeix, però sí la seva petjada. D’aquella descoberta en vaig fer visites habituals, vaig conèixer una cuina gens llunyana a la nostra, però molt diferent. A pocs metres d’aquest, el Xix Kebab obria les portes l’any 1983, principalment cuina siriana. La Rosa del Desierto, el Kasbah, i molts d’altres que ens oferien una aproximació a la cultura culinària nord-africana o de l’orient-mitjà, amb ingredients molt nostrats i cuines molt diferents. Ara, de tant en tant, encara hi vaig. També s’han incorporat els nomenats “kebabs o kebaps” depenent l’origen, amb menjars turcs o pakistanesos, no tan propers però molt consumits com a menjars ràpids de dubtosa qualitat.

Sempre m’ha agradat tastar de tot i molt, cuina índia, hongaresa, italiana, mexicana (també ianqui), brasilera, peruana, argentina, xinesa, tailandesa i ara molta cuina japonesa... Si més no, elegint bé, podies o pots apropar-te a conèixer una minsa part de cultures distintes i riques. En molts casos feta per gent que va marxar dels seus països, per raons més o menys confessables, buscant una millor vida.

Tots hem estudiat una assignatura anomenada història que ens allunyava, normalment, de les cultures impròpies, d’altra banda alguns vàrem estudiar una mica d’història de l’art que ens hi aproximava un xic més. Tanmateix si hem tingut l’oportunitat d’estudiar un no res de filosofia i la seva història, ens hi hem acostat un xic addicional. Però amb tot i això, continuem sent uns ignorants. Hem llegit llibres, novel·lats o no, de temps passats o de repàs dels segles. Hem intentat entendre a grans filòsofs amb més o menys fortuna. I continuem sent ignorants.

S’ha fet del viatge, un estil de vida. Si no viatges, no ets capaç de conèixer altres cultures, “diuen”. Si no viatges ets un ignorant, et “rematen”. Ara, simplement, la major part de gent viatja en circuits organitzats i tancats, que l’allunyen de les realitats locals. Si no hi vius, com vols conèixer res? Veuràs el més significatiu de cada indret, t’explicaran la història que vols o que volen que sentis, i et faràs fotografies semblants a les que ja pengen d’internet amb explicacions de tots colors. Visitaràs allò que vas veure en un documental. Menjaràs amb por productes locals, per si has de patir alguna intoxicació i beuràs aigua empaquetada. En molts llocs veuràs de lluny els vilatans, i tindràs molt propers els cossos armats que fan de barrera entre el que identifiquem com a pobresa i el turisme de masses, pura inseguretat. Per altra banda, si viatges a d’altres llocs fictíciament semblants al teu poble o ciutat, procuraràs no travessar aquella zona que t’han dit que és perillosa i et cuidaràs dels delinqüents autòctons que volen un tros de tu. En països suposadament menys desenvolupats respecte de la nostra societat, els hi anirem a passar dòlars o euros pels nassos, però qui en sol treure més tall serà l’accionista del complot turístic (que no complex turístic), i potser, és del teu país. Posem per cas, aquella propina que deixes a un noi que t’ha demanat el taxi és, potser, la desena part del que guanya el seu pare en un mes o potser més i tot.

Ens horroritza veure caçadors exhibint trofeus d'animals que veiem als documentals. Pensem en els animals, i no pensem en la creixent indústria del turisme de la massacre, que hi ha muntada al voltant d’una acció com aquesta. Safaris a l’Àfrica, pesca a les Maldives, cacera d’óssos a Croàcia, rebenten foques al Canadà, massacren bous a les places de toros. Però al darrere d’això hi ha unes indústries, molts cops, a països amb problemes econòmics que usen els animals com a matèria de consum primari. Però hi viatgem, i els llencem dòlars i euros al barret d'empresaris occidentals. Això sí, desprès tindrem els sants pebrots de dir-los que ho fan malament als seus països, i que ens deuen molts diners en crèdits impagables.

Malgrat tot, no comprenem res de res del que ens està passant, en aquest profilàctic món occidental.

Ens presenten guerra i pensem que no en som responsables. La indústria de l’armament, esperonada pels governs, ha venut la mort a tort i a dret. Hem enviat tropes i màquines a desfer països amb les seves gents a dins, en nom de la llibertat i la democràcia, i no entenem que està passant. Hem ofegat econòmicament més d’un territori i, no ho sabem? Hem espoliat el subsòl, l’aigua, la pesca i tot allò que ens creiem que era nostre per dret de conquesta empobridor, i no entenem res de res. Hem enderrocat governs i promogut guerres civils, per pura ambició econòmica i, no ens en sentim responsables? Ara, el cavall que tibava del carro, ha girat el cap i ens ha mossegat, n’està fart de ser maltractat i els ha dit als seus companys que ens mosseguin si els fuetegem o si els vam fuetejar.

Quants cops has entrat a fer un té, un cafè o un tallat, al bar de l’Omar o al forn d'en Mohamed? Són al costat d’on vius o a on treballes. Quants cops no t’has entès amb el cambrer oriental quan vas a fer un entrepà? És el teu veí. Quants cops has intentat enredar o te n’havies rigut del venedor de flors o de DVD,s? Quants cops has solucionat la urgència baixant a comprar al súper del paquistanès perquè obre fins tard? Quants cops hi has entaulat conversa?

No tots el tòpics són certs, ni tots els prejudicis fundats. Creiem que aquells que venen de fora no es volen integrar, i a cops som nosaltres que no els hi posem fàcil. No ens fan por les cultures diferents, ens fa por la pobresa, ens fa por la dictadura, ens fa por el masclisme, ens fa por la violència, ens fan por els extremismes, però sobre tot ens fa por conèixer gent diferent que ens pot enriquir com a persones. Perdem la por a la humanitat, i farem del món un lloc més habitable.