Els humans, més enllà de les nostres capacitats cognitives, ens formem de totes les experiències, informacions i aprenentatges que anem rebent al llarg de tota la nostra vida. Tot això configura el nostre pensament, les nostres idees, i aquests i aquestes són variables, modificables, i emmotllables a les circumstàncies canviants de l'entorn de cada un dels éssers que configuren aquesta humanitat. No naixem programats en el pensament, pot ser si que hi hagi trets de comportament en herència, però no de pensament.
Posem pel cas els polítics. No en neixen i no haurien de ser, especialment, hereus del pensament dels seus avantpassats. De la política se n'hauria d'entrar i sortir, i evidentment no hi hauria d'haver cap branc consanguini dedicat professionalment a crear una estirp familiar per l'enriquiment del clan.
No són humans més avançats, no són humans diferents a la resta, senzillament el seu pensament es correspon a l'experiència viscuda, a la informació rebuda, i als aprenentatges participats. L'error d'algun d'ells és pensar, que la gent els seguirà sense haver rebut les mateixes formacions.
Polítics i polítiques, en som tots. Uns se'n dediquen professionalment, uns altres de manera altruista o circumstancial, altres només expressen idees sense participar-hi més enllà de les convocatòries a les urnes. i uns altres se'n distancien.
Però hi ha moments a la vida, que hom ha d'ésser actiu i no pot deixar en mans dels habituals, les decisions que afectaran el seu futur i el de la seva descendència, fills o nets si en té.
Ens hi juguem molt per deixar-ho en mans d'aquells que han volgut fer de la política, un estil de vida per arrapar-se al poder. Famílies que fa cinc-cents anys que ens pressionen i se'n aprofiten, i d'altres que intenten crear nous feus per constrènyer les nostres llibertats de ciutadans.
Tots heu sentit que a l'època medieval, els feus eren la fórmula de funcionament normalitzada. Era una forma de vassallatge, de dependència, de servitud i subjecció de les persones. Ara depenem dels ingressos regulats, de les hipoteques o els lloguers, dels preus d'articles i serveis bàsics regulats per mercats despietats, etcètera.
Els territoris per créixer humanament, necessiten de l'aportació de tots, i no tan sols en forma d'imposts i taxes, sinó de l'empenta de la gent i del pensament consensuat de tots.
Ara és el moment, ara és l'hora de fer un nou país, amb fórmules més actuals i humanes, modernes des de l'òptica dels seus habitants, i no de la dels seus avantpassats o de les famílies que ara ens governen a l'ombra d'uns polítics titelles.
Si mireu l'espectre de l'imaginari polític als parlaments o el senat, hi trobareu molts cognoms repetits durant dècades i fins hi tot segles. Alguns d'ells han passat de la cort a les corts, canviant de cognoms però no de títols nobiliaris. Per tant no són ídols, ni imatges, ni tan sols figures santificades, als que calgui venerar en cap lloc sagrat. No són a la nostra imaginació, són de carn i ossos, i no, tant sols un imaginari espectral.
FAMÍLIES AMB NEFASTA TRADICIÓ
http://www.racocatala.cat/forums/fil/155039/50-families-mes-importants-catalunya
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/nomes-families-espanya-gestionen-32000-milions-deuros-2787019
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article9919#.VZjmNvntmko
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/05/-forbes-situa-ana-boti-entre-les-dones-mes-poderoses-del-mon-73600.php
Bé, hi ha moltíssims articles que en parlen, només cal buscar-los, Ara ho tenim a les nostres mans.
Recordeu aquest vell acudit? riem, però canviem el rumb de les nostres vides...
Va Franco, resucita, y se encuentra con el vigilante del Valle de los Caídos:
- Pero, ¿cómo es posible? – pregunta el vigilante.
- ¡Deje de extrañarse y dígame! ¿Quién manda ahora en España?
- Mandan los suyos, Excelencia. Mire, de presidente, Aznar.
- ¡Buen periodista Manuel Aznar Zubigaray! Escribió “Historia Militar de la Guerra en España”.
- ¡No! El nieto del periodista.
- ¿Quién es el portavoz del Gobierno?
- Pío Cabanillas.
- ¡Muy inteligente, si señor! ¡Cabanillas Gallas! ¡Mi ministro de Información!
- No, el hijo.
- ¿Quién está de embajador en Marruecos?
- Arias Salgado.
- ¡Bien! Mi otro ministro de Información y Turismo, Gabriel Arias Salgado.
- ¡No! El hijo.
- ¿Y quién anda por Castilla-La Mancha? ...como me gustaba cazar por sus inmensas fincas
- Adolfo Suárez.
- Muy buena elección, a ese chico, Adolfo, le nombré Secretario General del Movimiento y tenía un futuro prometedor. Podría haber llegado mucho más, incluso a Presidente del Gobierno, y no conformarse con una región.
- No, mi General, es el hijo, Adolfo Suárez Illana.
- ¿Y en Vascongadas y Cataluña, cómo van las cosas?
- Ahora las regiones se llaman autonomías y el ministro que las coordina es Jesús Posada.
- ¡Posada Cacho! Mi fiel gobernador civil de Soria.
- ¡No! El hijo. Y Oreja es el representante del partido del Gobierno en Vascongadas.
- ¡Hombre, mi fiel Marcelino!
- No, el sobrino.
- Bueno, y en Galicia, dime: ¿Quién está en mi Galicia natal?
- Fraga.
-¿El nieto?
- No... ¡¡¡ El de siempre !!!"
Salut, força i república.
