Els començament de dia solen ser estressants. Un es lleva a toc d'algun soroll estrident que el reclama de ser callat. Normalment ja solc estar despert, però encara i així em sorprèn el so del despertador. Afaitat, dutxat, vesteix-te. Avui no toca esmorzar fins més tard, amb la colla de la feina. Pren el tren de les 07:24, espero no perdre'l ahir ja ho vaig fer, i em va costar més de mitja hora d'espera. Arribo a Barcelona a les 08:19, a Sants hi fa un dia radiant, corro a la concentració davant d'una empresa d'un sector que no vol signar conveni, per allò de que les patronals són fortes en època de crisi i toca escanyar una mica més els empleats amb sous precaris, horaris infectes i inseguretat laboral.
Se'm passa l'estona, informant, saludant, fent ostentació de la queixa. No hi ha massa seguiment, resulta que l'empresa a donat dia lliure als empleats el dia de la vaga, caram. Intercanvio opinions sobre la crisi...
Em salto l'esmorzar, i corro cap al centre de Barcelona, viatjo en metro tot perfecte, arribo a les Rambles i enfilo pel carrer Ferran.
Em sorprèn la quantitat de cotxes d'alta gamma que hi ha aparcats. El carrer és brut, aquella brutícia de la humitat enganxada amb la brossa que fa brut després del rec del carrer. Fa pudor d'humit. Sento crits i xiulets al fons de la via, i relaciono la presència de Guàrdia Urbana i soroll de manifestants amb la presa de possessió del nou alcalde, el Sr. Trias. En arribar a la plaça Sant Jaume els Mossos d'Esquadra, sense cap explicació no em deixen travessar per on jo vull i em desvien per davant el portal de la Generalitat, no em molesta massa, doncs estic més per observar la disposició que n'han fet de la Plaça. Han creat amb tanques quatre quadrilàters on engabiaran els gemegaires per poder-los controlar, de moment només omplen una tercera part d'una de les gàbies. Han deixat un passadís en forma de creu de la Generalitat a l'Ajuntament i de Ferran a Jaume I. Criden de tot menys guapo.
Segueixo pel carrer Jaume I. Em crida l'atenció que ara tornen a aparèixer els membres de la Urbana, una parella a cada cruïlla fins a Via Laietana, semblen antiavalots vinguts a menys, clar no tots. Una senyora d'avançada edat, s'atura davant una de les parelles i pregunta, i aquests de que es queixen?, l'uniformat amb un somriure a la cara li respon "quieren casa y comida, pero no quieren trabajar", la senyora sembla satisfeta amb la resposta, a mi, em pugen els fums i penso que hauria de dir alguna cosa. Alguna cosa com que hi ha un acte i ells aprofiten a presentar queixes, com que realment volen casa i menjar, però que no tenen feina i també en volen. Mentre ho penso, la senyora ja ha marxat i els urbans em miren secament.
Segueixo, doncs arribo just a un acte al sindicat. Faig cua dins el local esperant que em donin un paper, però abans de rebre'l desvien la cua cap a la sala d'actes. Allà ens expliquen, ens animen, ens donen raons. Donen sentit al que fem i també a la vida. Parlen de crisi, d'ocupació digna, de restablir drets, de no acceptar les retallades, de regeneració democràtica, aplaudiments a l'orador. Al final del discurs no puc més que demanar la paraula, ja que me n'oferixen l'oportunitat. Puntualitzo sobre l'economia submergida, sobre que ens han de demanar al sindicat i com hem d'actuar, quina és la nostra fita i si la complim o no. Com sempre parlo molt i acabo pensant que no he transmès tot el que volia. Malgrat tot també hi ha aplaudiments igual de generosos. A fora de la sala algun comentari de complaença amb el meu discurs. Recullo el document i marxo cap a la Diagonal.
Feia anys que no agafava el 17. Enfila cap a munt. En arribar al Passeig de Gràcia em crida l'atenció altre cop un munt de vehicles d'alta gamma, aquest cop en compto uns dotze de mal aparcats a sobre de la vorera i molts més aparcats be. Uns grans anuncis llueixen l'inici de cotització de Caixabank, amb k, a la Borsa de Barcelona. Hi ha rotllanes de xofers a les voreres, penso que són xofers, però podrien ser executius, tots van mudats amb vestit fosc i corbata. Tanta distracció m'ha despistat i no havia vist una dona gran que li podria convenir el seient que ocupo, no li va be perquè va d'esquena i es mareja. Finalment seu al meu davant i tenim una conversa intranscendent, però rica en vida. Cedeixo el meu seient a una altra senyora gran, o pot ser era un home, només m'he fixat que era gran, ja no ho recordo. Haig de preguntar si encara es desvia a Via Augusta, i baixo allà.
Recupero la Diagonal i cerco els companys del matí, en mig d'una multitud que es manifesta a favor d'un conveni millor i del manteniment de les empreses, i de que no els prenguin el pèl, i ...
La Guàrdia Urbana ens escorta pel lateral de la Diagonal, girem per Balmes i travessem l'Avinguda. En arribar al davant la patronal conflictiva, hi ha Mossos i Urbans, només dirigeixen el transit, no hi ha antiavalots ni cap cos especial, sols treballadors que fan la seva feina. Lectura de discurs i enganxen triangles vermells de perill a la façana del local assetjat. Un petit conflicte entre moto i manifestant, res d'importància. Dissolem a prop de les dues de la tarda i proposo de menjar alguna cosa per matar el cuc de no haver esmorzat. Mengem, comentem i organitzem. A les tres cap a casa.
De tot el matí només tinc fixades les paraules d'aquella parella d'Urbans, "quieren casa y comida, pero no quieren trabajar", la seva insensibilitat em regira un cop més l'estómac, i em fa pensar dues coses, l'una es que no entenen res, i l'altre que no he d'oblidar d'escriure quatre línies sobre aquesta relliscada dels representants de la llei, que no de la justícia.
Avui al tren de tornada no ha passat res, ahir es va llençar algú a la via, i vaig haver de canviar de línia. Tot plegat un fet d'algú que potser no tenia ni casa, ni menjar, ni feina, ves a saber.
