Al maig del 2017, abans dels atemptats de les Rambles a Barcelona, vaig escriure aquestes línies i les vaig titular "De jove sovintejava...", i no recordo haver-ho publicat en lloc. Reflexions que a cops escrit o fins i tot publico. Ara hi he posat un altre títol. Avui, avui les he trobades en una carpeta arraconada, pendents de ser rellegides. Ara que la pandèmia ens ha obert els ulls davant la realitat de la indústria turística i les migracions s'han tornat més cruels per les pors que alguns perceben.
De jove sovintejava
un restaurant siri-libanès a la cantonada dels Carrers Casanova amb Còrsega de
Barcelona. Me’l va mostrar mon germà ara fa masses dècades. Aquest local ja no
existeix, però sí la seva petjada. D’aquella descoberta en vaig fer visites habituals,
vaig conèixer una cuina gens llunyana a la nostra, però molt diferent. A pocs
metres d’aquest, el Xix Kebab obria les
portes l’any 1983, principalment cuina siriana. La Rosa del Desierto, el
Kasbah, i molts d’altres que ens oferien una aproximació a la cultura culinària
nord-africana o de l’orient-mitjà, amb ingredients molt nostrats i cuines molt
diferents. Ara, de tant en tant, encara hi vaig. També s’han incorporat els
nomenats “kebabs o kebaps” depenent l’origen, amb menjars turcs o pakistanesos,
no tan propers però molt consumits com a menjars ràpids de dubtosa qualitat.
Sempre m’ha agradat tastar de tot i molt, cuina índia, hongaresa,
italiana, mexicana (també ianqui), brasilera, peruana, argentina, xinesa,
tailandesa i ara molta cuina japonesa... Si més no, elegint bé, podies o pots
apropar-te a conèixer una minsa part de cultures distintes i riques. En molts
casos feta per gent que va marxar dels seus països, per raons més o menys
confessables, buscant una millor vida.
Tots hem estudiat una assignatura anomenada història que ens allunyava, normalment, de les cultures impròpies, d’altra banda alguns vàrem estudiar una
mica d’història de l’art que ens hi aproximava un xic més. Tanmateix si hem
tingut l’oportunitat d’estudiar un no res de filosofia i la seva història, ens
hi hem acostat un xic addicional. Però amb tot i això, continuem sent uns
ignorants. Hem llegit llibres, novel·lats o no, de temps passats o de repàs
dels segles. Hem intentat entendre a grans filòsofs amb més o menys fortuna. I
continuem sent ignorants.
S’ha fet del viatge, un estil de vida. Si no viatges, no ets capaç de
conèixer altres cultures, “diuen”. Si no viatges ets un ignorant, et “rematen”.
Ara, simplement, la major part de gent viatja en circuits organitzats i
tancats, que l’allunyen de les realitats locals. Si no hi vius, com vols
conèixer res? Veuràs el més significatiu de cada indret, t’explicaran la
història que vols o que volen que sentis, i et faràs fotografies semblants a
les que ja pengen d’internet amb explicacions de tots colors. Visitaràs allò que vas veure en un documental. Menjaràs amb por productes locals, per si has de patir alguna intoxicació i beuràs aigua empaquetada.
En molts llocs veuràs de lluny els vilatans, i tindràs molt propers els cossos
armats que fan de barrera entre el que identifiquem com a pobresa i el turisme
de masses, pura inseguretat. Per altra banda, si viatges a d’altres llocs fictíciament semblants
al teu poble o ciutat, procuraràs no travessar aquella zona que t’han dit que
és perillosa i et cuidaràs dels delinqüents autòctons que volen un tros de tu.
En països suposadament menys desenvolupats respecte de la nostra societat, els
hi anirem a passar dòlars o euros pels nassos, però qui en sol treure més tall
serà l’accionista del complot turístic (que no complex turístic), i potser, és del teu país. Posem per cas, aquella
propina que deixes a un noi que t’ha demanat el taxi és, potser, la desena part
del que guanya el seu pare en un mes o potser més i tot.
Ens horroritza veure caçadors exhibint trofeus d'animals que veiem als documentals. Pensem en els animals, i no pensem en la creixent indústria
del turisme de la massacre, que hi ha muntada al voltant d’una acció com
aquesta. Safaris a l’Àfrica, pesca a les Maldives, cacera d’óssos a Croàcia,
rebenten foques al Canadà, massacren bous a les places de toros. Però al darrere
d’això hi ha unes indústries, molts cops, a països amb problemes econòmics que
usen els animals com a matèria de consum primari. Però hi viatgem, i els
llencem dòlars i euros al barret d'empresaris occidentals. Això sí, desprès
tindrem els sants pebrots de dir-los que ho fan malament als seus països, i que
ens deuen molts diners en crèdits impagables.
Malgrat tot, no comprenem res de res del que ens està passant, en aquest profilàctic món occidental.
Ens presenten guerra i pensem que no en som responsables. La indústria
de l’armament, esperonada pels governs, ha venut la mort a tort i a dret. Hem
enviat tropes i màquines a desfer països amb les seves gents a dins, en nom de
la llibertat i la democràcia, i no entenem que està passant. Hem ofegat
econòmicament més d’un territori i, no ho sabem? Hem espoliat el subsòl,
l’aigua, la pesca i tot allò que ens creiem que era nostre per dret de
conquesta empobridor, i no entenem res de res. Hem enderrocat governs i promogut guerres
civils, per pura ambició econòmica i, no ens en sentim responsables? Ara, el
cavall que tibava del carro, ha girat el cap i ens ha mossegat, n’està fart de
ser maltractat i els ha dit als seus companys que ens mosseguin si els fuetegem
o si els vam fuetejar.
Quants cops has entrat a fer un té, un cafè o un tallat, al bar de l’Omar
o al forn d'en Mohamed? Són al costat d’on vius o a on treballes. Quants cops no
t’has entès amb el cambrer oriental quan vas a fer un entrepà? És el teu veí.
Quants cops has intentat enredar o te n’havies rigut del venedor de flors o de
DVD,s? Quants cops has solucionat la urgència baixant a comprar al súper del
paquistanès perquè obre fins tard? Quants cops hi has entaulat conversa?
No tots el tòpics són certs, ni tots els prejudicis fundats. Creiem que
aquells que venen de fora no es volen integrar, i a cops som nosaltres que no
els hi posem fàcil. No ens fan por les cultures diferents, ens fa por la
pobresa, ens fa por la dictadura, ens fa por el masclisme, ens fa por la
violència, ens fan por els extremismes, però sobre tot ens fa por conèixer gent
diferent que ens pot enriquir com a persones. Perdem la por a la humanitat, i
farem del món un lloc més habitable.
