diumenge, 15 de setembre del 2013

NO SOM UNA "RARA AVIS": NACIONALISMES A ESPANYA.

Ja sé que em direu que és poc rigorós, però la intenció és senzillament posar a sobre la taula una realitat, i obrir les ments d'alguns incrèduls. I no vull entrar en Ses Illes ni el País Valencià, per la proximitat de parentiu, o d'altres peculiaritats autonòmiques, regionals o com li vulguin dir.


El nacionalisme andalús és un moviment polític i social que defensa el reconeixement d’Andalusia com a nació dins d’Europa. Els principals partits polítics que representen al nacionalisme andalús són el Partido Andalucista (PA), el Partido Socialista de Andalucía (PSA) i altres partits més minoritaris i independentistes com Nación Andaluza (NA), Asamblea Nacional de Andalucía (ANA). També nomenar el Sindicato de Obreros del Campo (SOC) i el Bloque Andaluz de Izquierdas (BAI), així com a altres grups com l'organicazión juvenil Jaleo!!!, organització independentista i socialista.

El Nacionalisme asturià és un moviment de caire nacionalista que és dóna al Principat d'Astúries, a pesar de no ser un fenomen tan destacat com a Catalunya, Galícia o el País Basc, s'ha deixat notar en la política asturiana, encara que més a un nivell de moviment social que d'element amb una clara representació institucional. Malgrat aquest menor arrelament del nacionalisme, de forma curiosa, Astúries ha viscut diverses etapes de sobirania política, amb l'època del Regne d'Astúries entre els anys 718 i 925, la declaració de sobirania de la Junta General de 1808, i el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó de 1937.

El leonesisme és un moviment cultural i socio-polític, autonomista, que persegueix el reconeixement de part dels territoris de l'antic "Reino de León" o "Región Leonesa", als que denominen "País Leonés o Región Leonesa" (les províncies de León, Zamora i Salamanca), com regió històrica, i el seu establiment com comunitat autònoma pròpia, escindida de la actual Castella i Lleó. Segons el Barocyl 2005, a favor d'això es mostra el 42% dels "salmantinos" i el 31% tant de "zamoranos" com de "leoneses".
El Partíu Nacionalista Lleonés (PNL) foi un partíu políticu d'ámbitu lleonés, calter lleonesista y anguaño inactivu.
Foi unu de los primeros partíos lleonesista de la provincia de Llión, tando n'activu mientres la primer parte de la década de 1980 (foi inscritu nel rexistro de partíos del Ministeriu del Interior en noviembre de 1984) y primeros años de la de 1990 Plantía:Sinreferencias Foi creáu por Javier Aguayo Blanco..
El Partit d'El Bierzo (PB) és un partit polític espanyol amb implantació a la comarca d'El Bierzo, de caràcter regionalista bercià, fundat el 23 d'abril de 1979. Compte amb prop de 1.000 afiliats a El Bierzo, dels quals 400 pertanyen a les Joventuts Regionalistes del Bierzo. El PB defensa el gallec com a part del patrimoni cultural del Bierzo i manté acords de cooperació amb el Bloc Nacionalista Gallec.

El cantabrisme o nacionalisme càntabre és una corrent social que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural de Cantàbria o del conjunt de terres de parla i cultura càntabres, l'anomenat País.

El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent. Un dels símbols més emprats pel nacionalisme aragonès és “l'estrelada” aragonesa, formada per les quatre barres d'Aragó i una estrella vermella al mig.
Des del principi del segle XVIII, en el qual Aragó va perdre definitivament la seva independència política, la sensació d'una unitat nacional era considerada vagament per la població aragonesa; no obstant això, en cap moment es deixen de tenir clares les característiques que configuren el territori i el poble aragonès, fruit de la continuïtat multisecular d'Aragó com a regne sobirà. Amb tot, no serà fins al segle XX (en 1919) quan començarà a albirar-se políticament una visió d'Aragó amb caràcter nacionalista, a través de les pàgines d’El Ebro, la revista de la Unión Regionalista de Barcelona, que després passaria a dir-se Unión Aragonesista.

Nacionalisme canari és un corrent ideològic que pretén la consideració de les Illes Canàries com a nació. Al llarg de la seva història, el terme ha estat usat per diversitat de moviments polítics d'un ampli espectre: des de moviments independentistes fins a altres moviments més moderats partidaris del federalisme dintre d'Espanya, passant per regionalistes o simplement autonomistes. Inclou també moltes tendències polítiques i socials, però tradicionalment les organitzacions d'esquerra són les més reivindicatives.

El Nacionalisme extremeny és un moviment polític testimonial i sense desenvolupar de la comunitat autònoma d'Extremadura. En aquesta comunitat han existit intents de crear moviments que anessin més enllà del típic regionalisme extremeny que no han prosperat. Avui no existeixen moviments plenament nacionalistes extremenys organitzats ni partits nacionalistes registrats. No obstant això, el PREx de Coalición Extremeña (PREx-CREx) va donar en 2007 un gir en el qual reconeix el caràcter de nació per Extremadura encara que sense canviar la seva línia regionalista cap a un possible nacionalisme extremeny.Els més propers a aquestes tendències solen tenir sovint unes postures més reivindicatives cap a l'idioma extremeny que els regionalistes.
Com a anècdota cal destacar que en 1999 es va inscriure en el registre de partits polítics el "Bloc Nacionalista Extremeny", que cert moviment d'extrema esquerra d'àmbit extremeny en els anys 80, el BPEX, va tenir relacions amb altres moviments sobiranistes o independentistes d'esquerra d'altres zones i que en 1986 el Bloque Extremeñista Revolucionario ocupava l'alcaldia de Majadas de Tiétar.

El nacionalisme gallec és un corrent eminentment social, amb dimensions cultural i política, que proposa el reconeixement de Galícia com nació. Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològics principals:
Un, el majoritari, que advoca per una àmplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal.
L'altre, el de l'esquerra independentista, que aposta per la ruptura amb l'Estat espanyol i amb el model de societat capitalista.
Aquests dos corrents, no obstant això, tenen punts en comú com són la defensa de la llengua (defensant alguns el reintegracionisme) i cultura gallega, el reconeixement de Galícia com nació i la defensa de la integració dels ajuntaments gallec-parlants d'Astúries i Castella-Lleó a Galícia. Per altra banda cal ressaltar el fet que a Galícia predomina el nacionalisme d'esquerres, des de posicions que van des de l'esquerra radical (Primeira Linha) fins a posicions moderades de centre-esquerra (BNG).
El Partit d'El Bierzo (PB) és un partit polític espanyol amb implantació a la comarca d'El Bierzo, de caràcter regionalista bercià, fundat el 23 d'abril de 1979. Compte amb prop de 1.000 afiliats a El Bierzo, dels quals 400 pertanyen a les Joventuts Regionalistes del Bierzo. El PB defensa el gallec com a part del patrimoni cultural del Bierzo i manté acords de cooperació amb el Bloc Nacionalista Gallec.

Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria:
Iparralde ("la part nord"): corresponent als territoris de Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra (Behe Nafarroa) en el departament francès dels Pirineus Atlàntics. És la part del País Basc en territori francès.
Hegoalde ("la part sud"): corresponent a la Comunitat autònoma del País Basc, la Comunitat Foral de Navarra, l'enclavament de Treviño a la província de Burgos i l'enclavament càntabre de la Valle de Villaverde. És la part del País Basc en territori espanyol.
Si bé existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a constituir un estat independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quin hauria de ser la destinació última d'aquesta unió basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes elles majoritàriament democràtiques.

El nacionalisme murcià, o murcianisme polític, és un corrent minoritària de pensament d'afirmació de l'anomenada nació murciana, com poble que estaria definit per una història, llengua i cultura pròpies, i comunes a tots els territoris del sud-est de la Península Ibèrica, que componen l'anomenat per molts autors com País Murcià.