LA SOLUCIÓ ÉS A LES URNES
Dir ficció a un moviment transversal de milions de persones, fa ferum. Així és com algun periodista, ho anomena per poder atacar el procés i moviment independentista català.
¿Cal recordar que, el Reino de España, sentencia una jove per piular des de la vesant humorística, que multa gent per parlar català, que manté els CIES, que no acull, que produeix proves falses i fa Operacions Catalunya, o que indulta més corruptes que no pas en condemna? ¿Cal recordar que no condemna el Règim criminal franquista, les clavegueres de l'Estat o els abusos de la monarquia? Digues-li una Turquia de baixa intensitat, si vols, però dintre el món occidental...
CSQP, ECP i PSC m'hauran d'explicar per què no defensen els drets bàsics d'autodeterminació o la consulta al poble, l'esquerra d'aquest país, sempre els ha defensat.
A qui li deuen què o amb que els fan xantatge?, per haver-se allunyat de la defensa d'aquests drets. "Pensa mal i no erraràs".
Per altra banda recordo que algun alt representant sindical, que ara és a la política, va ser el cap visible en moltes vagues i protestes de les que no va condemnar accions necessàriament dures, i ara condemna les accions d'ARRAN (CUP).
Que durant anys s'hagi callat la veu d'un poble, no vol dir que aquest no sigui latent, bé que recordem els armenis, els palestins, els kurds, els saharauis, els tibetans, o tants i tants altres pobles indígenes americans, asiàtics o africans... O casos més propers com Escòcia, el Quebec, Còrsega, o els occitans.
La solució és a les urnes i ho sabeu, sense violentar-nos, de manera pacífica, racional i democràtica.
Això no és pas demagògia, és la solució.
