PER QUÈ EL CÀNEM?

 

PER QUÈ EL CÀNEM?

Durant la II-Guerra Mundial, els majors productors de cànem, és localitzaven al sud d'Àsia.

El cànem tenia un munt d'usos com, per exemple, la confecció de robes i cordes d'alta resistència, com les destinades als paracaigudes americans. Davant la creixent indústria del petroli i el descontrol d'aquell territori, varen substituir aquelles fibres per derivats del petroli com el niló.

Això n'és un exemple, però hi ha moltes més dades que hauríem de saber:

Ara ens situem a l'any 1914. És combat a la I-GM, els pagesos conreaven "cànnabis" a canvi de dòlars americans...

Tingues-ho en compte i segueix llegint:

El cànem industrial no és només una planta agrícola, és un antídot contra el petroli i el dòlar dels grans monopolis i corporacions.

COM ÉS QUE ESTÀ PROHIBIT?

ü  1. Una hectàrea de cànem produeix oxigen, com unes 25 hectàrees de bosc.

ü  2. Una hectàrea de cànem pot produir la mateixa quantitat de paper que 4 hectàrees d'arbres.

ü  3. Mentre que el cànem es pot convertir en paper fins a 8 vegades, el paper fet d’arbres es pot reconvertir només 3 vegades.

ü  4. El cànem creix en 4 mesos i és estacional, l’arbre en 20-50 anys.

ü  5. El cànnabis és una trampa de radiació real.

ü  6. El cànnabis es pot conrear a qualsevol part del món i necessita molt poca aigua. A més, com que pot allunyar els insectes, no necessiten pesticides.

ü  7. Si es generalitzen els teixits produïts a partir de cànem, la indústria dels pesticides podria desaparèixer completament, compareu-ho amb el cultiu intensiu del cotó.

ü  8. Els primers texans estaven fets de cànem; fins i tot la paraula "CANVAS" era el nom dels productes de cànem.

ü  El cànem també és una planta ideal per a la producció de cordes, cordons, bosses, sabates, barrets...

ü  9. L’ús de cànnabis redueix els efectes de la quimioteràpia i la radiació en el tractament de la sida i el càncer; utilitzat per almenys 250 malalties com reumatisme, cardíaques, epilèpsia, asma, bronquitis, estómac, insomni, rigidesa espinal, usos en tractaments psicoterapèutics. Tanmateix beneficia el sistema cardiovascular, regula la glucosa, recolza el sistema immune i té efecte antiinflamatori.

ü  10. El valor proteic de les llavors de cànem és molt alt i, els dos àcids grassos que contenen, no es troben enlloc més a la natura.

ü  11. La producció de cànnabis és fins i tot més barata que la soja.

ü  12. Els animals que mengen cànnabis no necessiten suplements hormonals.

ü  13. Tots els productes de plàstic es poden fer amb cànem. El plàstic de cànem és molt fàcil de retornar a la natura.

ü  14. Si un cotxe està fet de cànem, serà 10 vegades més fort que l'acer o l’alumini.

ü  15. També es pot utilitzar per a l'aïllament d'edificis; és durador, barat i flexible.

ü  16. Els sabons i els cosmètics fets amb cànem no contaminen aigua, per la qual cosa són totalment respectuosos amb el medi ambient.

 

Durant un segle als EEUU, la seva producció va ser obligatòria, i molts pagesos que no en produïen van fer fallida. Però ara la situació s'ha capgirat. COM?

👎-B R. Hurst posseïa diaris, revistes i mitjans de comunicació als Estats Units al 1900. Tenien boscos i produïen paper. Si el paper estava fet de cànem, podria haver perdut milions.

👎-John D. Rockefeller era l'home més ric del món. Era propietari d'una empresa petroliera que monopolitzava el mercat. El bio-combustible, l'oli de cànem, va ser, per descomptat, el seu major enemic.

👎-Andrew William Mellon va ser un dels principals accionistes de l'empresa Dupont que tenia una patent per a la producció de plàstic a partir de derivats del petroli. La indústria del cànnabis amenaçava el seu mercat.

Mellon, més tard, va esdevenir el ministre de finances del president Herbert Hoover. Aquells grans noms dels que parlàvem decidits a les seves reunions que “el cànnabis és l'enemic” i el van treure (prohibir). A través dels mitjans de comunicació, l’han gravat al cervell de la gent com una droga verinosa, juntament amb la paraula marihuana.

Els medicaments de cànnabis han estat retirats del mercat, substituïts per productes químics utilitzats avui.

Els boscos es tallen per a la producció de paper.

La intoxicació mediambiental i el càncer estan en augment.

Omplim el nostre món de residus plàstics, residus nocius poc o gens reciclables...

En resum, un cultiu mediambientalment molt interessant, té una adaptació climàtica molt gran, no depèn com s’ha dit d'agroquímics, no necessita grans quantitats d'aigua, és un gran absorbidor de CO2 i radiació i segur que sorgiran iniciatives a escala local per a la seva producció i transformació que acabaran fent que el cànem sigui una realitat a Catalunya. Pot passar, i això seria molt interessant, que amb transformacions relativament senzilles, degut a l'alt preu de la maquinaria agrícola i industrial, proliferi el seu conreu a petita escala arreu del territori i que puguem veure des de cerveses artesanes fetes amb cànem, vi amb CBD, cremes cosmètiques, l’evolució de medicaments, el seu ús com a aïllant per a construccions ecològiques o el retorn de fibres i teixits tèxtils. Una de les opcions que actualment presenta molt interès és l’aprofitament energètic per a biomassa. Vaja que fem tard.

https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/cultiu-canem/index.html

https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/13079/VallsFerrandoDami%C3%A0_Treball.pdf?sequence=1&isAllowed=y

https://www.botanical-online.com/ca/alcaloides/cannabis-sativa-propietats

Els orígens de les pors...

Al maig del 2017, abans dels atemptats de les Rambles a Barcelona, vaig escriure aquestes línies i les vaig titular "De jove sovintejava...", i no recordo haver-ho publicat en lloc. Reflexions que a cops escrit o fins i tot publico. Ara hi he posat un altre títol. Avui, avui les he trobades en una carpeta arraconada, pendents de ser rellegides. Ara que la pandèmia ens ha obert els ulls davant la realitat de la indústria turística i les migracions s'han tornat més cruels per les pors que alguns perceben.

De jove sovintejava un restaurant siri-libanès a la cantonada dels Carrers Casanova amb Còrsega de Barcelona. Me’l va mostrar mon germà ara fa masses dècades. Aquest local ja no existeix, però sí la seva petjada. D’aquella descoberta en vaig fer visites habituals, vaig conèixer una cuina gens llunyana a la nostra, però molt diferent. A pocs metres d’aquest, el Xix Kebab obria les portes l’any 1983, principalment cuina siriana. La Rosa del Desierto, el Kasbah, i molts d’altres que ens oferien una aproximació a la cultura culinària nord-africana o de l’orient-mitjà, amb ingredients molt nostrats i cuines molt diferents. Ara, de tant en tant, encara hi vaig. També s’han incorporat els nomenats “kebabs o kebaps” depenent l’origen, amb menjars turcs o pakistanesos, no tan propers però molt consumits com a menjars ràpids de dubtosa qualitat.

Sempre m’ha agradat tastar de tot i molt, cuina índia, hongaresa, italiana, mexicana (també ianqui), brasilera, peruana, argentina, xinesa, tailandesa i ara molta cuina japonesa... Si més no, elegint bé, podies o pots apropar-te a conèixer una minsa part de cultures distintes i riques. En molts casos feta per gent que va marxar dels seus països, per raons més o menys confessables, buscant una millor vida.

Tots hem estudiat una assignatura anomenada història que ens allunyava, normalment, de les cultures impròpies, d’altra banda alguns vàrem estudiar una mica d’història de l’art que ens hi aproximava un xic més. Tanmateix si hem tingut l’oportunitat d’estudiar un no res de filosofia i la seva història, ens hi hem acostat un xic addicional. Però amb tot i això, continuem sent uns ignorants. Hem llegit llibres, novel·lats o no, de temps passats o de repàs dels segles. Hem intentat entendre a grans filòsofs amb més o menys fortuna. I continuem sent ignorants.

S’ha fet del viatge, un estil de vida. Si no viatges, no ets capaç de conèixer altres cultures, “diuen”. Si no viatges ets un ignorant, et “rematen”. Ara, simplement, la major part de gent viatja en circuits organitzats i tancats, que l’allunyen de les realitats locals. Si no hi vius, com vols conèixer res? Veuràs el més significatiu de cada indret, t’explicaran la història que vols o que volen que sentis, i et faràs fotografies semblants a les que ja pengen d’internet amb explicacions de tots colors. Visitaràs allò que vas veure en un documental. Menjaràs amb por productes locals, per si has de patir alguna intoxicació i beuràs aigua empaquetada. En molts llocs veuràs de lluny els vilatans, i tindràs molt propers els cossos armats que fan de barrera entre el que identifiquem com a pobresa i el turisme de masses, pura inseguretat. Per altra banda, si viatges a d’altres llocs fictíciament semblants al teu poble o ciutat, procuraràs no travessar aquella zona que t’han dit que és perillosa i et cuidaràs dels delinqüents autòctons que volen un tros de tu. En països suposadament menys desenvolupats respecte de la nostra societat, els hi anirem a passar dòlars o euros pels nassos, però qui en sol treure més tall serà l’accionista del complot turístic (que no complex turístic), i potser, és del teu país. Posem per cas, aquella propina que deixes a un noi que t’ha demanat el taxi és, potser, la desena part del que guanya el seu pare en un mes o potser més i tot.

Ens horroritza veure caçadors exhibint trofeus d'animals que veiem als documentals. Pensem en els animals, i no pensem en la creixent indústria del turisme de la massacre, que hi ha muntada al voltant d’una acció com aquesta. Safaris a l’Àfrica, pesca a les Maldives, cacera d’óssos a Croàcia, rebenten foques al Canadà, massacren bous a les places de toros. Però al darrere d’això hi ha unes indústries, molts cops, a països amb problemes econòmics que usen els animals com a matèria de consum primari. Però hi viatgem, i els llencem dòlars i euros al barret d'empresaris occidentals. Això sí, desprès tindrem els sants pebrots de dir-los que ho fan malament als seus països, i que ens deuen molts diners en crèdits impagables.

Malgrat tot, no comprenem res de res del que ens està passant, en aquest profilàctic món occidental.

Ens presenten guerra i pensem que no en som responsables. La indústria de l’armament, esperonada pels governs, ha venut la mort a tort i a dret. Hem enviat tropes i màquines a desfer països amb les seves gents a dins, en nom de la llibertat i la democràcia, i no entenem que està passant. Hem ofegat econòmicament més d’un territori i, no ho sabem? Hem espoliat el subsòl, l’aigua, la pesca i tot allò que ens creiem que era nostre per dret de conquesta empobridor, i no entenem res de res. Hem enderrocat governs i promogut guerres civils, per pura ambició econòmica i, no ens en sentim responsables? Ara, el cavall que tibava del carro, ha girat el cap i ens ha mossegat, n’està fart de ser maltractat i els ha dit als seus companys que ens mosseguin si els fuetegem o si els vam fuetejar.

Quants cops has entrat a fer un té, un cafè o un tallat, al bar de l’Omar o al forn d'en Mohamed? Són al costat d’on vius o a on treballes. Quants cops no t’has entès amb el cambrer oriental quan vas a fer un entrepà? És el teu veí. Quants cops has intentat enredar o te n’havies rigut del venedor de flors o de DVD,s? Quants cops has solucionat la urgència baixant a comprar al súper del paquistanès perquè obre fins tard? Quants cops hi has entaulat conversa?

No tots el tòpics són certs, ni tots els prejudicis fundats. Creiem que aquells que venen de fora no es volen integrar, i a cops som nosaltres que no els hi posem fàcil. No ens fan por les cultures diferents, ens fa por la pobresa, ens fa por la dictadura, ens fa por el masclisme, ens fa por la violència, ens fan por els extremismes, però sobre tot ens fa por conèixer gent diferent que ens pot enriquir com a persones. Perdem la por a la humanitat, i farem del món un lloc més habitable.

Diari pre i post 1-Oct-2017

20-09-2017

*El dia que Espanya va perdre Catalunya*

La campanya electoral anava avançant amb entrebancs però ferma, molt ferma. Ja havien transcorregut set dies i tots els indicadors eren clars: les provocacions de l'estat espanyol no feien efecte, no esporuguien els votants, sinó que més aviat aconseguien l'efecte contrari. Els trackings, les enquestes permanents que prenen el pols del vot, indicaven un augment lleuger de la participació i un augment clar del vot sí. Les xifres aterrien la Moncloa. Per això van activar el cop d'estat.

El cop d'estat ja el tenien preparat, era el seu pla B. És molt evident i ben senzill de demostrar. No la improvises, la presència de vaixells als ports de Barcelona i Tarragona, tant si és per a allotjar policies, com si és per a provar de convertir-los, novament, en presons. Això respon, doncs, a un pla fred dissenyat amb una antelació de setmanes o mesos. L'ocupació de Catalunya en forma de cop d'estat contra les institucions del país.

Però aquest cop d'estat implica riscs molt greus per a Espanya. El primer, saber com gestionarà aquesta situació, ara. La Generalitat, amb la força que li ha donat la gent eixint al carrer, ha reaccionat amb la serenitat i amb el cap fred a què ens ha acostumat enmig de la crisi. No ha baixat al fang i s'ha mantingut en terreny ferm. Què vol Espanya? Evitar que es faça el referèndum. Quina ha de ser la reacció, doncs? Fer el referèndum. Rajoy ha mostrat la seua feblesa en una intervenció patètica, en què ha dit que el referèndum ja no es pot fer. I tant, com es farà! El problema, si de cas, el té ell, que haurà de trobar la manera d’eixir de l’embolic on s’ha ficat. A veure de quina manera rebaixen la tensió ara. Perquè guanyar és evident que no han guanyat. El primer d'octubre votarem, i a ells ja no els queden gaires possibilitats de fer-la pujar més, la tensió.

Ara, el risc més gran que podien assumir ja els ha passat pel damunt: ahir va ser el dia en què Espanya va perdre Catalunya per sempre. Apunteu-lo: era el 20 de setembre de 2017. I sigueu conscients que, passe què passe a partir d'ara, Rajoy, amb aquest cop d'estat, ha destruït qualsevol possibilitat, per remota que fos, d'aturar la independència.

Vicent Partal

Quan a base de repetir un mantra la vergonya ja no és poca si no inexistent, a qualsevol altre país això provocaria dimissions a qui els premien amb sobres, nosaltres els hi posarem a les urnes...

21-09-2017

#Anubis fundador i patró d'#Espanya?

#CopdEstat del #GobiernodEspaña contra #Catalunya

#SpanishInquisition2017

Sr. Rajoy,

Usted ya dejó claro, muy claro, clarísimo, que "es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde".

Pues ahora que los vecinos han elegido unos alcaldes y los alcaldes que han querido que sean los vecinos el alcalde, para que los alcaldes hagan lo que los vecinos han elegido que hagan, haciendo los vecinos aquello que los vecinos han elegido que hagan los alcaldes para hacer lo elegido por los alcaldes que han elegido los vecinos, ... ¡bueno!, usted ya me entiende ¿no?.

Pues ahora tendrá que meter en el trullo a los alcaldes y a los vecinos del alcalde, pero no caben, asi que mejor si se mete usted mismo para protegerse de tanta gente! 

¡Se fuerte Mariano!

Atentamente,

Un vecino de un alcalde que quiso el alcalde que sean los vecinos el alcalde.

Anònim

22-09-2017
Ara que està tant present, potser cal fer un repàs, potser també el #GobEsp està cometent aquest delicte, quan impedeix l'exercici del vot o el lliure funcionament de les institucions o la col·lectivitat.
Sedició és un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d'una llei, la celebració d'eleccions, el lliure exercici de les funcions d'una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d'una autoritat, o les persones o els béns d'una col·lectivitat. És un terme que pel fet de considerar-se com un acte subversiu, la possibilitat que pugui considerar-se un delicte, varia d'acord amb el codi penal de cada país. La diferència entre sedició i traïció consisteix principalment en un acte final i subjectiu de violació de la pau pública. La sedició no consisteix enterament en actes que suporten la guerra en contra del govern ni per adhesió a l'oposició política, brindant ajuda als enemics. Tampoc consisteix en el cas de les democràcies en protestes pacífiques en contra del govern.

23-09-2017
Dels creadors de "Unos hilillos de plastelina", "El sistema financiero español es quizás el más sólido" i "Esto la fiscalia te lo afina", arriba "España és una democracia consolidada"

Ja han sortit al carrer la majoria silenciosa, els tranquils, els democràtics i pacífics unionistes que no pengen banderes, els nacionalistes espanyols als que hem de tenir por, abaixar els ulls i agenollar-nos per retre'ls submissió. Davant les manifestacions de l'extrema-dreta, ni un pas enrere.

Aviam si fent quatre números s'entén:

1. Cens electoral: 5.500.000
2.Només q hi hagi una participació del 60%, sortiran a votar 3.300.000 persones
3. 8000 urnes

Per tant, fent un supòsit ...

1. 3.300.000 votants / 10.000 polis = 330 votants x Policia

2. 10.000 polis / 8000 urnes= 1,25 polis x urna

3. 3.300.000 votants / 8000 urnes = 412 votants x urna

Deixem de fer córrer fotos de furgons, tancs i vaixells

El dia 1 les urnes només seran dels votants, i 1,25 polis no faran res davant 412 votants al davant d'una urna.

Pels únics que hem de patir és pels guàrdies civils, pobres, que quina merda feina tindran el dia 1.

Nosaltres tot el dia als col·legis.

24-09-2017
Grans arguments els vostres, valentia a la llengua i no a les raons.
Us agafeu a un clau roent per amagar la corrupció d'uns partits com els #PPSOECs.
Sí, la corrupció de Pujols, Millets, i altres bèsties indecents, que no poden amagar que Espanya és un estat corrupte en la seva forma d'existència, per afavorir uns centenars de famílies a les quals vosaltres no hi pertanyeu, però que us necessiten com a col·laboradors necessaris per protegir el frau, la corrupció i molts d'altres delictes com l'assassinat, l'espoli o el genocidi cultural de la diversitat a la península i molt més enllà.
#SpanishInquisition2017

25-09-2017

VAIXELLS I POLICIES FANTASMA?

Permeteu-me una reflexió purament especulativa. Em pregunto si REALMENT hi ha 6.000 policies allotjats als tres vaixells de Barcelona i Tarragona.
Anem a pams.
Aquests vaixells han vingut de l'estranger a atracar als ports catalans. No crec que 6000 policies hagin viatjat a Gènova, Palermo o Venècia per ser allà embarcats. Els vaixells, em sembla obvi, han arribat buits a Catalunya.
Cap ni un sindicat portuari, ni els estibadors, han vist cap ni un policia als ports. Ni han embarcat aigua, ni queviures. Cap ni una fotografia de policies pujant a aquests vaixells.
Hem vist fotos d'un centenar de vehicles de la PN, sí, però no sabem de quan són aquestes fotos. I, en qualsevol cas, en aquests furgons hi caben, com a molt, 800 policies.
Algú té notícia de 800 o 1000 autocars carregats de policies entrant per les carreteres catalanes procedents de tot l'Estat? algú els ha vist? Hi ha alguna foto real actual d'aquest moviment?
Finalment, en el supòsit de que hi hagi aquests milers de policies, d'on han sortit? què feien fa un parell de setmanes? on eren? O és que és creïble que uns busos fantasma hagin recorregut la geografia espanyola recollint 20 polis a Àvila, 30 a Segòvia, 100 a Saragossa, etc?. Espanya sense policies?
No m'ho puc creure.
Més aviat m'inclino a pensar que tot plegat és un muntatge publicitari manipulatiu per fer por, per crear recels, etc. Fins i tot aquesta obsessió per "coordinar" els Mossos cara el 1-O em fa pensar que "ells" no tenen els efectius que diuen tenir. I, a més, 6000 policies de fora de Catalunya, com els fas moure? amb mapes? enviant a uns a Vallgorguina i perdent-los pel Montseny? No, no m'ho puc creure. Més aviat penso que és un muntatge fantasma.
Estiguem alerta amb els rumors i muntatges fantasma. Fa dos dies havien detingut el director de TV3, ahir havien ocupat TV3. I tot fals. Convocatòries fantasma per provocar aldarulls cada dia. Tot són muntatges del CNI. Portades de diaris estatals explicant coses i mostrant coses absolutament falses.
La guerra és una guerra mediàtica. Cada dia tenim una batalla contra les intoxicacions. ("Ha sido ETA", recordeu?)
O sigui, res de res, ni cas, passem de tota mena d'especulacions. El 1-O votarem amb normalitat de manera massiva i pacífica. I no poden (ni de fet volen) aturar res, ells confien en que "nosaltres" siguem els qui ho aturem per por o recel. Però, si passem d'ells i anem a votar, ells no aturaran res.
En fi ... cada dia tindrem sorpreses

Joaquim Fradera Suspedra

Jo, a títol personal afegeixo, que en cas que hi fossin, els moviments de 6000 persones, serien extremament visibles a dins i a fora del vaixell.
Només es mostren imatges de vehicles buits, la coberta buida i el molls buits.

(Malauradament després d'uns dies, sí van arribar)

26-09-2017
No sols actuen amb impunitat, si no que enganyen els jutges, aquest és el país d'on hem de marxar.
Els que els justifiquen en són cómplices, i els que voteu als partits que els manen col·laboradors dels corruptes.

27-09-2017

Las manifestaciones son pacificas, las protestas son pacificas, las reclamaciones son pacificas, al menos las que ejercemos las personas que nos queremos independizar de un Estado que no nos quiere, no nos escucha y maltrata.
Movemos millones de personas y no hay "tumultos", y sí, se tapiaron con adhesivos coches policiales e inutilizaron, lo hemos visto todos.
Por contra entre 200 y 500 nacionalistas españoles salen a la calle y se generan agresiones, roturas, escupitajos contra el primero que pasa.
Amenazan y quieren imponer por la fuerza la barbarie.
En Zaragoza, no en Catalunya, grupos de nacionalistas españoles, muchos de ellos PN convocados por Whatsapp, agreden a la segunda máxima autoridad de la CA de Aragón, y coartan la celebración de una conferencia/reunión de representantes elegidos por el pueblo.
En Catalunya, la policia española intenta entrar en un partido político sin requerimiento judicial, en ayuntamientos para pedir información que ya tienen, acorralan imprentas sin orden judicial. Asedian locales de todo tipo de asociaciones, empresas, particulares, y encarcelan altos cargos de nuestras Instituciones elegidas democráticamente, y los amenazan y hacen declarar con las manos esposadas a la espalda, como también se ha visto en televisión y periódicos. A los corruptos o a los terroristas, no les hacen pasar por este aprieto. Llevan a declarar, en Catalunya i fuera de ella, a diversos informáticos, e incluso les ofrecen no imputarles cargos si se avienen a ser usados como fisgadores (hackers).
En Catalunya se han aprobado las leyes oportunas para la celebración de un Referéndum, que nos ha sido negado 18 veces. Quizá cabria mirar cual es el origen de todo, el cercano lo tienes en el 2003, el lejano, como se ha reconocido a nivel internacional, lleva en boga más de 300 años.
La respuesta del estado es coartar e impedir las libertades de expresión, reunión, información, pensamiento, voto, secreto del correo (cartas abiertas que llegan a particulares y entes oficiales), de las redes sociales, intervención de las comunicaciones informáticas y telefónicas, ..., vamos, un estado de sitio y excepción, esta es la realidad ahora en Catalunya, espero comprensión no agresión.

Vuestros miedos nos fortalecen. Las actitudes represivas contra manifestaciones o votaciones pacificas no tienen cabida.
El pensamiento debiera ser: si un gobierno es capaz de usar la fuerza judicial indebidamente y la policial para impedir derechos fundamentales descritos en la declaración de los DDHH, qué no hará, para mantener su ritmo en desmantelar el estado del bienestar, en favor de las élites que han recogido sus enormes beneficios del "España va bien", y que quieren sumisión y obediencia de todo el pueblo español, para el pago de sus indecencias corruptas.
Poner en duda la legitimidad de nuestras reclamaciones como catalanes, es no ver más allá de los miedos eternos de que España es un país fallido política y económicamente por vigésimo quinta vez o más.
Cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar.

Aquí teniu l'explicació del perquè de la ràpida col·laboració d'aquestes entitats (Telefònica, Vodafone, Orange, Cepsa, Disa, Gaip, Intel y Repsol... Más de 1.100M€ en multas anuladas en menos de dos semanas)

És el modus operandi de les grans empreses, quan no és el Castor, són les autopistes, la banca, les petrolieres o si no les de telefonia...
Més a més les majors companyies espanyoles continuen pagant imposts per imports menors, i no els que els hi tocaria per contribuir al país del que mamen.
I també recordeu que indulten i indulten delinqüents afins
És això #prevaricar?
És això #malversació?

Plouen recolzaments de tot arreu...
Contra la #SpanishInquisition2017, la diversitat i la tolerància
Contra l'entossudiment de no deixar fer, la creativitat catalana
Piula Tweety!, que tot va passant i nosaltres endavant...

Au! Va!, són el que no hi ha, aquesta gent no pot dirigir #España, nosaltres marxem, però els espanyols que es vulguin quedar els planyo, però per altra banda els animo a fer pressió per a que a aquest Gobierno neo-franquista se li acabi de descordar el nus del "atado y bien atado"

28-09-2017

Sí, tots volíem fer les coses consensuades i dialogades, però fa massa temps que no ens escolten, i aleshores tires pel dret... 14 anys intentant-ho i més de 300 intentant encaixar...

18 vegades s'ha demanat de fer un referèndum pactat, de fet alguna més de manera no oficial aquests darrers dies, però la resposta sempre és la mateixa, no es pot parlar d'això, i ara mateix la resposta és la intervenció jurídica i la repressió policial...

A Madrid hi ha gent amb molt bones intencions, no ho dubto, però arriben tard, massa tard, 18 vegades tard, perquè els han estat fent una pantalla de la realitat viscuda els darrers 14 anys a Catalunya, i molt més enllà, més de 300 anys de no solucionar l'encaix català.

Català: Parlem?

Aranés/Occitan: Parlam?

Aragonés: Fablamos? o Parlamos?

Bable/Asturianu: Falamos?

Galego: Falamos?

Castellano: Hablamos?

Euskera: Dezagun hitz egin?

01-10-2017

Avui no faig cap comentari, estic massa calent, cansat i convençut d'haver fet el que calia fer pel meu país.

02-10-2017

L'intent de boicotejar les votacions per part de persones que van aprofitar el bloqueig del cens i l'atac als servidors del cens universal, per fer irregularitats, pot representar una minsa i insignificant part del vot, però demostra lo males persones i intencions dels anti-demòcrates, sigues com vulguis, pero boicotejar actes democràtics explica qui ets i com ets
Justificar la barbàrie de la PN i la GC (cos militar) us obliga a donar explicacions a tot el món.

"El meu nom complet és Edmon Colomer i Soler.
Avui vaig a votar. 
Molta gent hem dedicat els millors anys de la nostra vida a treballar, des de Madrid o des de Catalunya, per Espanya, per l'educació i per la cultura dels nostres conciutadans. Hem intentat canviar esquemes caducs, anacrònics, ineficients. Ho hem encertat o ens hem equivocat, tant se val. Hem estat lleials a un estat i ens hem sentit germans de tots els pobles d'Espanya. 
Avui una colla de pocavergonyes indecents, incultes, i depredadors, ens volen donar lliçons de convivència. Són els administradors del nostre patrimoni, del de tots nosaltres. S'identifiquen amb les sigles PP. Si d'una banda han saquejat les arques que hem construït amb els nostres impostos, de l'altra han fet el possible per destruir la nostra convivència. No ho han aconseguit. A Catalunya no hi ha cap fractura. Hi ha una saludable diversitat d'opinions i de formes de viure que tenen la llengua catalana com a vehicle oficial de comunicació. El català és la llengua de Catalunya, rica en les varietats dialectals. Tant a Catalunya com al Pais Valencià, com a la Franja, o com a les Balears, conviuen amb el castellà amb normalitat absoluta. El seu despreci envers una llengua que no és la seva s'ha manifestat reiteradament. Amb insults, mentides, difamacions i una dosi considerable de prepotència han menystingut la contribució catalana al creixement de tota Espanya. L'administració dels recursos provinents d'un col·lectiu que representa el 21% del PIB ha estat i és altament arbitrària. Si volen xifres i dades objectives, consultin a López Casasnovas, Andreu Mas-Collell, Elisenda Paluzie o Xavier Sala Martin. Els catalans hem fet propostes, hem reclamat drets, i canvis substancials en el nostre finançament. Hem exigit respecte per la nostra llengua. La resposta mai no arriba i em temo que mai no arribarà. Són dècades, segles de voluntat centralitzadora i d'intents de genocidi lingüístic. No ho han aconseguit. No poden. Són tan primaris com previsibles. Tanmateix tenen sort. Compten amb la complicitat dels qui aparenten estar a la seva esquerra. Responen a sigles diverses, les del PSOE a l'estat i el PSC a Catalunya, entre d'altres. Un teixit de complicitats per no deixar escapar la font dels seus ingressos. Aquest és el pobre i vergonyós leitmotif del seu programa polític.
No es tracta de redactar un llistat de greuges sinó de posar en evidència el profund abisme polític, no humà (que quedi clar) que hi ha entre Catalunya i Espanya. Prou, hem dit molts, moltíssims. Ho hem expressat de forma contundent però pacífica. És temps de canvi. Espanya no és el nostre referent. No és la nostra nació. La llei espanyola no ens val. La seva Constitució tampoc. Els qui les representen ens han enganyat. Que, quants som els qui compartim aquesta tesi? Avui ho sabrem.
Signa el fundador i director de la Joven Orquesta Nacional de España.
Dono permís per difondre aquest missatge."

"Hola Familia. Escribo esto en castellano para que lo entiendan todos.

Ayer estuve de presidente en una mesa electoral, a la cual, por suerte, no nos vinieron a visitar ni la Guardia Civil ni la Policía Nacional.

Como os podéis imaginar, fue un día difícil. Desde las 5 de la mañana (a pesar de que la constitución de las mesas era a las 8h) hasta las 21h30 se vivieron momentos de todo tipo, de incertezas, de nervios, de cansancio, de frustración, …, pero también de alegría, de emoción, de satisfacción y de orgullo, por ver a cientos de personas venir a ejercer su derecho al voto, su derecho a decidir, esperando durante horas, pacientemente y sin incidentes, para llegar a la urna y poder depositar allí su voto. Con alegría, con civismo, convencidos de estar escribiendo la historia.

Muchos de ellos permaneciendo en el exterior del colegio electoral tras haber votado, o volviendo más tarde repetidas veces, para estar alerta y actuar como escudos humanos frente a posibles cargas de la policía. “No podemos permitir que se nos lleven los votos que hemos depositado en la urna”, decían.

Orgullo y honor al ver como gente mayor, en silla de ruedas, bastones, etc… eran aplaudidos al entrar y al salir de colegio, tras depositar su voto.

O al oír los aplausos de la gente que estaba en la calle al ver pasar vehículos de los Mossos de Escuadra, los bomberos o las ambulancias sacando por las ventanas los cuatro dedos de la manos extendidos en señal de las cuatro barras.

Uno de los momentos más emocionantes fue a las 8h de la mañana, cuando aparecieron las urnas y se depositaron encima de cada mesa electoral. El jubilo y los aplausos fueron unánimes, y entonces supimos claramente que “ÍBAMOS A VOTAR”.

Durante la mañana se libró una batalla increíble a nivel tecnológico para poder acceder al servicio informático de “Censo Único”, ya que solo empezar tuvo la agresión y bloqueo por parte del gobierno español. Como miembro de la mesa, os puedo decir que constantemente nos iban pasando nuevas direcciones IP para acceder a dicho servicio, para substituir a las que iban cayendo. Si algún día llegamos a saber lo que aconteció ayer en ese mundo telemático, nos sorprenderemos, involucrando, probablemente, a altas esferas y hackers a nivel mundial.

Esto hizo que durante todo el día, el ejercicio del voto fuese lento y pesado, teniendo que esperar al restablecimiento del sistema o a cambiar de enlace de conexión, pidiendo disculpas y paciencia a las personas que esperaban para votar, y provocando largas colas que llegaron a durar horas.

Nuestro trabajo fue conseguir meter en la urna el mayor número de papeletas posible, eso sí, de forma controlada y segura, con las máximas garantías democráticas, a pesar de la situación. Y lo hemos hecho sin importarnos, sin pensar siquiera, si el voto que se introducía era un “SI” o un “NO”, un “BLANCO” o un “NULO”. Lo hemos hecho simplemente porque esta era nuestra obligación y el derecho de todos. Y lo conseguimos, y tanto que lo conseguimos: 2.262.424 votos en total en toda Catalunya (1900 aproximadamente en nuestro colegio).

Y repito, sin disputas, civilizadamente, y con muchísima paciencia, a pesar de las horas de espera. Y el agradecimiento de las personas que, una vez realizado el voto nos decían “Gracias por estar aquí y hacer el trabajo que hacéis”, a lo que nuestra respuesta no podía ser otra que “Gracias a vosotros por venir”.

El estupor llegó con las primeras noticias y los primeros videos recibidos de las cargas de la policía realizadas en Barcelona. Y digo cargas por no decir delitos, porque se hizo contra personas indefensas, con las manos en alto y gritando “Somos gente pacífica”.

La frustración, la impotencia, la rabia al ver las imágenes que hablan por sí solas son inenarrables y no tienen parangón ni cabida en un país civilizado en el siglo XXI.

Las acciones realizadas, han producido cerca de un millar de heridos, que no pueden quedar impunes, y deben ser reprobadas por todos los gobiernos mínimamente democráticos y dignos.

Todas estas imágenes, que no necesitan palabras, y que demuestran la brutalidad, la sinrazón y la ignominia de las fuerzas armadas, están siendo completamente censuradas en los medios de comunicación españoles que no quieren ver ni mostrar los métodos empleados por sus fuerzas de represión, limitándose a exponer las declaraciones del gobierno negando cualquier participación al referéndum, y abogando por que su policía ha “actuado con proporcionalidad” y que “se han limitado con cumplir con la democracia y la justica españolas”.

Es por esto que os pido que hagáis difusión de estas imágenes, a nivel mundial, especialmente a los que estáis fuera de España, para que todo el mundo sepa lo que ha sucedido, y como se comporta la “democracia y justicia españolas”.

Sencillamente, si estas son “la democracia y la justicia españolas”, NO LA QUEREMOS!!!

Xavier Ballart"

03-10-2017

No oblidem que, avui anem alhora amb els Mossos d'Esquadra, igual que quan ens ataquen terroristes, o quan t'ajuden en un accident o quan pateixes un robatori o altres sinistres o problemes. Sense oblidar altres serveis com els bombers que s'han mobilitzat, o els serveis sanitaris que han atès 894 persones que volien exercir els seus drets i 9 policies, encara que els Sr Zoilo digui al cap de dos dies que tenen 400 ferits entre els agents, no sé a on van muntar l'hospital del campanya per atendre la seva guerra particular.

"Resum Xavier Sala-i-Martín:

1. Els càlculs del Graupera:

El SI ha tingut 2.020.144 vots. El NO 176.565. Per a EMPATAR, el NO hauria de tenir 1.843.579 vots Més.

2. Això vol dir que haurien de votar 4.106.003 (els 2M que ho han fet més els 1,8M addicionals que haurien de votar NO).

3. Els vots totals haurien de ser el 77% del cens.

4. Això voldria dir que, per a guanyar el no, haurien de votar 77% (en lloc del 49%) i TOTS els addicionals haurien de ser NO.

5. És clar que si la participació hagués estat del 77%, NO TOTS haguessin anat al NO. Per tant, IMPRESSIONANT VICTORIA DEL SI!!!

6. CONCLUSIÓ: 2milions de vot del SI són una barbaritat!!!

Resum:

Cens: *5.343.358*

Participació ( *DNIs registrats* ): 3.032.424 *56,75%*

Vot validat: *2.262.424*

*Sí: 2.020.144*

*No: 176.566*

*Nul+Blanc: 65.715*

*770.000* votants no ha puc votar o s'han robat els seus vots per part de la Policia Espanyola .

La participació real es *56,75%* del cens.

Es una dada important aquesta, es la que hem de dir i defensar, ara voldran invalidar el Referèndum per no arribar al 51%."

Avui parlava un ex-professor de Publicitat i RRPP a la UdG, autor de varis llibres sobre comunicació, que ha dit una cosa molt interessant i que paga la pena compartir:

Ell veu clarament que el PP està utilitzant una estratègia per "fer enrabiar" els catalans a través del menyspreu i la humiliació, fent discursos com els de Rajoy o Sáez de Santamaría on expressament ens exclouen i neguen la realitat, o declaracions com les de “el referéndum (...) y los 894 heridos son una farsa".

És una estratègia comunicativa despreciable i verinosa amb l’únic objectiu de provocar una reacció violenta. Un cop més, no caiguem en la provocació. La millor reacció és la indiferència.

Si recordeu, fa dies la caverna va publicar que venien 300 activistes anti-sistema cap aquí per posar-se a disposició de la CUP. Avui ja ha aparegut un vídeo amb manifestants "professionals" amb el que el ministre de l'Interior pretenia demostrar la violència exercida aquí per la gent contra la poli i la GC. Ara rebo informació de que, efectivament, aquesta gent ja han arribat. Desconfieu de tots els que proposin fer actes davant seus del gobierno o davant partits unionistes. Acabo de rebre una convocatòria davant la seu del PP a BCN. Siguin infiltrats directament o eixelebrats abduïts per infiltrats, no hi podem caure.

I si són manis davant seus de la PN o la GC com la d'avui a Via Laietana, pitjor. Penseu que, després del que ens van fer l'1-O, ens saben emprenyats. I ho volen usar per provocar un esclat de violència. Va servir per escalfar la gent. 

Hauran escalfat els ànims animaran a manifestar-se davant la seu de partits unionistes o delegacions del gobierno o davant seus de la PN o la GC. O bé, si no els ho posem tan fàcil, facilitaran que la mani s'apropi una mica massa als agents (que potser, si no hem picat en anar a buscar-los vindran ells a nosaltres, com ha passat avui a Girona). Un cop siguin a prop, amb l'ajuda d'altres infiltrats o eixalabrats als que hagin abduit, provocaran un avançament sobtat cap a la PN o la GC per generar un atac i justificar que els catalans som violents.

Resposta: mai accepteu (i procureu treure del cap a tots els que conegueu) cap de les circumstàncies que he mencionat abans. No fer manis on us he dit. I si és la PN o la GC els que us vénen a buscar, penseu una mica. En aquesta fase en que estem no hem de defensar les urnes. Per tant no hem d'arriscar-nos. Més val fer marxa enrera, perquè es vegi que són ells els agressors i no buscar en cap cas l'enfrontament. No us deixeu enganyar, perquè els muntatges que arriben a fer són al·lucinants. Si veieu aparèixer algú, aparentment, sagnant que diu que la poli l'ha cascat i algú el "jalea" o si algú diu coses com "este es el h p que machacó a mi hermano". Per descomptat, si algú fa alguna d'aquestes coses (vull dir animar a la gent a enfrontar-se amb la PN o la GC) li podeu dir infiltrat sense por a equivocar-vos. Feu-los fotos o, millor, filmeu el "show". En cap cas us enfronteu amb ells, ni els vulgueu retenir. Seny.

La policía nacional i la guàrdia civil volen rebentar avui totes les manifestacions, la seva estratègia és enviar infiltrats de paisà, per buscar la fotografia que desitgen, la de la violència. La majoria tenim ganes de carregar contra aquesta escòria, així que davant de grups que vinguin a fer aldarulls, assenyalem-los tots amb el dit perquè se sentin increpats. No caiguis en les seves provocacions, els mossos ja sabran que han de fer. Sols el poble, salva el poble.

La violència només és a un costat, el recriminar als operatius de la PN i GC la seva agressivitat, ha estat igualment reprimida en algun cas pels mateixos policies.

No hi ha hagut violència per part dels manifestants. El mateix dia 1, vam detectar diverses persones infiltrades, fins i tot vam veure dos GC que van anar a votar, i tot al nostre col·legi.

Les imatges de rebentadors del moviment pacífic ha generat la identificació de membres infiltrats dels cossos policials de paisà intentant llençar tanques o trencar portes de comerços i que la gent els hi ha impedit, també hi ha imatges de la policia sortint organizàdament i de paisà cap als punts de concentració

Els 894 ferits són reals, en canvi la Soraya fins avui no diu que hi ha 400 policies ferits, dels que als hospitals no hi ha relació ni constància d'aquest nombre, curiós, deuen tenir un hospital de campanya als vaixells, no?

Diu també que ells van atendre al lleidatà que va tenir l'infart, quan a les imatges es veu clarament qui l'atén (un metge) i com la policia llença altres persones a sobre dels qui l'atenen i del propi afectat.

04-10-2017

Sr Montoro, no sols està retenint les devolucions de l'IRPF 2016, dels ciutadans catalans en una proporció exagerada respecte de la resta del seu Estado, si no que pretén descomptar un dia d'aturada patronal com si fos un dia de vaga, perdent l'ingrés de milions d'euros de cotitzacions a la SS, i que els empresaris i ens oficials estan disposats a pagar. Evidentment hi ha treballadors que van comunicar a les seves empreses que feien vaga, però també hi va haver un tancament patronal pactat amb sindicats i treballadors. Suposo que també estarà mirant els pressupostos del seu Ministerio del Interior, a on s'estan llençant els diners per mantenir uns vaixells i hotels, replets de funcionaris professionals de la repressió, que mengen i dormen, es desplacen amb més vehicles dels que necessiten, malgasten boles de goma que estan prohibides a Catalunya i bales de salva. A part del consum innecessari que han generat a la Sanitat Pública.

Enric Millo ha assegurat en una entrevista a Onda Cero que activistes “estaven utilitzant nens, dones, ancians, persones discapacitades com autèntics escuts humans”.
Com a discapacitat, li ben asseguro que hi vaig ser per defensar els meus drets més fonamentals i de manera voluntària. Com a company de la dona que comparteix la vida amb mi, li ben asseguro que ella hi va anar a defensar els seus drets més fonamentals, els meus i els dels seus fills. Com a pare dels meus tres fills tinc molt clar que vostè mai defensarà els seus drets més bàsics i fonamentals, i per tant hauran de ser ells qui els reclamin i els defensin, tant mateix com ho fem els seus progenitors. La gent gran va omplir els col·legis per voluntat pròpia, i fins i tot exigint als parents o veïns que els hi duguessin si tenien problemes de mobilitat. Les voluntats d'un poble, en cap cas les pot mesurar vostè, que en això, si que demostra una gran incapacitat.
La llei no és sinònim de democràcia, ni vostès tenen cap intenció de respectar cap de les dues.
Omplir-se la boca dient que els ferits no són reals, que les carregues policials contra gent indefensa i reivindicativa pacífica van ser proporcionades, és d'una baixesa moral que l'obliga a dimitir i deixar la seva indigna poltrona.
Ni els discapacitats som persones manipulades, ni les dones són dèbils éssers a les ordres de mascles dominants, ni la gent gran han deixat d'usar el seu intel·lecte i tenen memòria, ni els nens oblidaran el que han ordenat fer contra la població civil.
Això si, els seus arguments, són recordar l'indigne desallotjament del 15M o els casos de corrupció a Catalunya, dos ferros roents als que vostès s'han enganxat les mans i la pell, que ja els van bé per tapar el gran pou ple de fems de les seves actuacions policials i les seves grans corrupcions. Quan hagin d'obrir les mans que s'aferren a aquests ferros, trobaran que ja només els queden els ossos.

04-10-2017

Ahir evidentment no vaig escoltar al Borbó fent el seu discurs. Ja esperava que no fos gaire sincer.
Aquest ciutadà, amb privilegis incomprensibles, que no forma part d'una democràcia, i que pretén ser una figura d'autoritat anomenada Cap d'Estat, no pot tenir cap pes moral dins una democràcia parlamentària. Per tant el seu discurs ha de ser irrellevant, però per altra banda em genera l'impuls d'haver-lo de respondre, un cop avui, sí he sentit les seves paraules.
Nosaltres som ciutadans reconeguts amb el mateix pes que vostè, és a dir no som càrrecs electes.
A nosaltres ens plany veure com les forces de l'ordre (quin gran oxímoron), s'han transformat en forces de repressió, una repressió injusta, desproporcionada, plena d'odi, ordenada per qui el manté a la seva poltrona, amb el beneplàcit d'una ciutadania espanyola que ja no té res a veure amb el nostre país.
Vostè no ha estat capaç de dirigir una paraula de condol, pesam, o si més no una llàgrima, en veure com atonyinaven persones innocents que volien exercir els seus drets més bàsics, d'aquells que a vostè ni li van ni li venen, doncs no els ha d'exercir per ocupar el seu ric palau.
Si he de resumir el seu discurs, queda clar que ha firmat un xec en blanc a un Gobierno desprestigiat i gens democràtic, per a que segueixi el seu sistemàtic control anti-democràtic del nostre país i la repressió del mateix. Potser el xec en blanc, interpreto que és més per la repressió que per al Gobierno.
També entenc que vegi perillar el seu sistema de vida, segur que amb els coneixements que té, els títols universitaris, els graus militars i les relacions personals, li serà fàcil de trobar una feina digna que el pugui ajudar a mantenir la seva família i tot el seu extens patrimoni de dubtós origen.
No haver condemnat la repressió que hem sofert, des del dia 20 fins ara, i no demanar d'aturar la que vindrà, fa que els ciutadans catalans ja el comparem amb el seu avantpassat Felip V de Castellà i IV de Catalunya i Aragó, un Borbó francés que va reaccionar amb la mateixa crueltat que aquests dies hem vist a la mirada de molts dels cossos policials i militars que el seu Gobierno ens ha enviat per envair els nostres carrers, places, institucions democràtiques i col·legis electorals, per reprimir i vexar els ciutadans lliures d'aquest país, independentistes o no.
No puc pensar altra cosa que el pes de la seva educació militar, esbiaixada per un passat dictatorial i absolutista, i no pas democràtic com hauria de ser, domina la seva ment i no és capaç de recorrer a la formació humanista que segur que també ha rebut, tot gràcies a que el país li ha pagat.
Vostès formen part d'un sistema de famílies elitistes, que mamen del que produeix el poble, des de fa més de 500 anys.
El "atado y bien atado", se'ls hi ha deslligat i la merda acumulada durant segles se'ls hi torna en forma de corrupció, cap als seus palaus de cristall.
Per cert la paraula diàleg, ja ni la recorda, gràcies, jo també estic per no encetar una via que els hi hem demanat més de 18 vegades de manera oficial.
Preguntis qui és qui ha trencat amb qui, o es pensava que ens podrien donar pel sac indefinidament?, uix! que groller!
Negar el ferits, exalçar les tropes represores, firmar un xec en blanc, i no reconèixer el nostre país, inhabiliten la seva persona vers Catalunya.
Adéu Espanya adéu, que no adéu als espanyols, perquè n'hi ha que són bones persones, encara de que com vostè també n'hi ha masses, i diuen allò de que són "gente de orden", deu de ser que els altres som d'una categoria inferior.