El
8 de febrer de l’any de gràcia del Senyor del 2013, va acabar la cimera. a on
els màxims mandataris de l’Europa unida, van decidir de presentar uns
pressupostos per als propers 7 anys. Sembla ser que seran uns pressupostos un
pel restrets, que és el que volien els països més rics, però que Espanya podrà
continuar sent un país receptor net, és a dir que rebrà més del que aporta. S’hi
van estar discutint més de 25 hores, i encara i així el pressupost que van
parir pot ser que es topi amb el rebuig de la cambra europea, no pas perquè no
ho hagin aprovat sota una majoria o consens, si no perquè son massa
restrictius. Ja veurem si passen el sedàs de l’eurocambra o no.
El
que més em va fer exaltar i preocupar, va ser, veure al Sr. Rajoy en roda de
premsa, president d’aquesta Espanya inventada, dient que n’estava molt de
content, que se sentia realitzat per haver tancat un acord que permetrà al seu
país continuar sent un receptor net o pur, dels fons europeus. Aquesta és la
gran aspiració dels espanyols, continuar vivint de la subvenció?, crec jo, que
a tots ens agradaria pertànyer a un país que fos contribuent pur i no pas que
la nostra aspiració fos viure de l’almoina. Una almoina multimilionària.
Aquesta
és la mentalitat d’un suposat poble, al qual diuen que pertanyem i del que jo
mai no n’he volgut pertànyer.
Catalans,
som d’una altra pasta, d’una altra mentalitat, si optem per seguir el nostre
camí, Europa se’n beneficiarà de les nostres aportacions als fons i
pressupostos, de la nostra manera de fer política, de la nostra manera de ser.
No ens caldrà donar explicacions de perquè gastem els diners en allò que creiem
prioritari i necessari per al nostre país, perquè els diners emprats seran els
nostres.
Hem
sentit, sempre, queixes d’aquells que aporten fons a la compensació entre rics
i pobres, i descobreixen que aquests han estat malversats, o que la corrupció
és l’estil de vida d’aquells que en són els habituals receptors dels seus
diners. Cal que ens n’allunyem, per tal que aquest estil de vida no ens empastifi
més del que ja ens n’empastifa.
Tot
això ha d’anar acompanyat per una acció contra la nostra corrupció. Hem
d’actuar immediatament contra els corruptes que viuen entre nosaltres, i si la
justícia no n’és capaç de deslliurar-nos-en, prenguem part, i fem-ne justícia.
Em
van explicar que, un ciutadà que dinava en un restaurant, a la Costa Brava, va
veure com el Sr. Millet entrava al local, amb tota la família, amb la intenció
de menjar-hi. Aquest ciutadà, s’aixecà de la taula i es dirigí cap a l’amo del
local, advertint-lo de que si no feia fora a aquell personatge, ell i la seva
família marxarien sense pagar i que esperava que la resta del menjador fes el
mateix. L’amo del restaurant, convidà al Sr. Millet a marxar.
No
en se la certesa d’aquesta història, però pot ser sí, que caldrà fe accions de
consciència com aquesta, per tal que tota aquesta patuleia es vegi expulsada de
la societat, ja que la justícia no n’és capaç de fer-ho.
Post
data: una persona sensata ha fet un pas amb conseqüències, esperem que bones.
El Sr. Joseph Ratzinger, ha decidit que no se n’aprofitaran
d’ell com ho varen fer amb el Sr. Karol Wojtyła, que amb 85
anys va morir presentant una decrepitud evident, de la que l’Església Catòlica
i els seus representants, més propers a ell, van aprofitar-se’n indignament. La
vellesa es un estadi pel qual tots hi hem de passar, si no ens morim abans, i
que de segur ens farà perdre facultats, però de la que els altres no en tenen cap
dret a aprofitar-se'n, i menys en benefici propi. És clar, mai no sabrem si tot plegat ha estat una decisió orquestrada políticament, o be, una decisió personal i assenyada.
A un capellà, que li
preguntaven que havia de fer l’Església a partir d’ara, ho deia ben clar: “allunyar-se
del Vaticà”. Segurament, pensant en el mal que fa veure l’ostentació del que en
fan gala, pensant en la corrupció que s’ensuma al seu entorn, pensant en les
faltes i delictes que es cometen i que l’Església intenta tapar o que perdona amb un gest de la mà, i ves a saber
en que més deuria estar pensant.
