Ja fa uns mesos que van apareixent anuncis, principalment espots de TV o falques radiofòniques, que generen en mi una aversió important cap al producte que m'ofereixen. Els trobo enganyosos, agressius o senzillament insultants. Definitivament creuen que som idiotes i inconscients. La creativitat publicitària no pot estar associada a cap dels cinc conceptes que acabo d'esmentar.
Hom dirà que aquests anuncis no van dirigits a la meva persona, i que per això no hi combrego. Jo crec que més aviat, si un anunci no va destinat a un tipus de comprador, el que li ha de generar és indiferència o riure, però mai indignació.
Us en posaré tres casos:
1* Una casa de viatges, (no dic quina és, perquè en tinc dubtes), anuncia el seu producte fent un repàs de la llista de tot allò que cal dur, a l'estil de la llista que es fa per anar d'excursió o de colònies. Be, doncs aquesta llista inclou diverses coses o estris i "el nen", que de principi, a sobre, se l'obliden. Són una família, sí; que ha complert l'estàndard familiar, sí; una parella i un nen, sí; que el deurien adquirir en uns grans magatzems ja que el tracten com a un objecte de la seva idiosincràsia. Qui pot trobar graciós el fet d'oblidar "el nen" a casa quan marxes de viatge, deu de ser una seqüela de la pel·lícula "Sol a casa", no ho trobo gens divertit. Per fi en un segon anunci, tornen a repassar la llista i aquest cop reiteren la presència del nen, i amb el to de veu confirmen que ara ja no l'han oblidat. Penós!
2* Els problemes de ser ric. Un conegut òrgan de l'Estat espanyol anima a jugar-s'hi els quartos per a ser ric, i a pensar en els problemes de ser ric. Ja no val allò de si em toca la rifa taparé els forats, ara cal ser extremadament ric. En els seus anuncis plantegen problemes com quin serà el moment de trobar-se amb la parella després d'haver viatjat a cop de jet privat, milers de quilòmetres per ocupar una altra mansió en llocs exclusius per a rics. Un altre greu problema és, quin dels collars de diamants li han de posar al gos. Ai!, els problemes de ser rics.
Potenciar la ludopatia davant la misèria creixent, per causa de la crisi galopant, ve a ser com fer-ne apologia d'aquesta addicció, es a dir, que hauria d'estar prohibit i ser considerat un delicte provocar o incentivar malalties.
3* Diverses cadenes comercials, des de fa més d'un any, fan propaganda dient que no els cobraran l'IVA de les compres realitzades. Una, fins i tot, diu que no són ximples. L'engany pot ser menor, doncs t'apliquen un descompte sobre el producte igual al % de l'IVA que li pertoca, però lògicament després t'han d'aplicar l'impost corresponent, només faltaria. Clar que no els hi he comprat cap cosa sota aquesta condició, i crec que no ho poden fer d'altra manera, ja que si un cop generada la factura no paguessis l'import de l'IVA i l'assolissin ells, això hauria de ser considerat com a rendiments en espècie, i per tant s'hauria de declarar.
En qualsevol cas, aquesta tècnica publicitària, a part de ser enganyosa, incita al frau fiscal, és a dir, fa apologia del frau fiscal, que també hauria de ser considerat un delicte.
Fa que hom vegi com a normal el fet de no pagar l'IVA, i la veritat és que n'estic fart de veure que pago tots els imposts que em pertoquen mentre d'altres comercien en negre fraudulentament, i a sobre, encara es queixen de que l'erari públic no fa prou per nodrir tots els serveis que ell necessita o totes les infraestructures que li pertoquen, o que malgrat ser una comunitat, ajuntament o país, perceptor net de la solidaritat dels altres, es creu en el dret de reclamar-ne més i més, sense aportar res de res. Evidentment no em refereixo a tota la pobra gent que ho passa malament per culpa de la crisi, si no als defraudadors habituals i sistemàtics ja siguin ens físics o jurídics.
Per tant, crec que han de ser considerats anuncis denunciables, si més no des d'aquestes línies, i que l'autoritat corresponent, aquelles que estan relacionades amb el comerç i els defensors dels usuaris, n'haurien de prendre posició respecte d'aquestes propostes enganyoses o incitadores de males pràctiques.
PUBLICITAT ENGANYOSA
- La que no inclou l’IVA,
per la qual cosa transfereix una informació errònia.
- La que indueix a
confondre un màxim quantitatiu en el servei prestat que després pot no
assolir-se. Per exemple: els Mbts de capacitat d'una línia de telefonia
contractada per navegar a internet.
- L'ocultació sota lletra
gairebé illegible de condicions com: penalitzacions econòmiques si s'interromp
el contracte per part del client abans d'un temps determinat.
- Limitació mitjançant
apartats de les condicions generals als quals dirigeix un asterisc, en els
quals amb lletra gairebé illegible, s'introdueixen exclusions o limitacions al
servei que prèviament s'anuncia. Per exemple: oferir telefonia de veu en tarifa
plana durant les 24 hores del dia per a després limitar-la a una quantitat de
minuts al mes, o a les trucades locals excloent nacionals, etc.
- No disponibilitat efectiva
de les alternatives, de les que en fan publicitat, a l'hora de contractar un
servei, com pot ser un descodificador de TV.
PUBLICITAT IL·LÍCITA
