El dia de les seves FFAA

Puc entendre que vulguin celebrar el dia del seu patró, però realment no sé perquè celebren el dia de las FFAA el 24 de maig (en cap de setmana).

He buscat opcions, i no en sé trobar el per què, no ho comprenc si ja celebren la Pasqua Militar el 6 de gener i el dia de la seva hispanitat el 12 d'octubre. També diuen que va ser un dia a l'atzar quan ho van decidir l'any 1977 per celebrar el primer

 l'any següent (1978). L'objectiu és, fomentar el coneixement i la integració de la societat amb els seus Exèrcits, no la de l'exèrcit a la societat.

Hòstia!, ara me n'adono, és just al bell mig, a la meitat de les dues dates. Per això no hi trobava l'explicació, era el primer cap de setmana dels 140 dies que marquen la meitat. Tot té una lògica, si no de que s'havien de gastar tants quartos dels pressupostos estatals.

Aquestes n'eren les opcions d'efemèrides per al 24 de maig:

• Aquesta segur que no > 1822: Havent guanyat la Batalla de Pichincha Equador s'independitza d'Espanya. Dia de les FFAA a l'Equador.
• Aquí els militars hi van tenir molt a veure > 1872: a Espanya es concreta el "Convenio de Amorebieta", liquidació de l'alçament carlista del 14 d'abril anterior.
• Aquesta seria bona > 1876: el "Congreso de los Diputados" espanyol aprova la "Constitución", vigent a Espanya fins la Segona República (malgrat el parèntesi de la dictadura de Miguel Primo de Rivera).
• Aquí el cos d'enginyers no era de l'exercit > 1928: inauguració del servei telefònic entre Espanya i la Gran Bretanya.
• Aquest tampoc > 1974: a Salamanca es crea la "Escuela Nacional de Aeronáutic" (ENA).
• I aquesta ja feia tres anys que ho celebraven > 1981: a la Plaça de Catalunya de Barcelona, 10 assaltants prenen la seu del "Banco Central". Hores després els GEOS alliberen els hostatges i detenen als 10 assaltants.

ACTUALITZAR ELS ACUDITS, CARA LA INDEPENDÈNCIA

Un nen japonès, migra als EEUU amb la seva família, i en arribar el pare l’inscriu a una escola de primària.

El primer dia de classe, la mestra presenta en Susuki als nens de sisè, com a fill d’un empresari japonès acabat d’arribar.

Tot seguit, la mestra els diu als alumnes:

-Avui començarem repassant una mica la història de Nord-América i la seva influència mundial.

-Qui va dir “Doneu-me la llibertat o doneu-me la mort”?

La classe va quedar ben callada, excepte en Susuki:

-Ho va dir Patrick Henry, 1775.

-Molt bé -va dir la mestra.

-Qui va dir “el govern del poble per al poble, no pot desaparèixer de la capa de la Terra”?

Altre cop, cap resposta dels nens de la classe, només Susuki obre la boca:

-Abraham Lincoln, 1863.

La mestra, sorpresa, els hi diu:

-Nois, us hauria de caure la cara de vergonya, en Susuki, que és nou al nostre país, en sap més de la nostra història que tots vosaltres.

La mestra sent un murmuri de fons:

-A la merda amb els maleits japonesos!

-Qui ha dit això?, pregunta la mestra.

De nou en Susuki aixeca la mà i diu:

-General McArthur 1942.

La classe queda muda i un dels nois crida:

-Vaig per vomitar!

La professora no albira a veure qui ha estat l’irrespectuós:

-Ja ni ha prou d’aquest color, qui ha dit això?

-George Bush pare, al primer ministre japonès el 1991, respon en Susuki

Un dels alumnes, furiós, un assetjador habitual, crida des del fons:

-Xarrupa que vessa!

En Susuki, excitat per tan protagonisme, salta de la cadira i diu:

-Bill Clinton a Mònica Lewinsky el 1997.

El primer de la classe crida:

-Era el primer fins que ha arribat aquest japonès de merda.

-Mario Vargas Llosa, durant les eleccions peruanes del 1990, -crida en Susuki.

La classe esclata en histèria, i la mestra es desmaia quan veu el caos.

Els nois s’acumulen al voltant de la esvaïda mestra, i un d’ells crida:

-Merda l’hem cagat!, i ara com ens en sortim d’aquesta sense que se n’adonin de que ha estat culpa nostra?

En Susuki somrient diu:

-José Luís Rodríguez Zapatero, Espanya octubre del 2011.

Els més cridaners de la classe, s’exalten encara més:

-Tot això és culpa teva!

En Susuki, veient la classe molt revoltada, es puja al pupitre i etziba:

-Mariano Rajoy a Rodríguez Zapatero durant tres legislatures del 2011 al 2016

Els alumnes el volen penjar, perquè creuen que els està aixecant la camisa, però just en aquell moment entra el director que ha sentit tot l’enrenou, i diu:

-Que són tots aquests crits?

I en Susuki respon iradament:

-Catalunya reclamant els seus drets durant més de 300 anys.

El director veient que no hi pot fer res i amb el cap cot, diu als seus alumnes:

-Marxem d’aquí!

I en Susuki somrient de nou, sorneguerament:

-Els catalans l’any vinent, quan aconsegueixin la independència.

Reflexió bàsica sobre el sistema impositiu.

Un país que pagui més imposts podrà ser socialment més just. Un salari mínim d'acord amb la mitjana europea aportaria més recaptació, i per tant més repartiment per a cada ciutadà, en tot allò que desitgeu socialment per al vostre entorn i les vostres vides, de tot allò que creieu que és imprescindible per fer avançar el país.

Un país en que les rendes més altes facin un major esforça fiscal, fa que aquestes rendes també gaudeixin de millors cobertures socials i estructurals,va en benefici de tots, i per tant és un estalvi per a tots, també per a les rendes altes.

Un país que recapti més, ha d'exercir més pressió sobre els beneficis societaris i l'ús del territori per part de les grans empreses, per poder oferir a canvi millors infraestructures i serveis, que els facilitin la producció sota uns canons de convivència i respecte vers el propi territori, que els ajudaran a incrementar els beneficis i de retruc la recaptació impositiva.

Un país que controla i recapta el seu sistema impositiu, pot dedicar-se objectivament a la solidaritat interna i exterior, les capes més desafavorides de la societat rebran més atenció i recursos per pal·liar la seva situació, i genera una solidaritat inversa quan aquells que estaven al pou en surten. Transforma la societat corrupta en una societat més sana i solidària.