Aquella nit de Nadal, una mare farta de patir, havia decidit d'avortar.
Cada any les creences l'obligaven a acceptar la gràcia del senyor en forma de nadó. Els desitjos carnals del seu marit, és transformaven en descendència massa sovint, i ella ho acceptava amb resignació crèdula, li havien dit que tot era pecat. Cardar era pecat, però dins el matrimoni no. Avortar era pecat, però si tenies quartos se t'oferia una solució amb dispendi econòmic i moral.
Tenien massa fills per poder-los mantenir, i tenir-ne més assegurava incrementar les boques a omplir i les despeses generals, tant mateix el seu futur era la pobresa i l'esclavatge. Per això, ella s'havia plantat. No volia ni patir ni parir més, fer de fàbrica d'esclaus era irracional.
Ella també se sentia esclava, de la criança es clar, ja havia arribat a superar el rècord Guinness.
De tots els fills, mai cap n'havia superat l'edat adulta dels trenta-tres anys, morien en revoltes o esgotats per la feina esclava, abans de superar aquesta edat. D'altres morien molt abans de la mitjana comuna, després d'haver patit tota la seva vida malformacions o malalties incurables.
El governador Galiardonius, veient que cada cop tenia menys obrers per satisfer les necessitats dels terratinents, dictà dures normes per controlar els naixements de mà d'obra.
Aquest coi d'història fa 2014 anys que dura. I tot perquè una mare no va voler dir que s'havia allitat amb un dels repressors romans, obligada o per gust, el tema és que va parir una criatura, i que aquesta se la va empassar el Joseph, per amor o per interès, ves a saber. La resta ja us l'explicaré un altre dia.
Sempre ens posen lleis per satisfer les necessitats dels poderosos. No crec pas que la manca de mà d'obra es pugui cobrir impedint que les dones puguin avortar. Hi ha molta gent que desitja tenir criatures i no pot, cal fer normes perquè puguin adoptar amb facilitat. Hi ha molta altra gent que no vol tenir aquella criatura, i tenen masses raons que el Ministre Gallardón no pot obviar. Les malformacions, les malalties, la economia, els projectes de vida, un origen fraudulent, un origen forçat, l'edat, ..., o senzillament un error, no poden condemnar les persones a una vida no volguda. L'amputació és quelcom que una dona ha de poder decidir, i cap altra persona pot jutjar.
El pes que ha de suportar una dona quan ha de prendre la decisió de si avorta o no, i la cicatriu emocional que ha de guarir durant tota la seva vida, si això es produeix, són qüestions massa dures per a que un grup de polítics mal aconsellats per representants d'una religió que s'empassa tot el que hi posa al seu llibre sagrat, intervinguin.
QUI NO RECORDA MARIA?
curiosament, demanant-li al meu cercador, fotos de "EL PART DE MARIA", amb l'objectiu d'il·lustrar aquest document, em sortien moltes referències a aquesta "invenerable" monja, això, curiosament.
Per cert, cedeixo el títol de l'escrit per a una suite per a piano. Si algú ho fa, li demano que m'ho faci saber. Gràcies.
