divendres, 18 de maig del 2012

MARINALEDA, MOLT LLUNY DE LA UTOPIA SOCIAL.


          Fa molt de temps que tot hom, usem una expressió en diverses modalitats, que cada cop odio més i de la que n’intento fugir: “... hauríem de començar a....”, “...ja va sent hora de...”, “...algú hauria de...”, “...penso que hauríem de...”. El fotut d’aquests termes és, que denoten sempre un pas previ a un fet. que mai no s’acaba de realitzar, que mai no acaba de succeir, perquè tots plegats pensem molt, però actuem poc.
          Potser sortim al carrer a sumar presència, amb un resultat que no té el reconeixement dels governants. Potser pertanyem a alguna organització més o menys compromesa, potser assistim a actes a on no badem boca. Volem fet i no paraules.
          Vaig escrivint i vaig pensant, que tot plegat no és del tot cert. Jo, a les concentracions hi participo activament, a les reunions hi expresso el meu parer, difonc el meu pensament i això ha tingut conseqüències. A voltes, algú molt proper no m’ha entès i m’ha atacat verbalment, i m’he tingut de defensar argumentant i argumentant, malgrat les evidències m’avalen, però com no són dintre de l’ordre establert, no les acaben de comprendre. A vegades les conseqüències han influït a la meva vida laboral o familiar.
          Les generacions que estem compartint aquest espai de temps, ridícul d’altre banda, dins la història de la humanitat, hem estat massa adormits, i ara al treure’ns la son, no tots tenim un bon despertar. És clar que això passa en aquesta petita porció de gent, que vivim en l’opulència del món occidental, que l’orient vol imitar i que la resta ho veu com una pel·lícula massa cara i inaccessible. 

Doncs be, resulta ser que Marinaleda, és molt lluny de la utopia. Aquest  poble proper a Sevilla i amb poc més de 2.500 habitants, ha donat el pas. Ha actuat, s’ha compromès. Quan diem Marinaleda, ens referim, evidentment, a la gent que allà hi viu.
L’any 1997 obtenen els fruïts de dècades lluita, que transformaran el poble, que convertiran la utopia en realitat, feina per quasi be tothom, i una vida digna que depèn d’ells mateixos. (http://www.marinaleda.com/historia.htm).
          Avui són l’exemple de utopia convertida en realitat, ells han fet, ells han caminat, ells van començar, i les paraules es van tornar realitat.
http://www.deredactie.be/cm/vrtnieuws/mediatheek/programmas/terzake/2.19975/2.19976/1.1226597 (el reportatge és en alemany, però les entrevistes són en castellà)
          Hom pot relacionar la seva manera de viure amb l’anarquisme col·lectivista, que advoca per fer que els bens de producció i comercialització, han de ser de propietat col·lectiva, a l’igual que la seva administració. Per tant es pot crear una petita illa en mig d’un entorn capitalista. Una cooperativa que faci que el poble visqui amb dignitat.
          Evidentment tot el que es produeix, reverteix de manera igualitària en els propis col·lectivistes, incidint en la creació d’un entorn de convivència adequat.
          És veritat que per poder arribar a un estadi similar, s’ha de tenir una educació humana molt diferent a la que fa anys ens estan inoculant, una educació que formi persones amb pensament col·lectiu, i no amb obsessió individualista.
          IDEES PRINCIPALS: 
  • Abolició de l'Estat perquè estarà sempre corrupte i en mans d'una classe privilegiada.
  • L'autoritat ha de ser l'esperit públic i col·lectiu.
  • Respecte humà.
  • Llibertat, igualtat, fraternitat.
  • Destrucció de totes les institucions de la desigualtat, la fundació de la igualtat econòmica i social de tots.
  • Sobre aquesta base s'elevaran la llibertat i la moralitat i es construirà la humanitat solidària.
          Tot plegat una gran realitat, que ara molts envegem, cal doncs mirar enrere, per fer memòria de velles idees utòpiques del socialisme, d’aquelles ciutats Icària, a on un nombre reduït d’habitants, a l’entorn de 100.000, compartien i col·lectivitzaven l’esforç del treballador, el benefici comú, la relació humana, i a on avui hi podríem aportar les exigències sobre els drets humans i socials en general. A on el progrés, revertís sobre totes les persones i no sobre les butxaques dels que no fan res per l’evolució comuna, i si ho fan tot per a les seves butxaques.
          Actua ara, després no valdran els plors.