Fa molt de temps que tot hom, usem una expressió en diverses modalitats, que cada cop odio més i de la que
n’intento fugir: “... hauríem de començar a....”, “...ja va sent hora de...”,
“...algú hauria de...”, “...penso que hauríem de...”. El fotut d’aquests termes
és, que denoten sempre un pas previ a un fet. que mai no s’acaba de realitzar,
que mai no acaba de succeir, perquè tots plegats pensem molt, però actuem poc.
Potser sortim al carrer a sumar
presència, amb un resultat que no té el reconeixement dels governants. Potser
pertanyem a alguna organització més o menys compromesa, potser assistim a actes
a on no badem boca. Volem fet i no paraules.
Vaig escrivint i vaig pensant,
que tot plegat no és del tot cert. Jo, a les concentracions hi participo
activament, a les reunions hi expresso el meu parer, difonc el meu pensament i
això ha tingut conseqüències. A voltes, algú molt proper no m’ha entès i m’ha
atacat verbalment, i m’he tingut de defensar argumentant i argumentant, malgrat
les evidències m’avalen, però com no són dintre de l’ordre establert, no les
acaben de comprendre. A vegades les conseqüències han influït a la meva vida laboral o familiar.
Les generacions que estem
compartint aquest espai de temps, ridícul d’altre banda, dins la història de la
humanitat, hem estat massa adormits, i ara al treure’ns la son, no tots tenim
un bon despertar. És clar que això passa en aquesta petita porció de gent, que
vivim en l’opulència del món occidental, que l’orient vol imitar i que la resta
ho veu com una pel·lícula massa cara i inaccessible.
Doncs be, resulta ser que
Marinaleda, és molt lluny de la utopia. Aquest
poble proper a Sevilla i amb poc més de 2.500 habitants, ha donat el
pas. Ha actuat, s’ha compromès. Quan diem Marinaleda, ens referim, evidentment,
a la gent que allà hi viu.
L’any 1997 obtenen els fruïts de
dècades lluita, que transformaran el poble, que convertiran la utopia en
realitat, feina per quasi be tothom, i una vida digna que depèn d’ells
mateixos. (http://www.marinaleda.com/historia.htm).
Avui són l’exemple de utopia
convertida en realitat, ells han fet, ells han caminat, ells van començar, i
les paraules es van tornar realitat.
http://www.deredactie.be/cm/vrtnieuws/mediatheek/programmas/terzake/2.19975/2.19976/1.1226597 (el reportatge és en alemany, però
les entrevistes són en castellà)
Hom pot relacionar la seva
manera de viure amb l’anarquisme col·lectivista, que advoca per fer que els
bens de producció i comercialització, han de ser de propietat col·lectiva, a
l’igual que la seva administració. Per tant es pot crear una petita illa en mig
d’un entorn capitalista. Una cooperativa que faci que el poble visqui amb
dignitat.
Evidentment tot el que es
produeix, reverteix de manera igualitària en els propis col·lectivistes, incidint
en la creació d’un entorn de convivència adequat.
És veritat que per poder arribar
a un estadi similar, s’ha de tenir una educació humana molt diferent a la que
fa anys ens estan inoculant, una educació que formi persones amb pensament
col·lectiu, i no amb obsessió individualista.
IDEES
PRINCIPALS:
- Abolició de l'Estat perquè estarà sempre corrupte i en mans d'una classe privilegiada.
- L'autoritat ha de ser l'esperit públic i col·lectiu.
- Respecte humà.
- Llibertat, igualtat, fraternitat.
- Destrucció de totes les institucions de la desigualtat, la fundació de la igualtat econòmica i social de tots.
- Sobre aquesta base s'elevaran la llibertat i la moralitat i es construirà la humanitat solidària.
Actua ara, després no valdran els plors.
