Avui, els cristians celebren el dia de l'assumpció de la Mare de Déu, a la que havent parit i conviscut amb el seu marit, encara consideren verge. Sí, la dona que també reconeix l'Islam com a extraordinària i a la que se li dedica un capítol sencer a l'Alcorà, una de les úniques quatre dones que hi apareixen. És un bon dia per recordar la grandesa de totes les dones, per la seva lluita constant en un entorn que els sol ser hostil. La història és plena de dones que ocupen un lloc principal, però la realitat és molt més crua, el més habitual és que la seva història quedi en l’oblit malgrat tot són la pedra angular de la vida de quasi tots. La major part d'elles ens pareixen, tenen cura dels fills, dels grans o de les seves parelles, i l'agraïment sol ser poc o nul. En alguns països lluiten al món laboral amb desavantatge i a tot el món, fan la feina familiar i social a canvi de res.
Hom diu que cal conservar i respectar els costums, les tradicions, en definitiva la cultura. Sí, n'estem d'acord, però és inadmissible que la cultura, les tradicions o els costums, emparin conductes gens evolucionades o retrògrades.
Dia darrera dia ens fan saber l'estadística de dones maltractades o mortes al nostre entorn més immediat, i això n'és la punta de l'iceberg. No en tenim ni punyetera idea de quina és la realitat, però si tots hi pensem una mica, recordarem petits o grans mals gestos que haurem vist al carrer, a la feina, d'un veí, d'un familiar o algú totalment desconegut, exercint violència de gènere, entre famílies, entre amics, entre gent que ni tant sols és coneix, tant sols pel mal entès privilegi del mascle més fort. Es diferencia amb rapidesa un enfrontament qualsevol, d'un a on hi ha vexació, menyspreança o sotmetiment.
La desraó envaeix la nostra ment quan algú o alguna notícia ens en fa saber les circumstàncies, l'abús sexual sense miraments d'edat, l'abús psicològic que programa esclaves al servei de les creences socials/religioses. No té miraments dins qualsevol estadi laboral, econòmic, familiar, social en definitiva.
Els coneixements no són garantia de que aquest aspecte hagi estat educat, cal fer incidència des de molt petits sobre la realitat de la igualtat de gènere. Fins als cinc anys, l'entorn, no en fa massa d'incidència o no la percebem, és a partir d'aquesta edat quan els menuts se n'adonen de les diferències reals, aprenen a tenir consciència de la seva diferència sexual, i és feina dels pares o tutors que aprenguin a viure sense diferències socials de gènere.
Avui, veiem com bona part del que havíem avançat, ha reculat per la influència d'altres cultures que han migrat cap al nostre país. És doncs el moment d'incidir en la formació dels nostres petits i joves per evitar un futur d'involució. L'ensenyament públic pot ser un bon garant d'aquest fet formatiu, no me'n refio tant de les escoles religioses, ni de les catequesis cristianes o islàmiques, o de qualsevol altra religió que no respecti el concepte d'igualtat dona/home. Malgrat tot, cal tenir present, que la major part dels casos coneguts relacionats amb abús o violència, són de persones formades i nascudes a la nostra societat.
Avancem, i fem-nos més forts davant d'influències que ens poden fer anar enrere. Cal acabar amb el llast de les morts, de les vexacions, de l'esclavitud. Cal doncs dedicar-hi els recursos suficients, humans i econòmics, convèncer els polítics que han de donar pas a les dones en els seus òrgans de direcció, que s'han de fer accions que equilibrin la situació, que arribi el dia en que no n'haguem de parlar. Cal estendre el missatge a les empreses i a les famílies, cal unificar drets dins la realitat social, i no sols a sobre els papers.
Sí, si cal, per la igualtat, per acabar amb les vexacions i l'escalvitud, denuncia al 016.
Sí, si cal, per la igualtat, per acabar amb les vexacions i l'escalvitud, denuncia al 016.
